Anar al contingut

Indústria minera en el Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'extracció minera és la principal Activitat econòmica del Perú des dels inicis del Sigle XXI
Vista de satèlit de la mina Toquepala
La conca minera aurífera Yanacocha

El sector miner en el Perú és un dels pilars de l'economia peruana i exportacions.[1][2] La mineria aporta un 20% dels ingressos fiscals,[3] contribuïx al voltant del 15% Producte intern brut PBI nacional i el 60% de les exportacions.[4] La majoria de les mines en el Perú es concentra en els Vages. Els principals productes miners del Perú són l'argent, el coure, el zinc, l'estany, el bismut i el telur.

A lo llarc de l'història, la mineria ha segut un dels principals motors de l'economia, i un dels arguments més poderosos de la riquea del Perú. D'acort en el Ministeri d'Energia i Mines (MINEM), a nivell mundial i llatinoamericà, el Perú s'ubica entre els primers productors d'or i argent que, segons la Societat Nacional de Mineria, Petròleu i Energia, posseïx una part de les reserves mundials.[5] Ademés produïx coure, plom, zinc, ferro, estany, molibdeno, entre uns atres, que tenen gran demanda en el mercat internacional. A nivell macroeconòmic, açò representa una sifra significativa en les exportacions, tributs i en la generació d'ocupació en el Perú.


La mineria durant l'época republicana va ser iniciada per companyies estrangeres des dels inicis de el XX durant la república aristocràtica, pero en la década de 1970 durant el govern revolucionari de la força armada les companyies varen passar a mans del estat, no obstant despuix de la crisis del deute llatinoamericà en la década de 1980 moltes companyies varen quebrar i algunes es varen convertir en fonts inflacionarias, davant açò en la década de 1990 durant el govern d'Alberto Fujimori els centres miners varen ser privatizar casi en la seua totalitat. El seu sistema econòmic neolliberal va revertir el concepte estatista a l'economia lliberal dels anys 1950.[6]

Un estudi de 2007 per a l'Institut Peruà d'Economia, indica que per cada 1 000 millons de dólars d'exportacions extres del sector, s'agreguen 1 470 millons dólars a el PBI nacional.[2] Ademés, el Ministeri d'Energia i Mines (Minem) considera a este país en el primer lloc en reserves auríferas d'or d'Amèrica Llatina i es constituïx com el quint a nivell mundial.[7]

El desenroll de la mineria ha generat preocupacions ambientals (com la contaminació), lo que ha motivat protestes en les zones rurals.[8][9] A data de 2012, s'havien identificat més de 4300 passius ambientals que presentaven un elevat risc.[10] En resposta a esta situació, es varen promulgar normatives en 2004 per a regular els regular els passius ambientals i estipular el tancament de les zones mineres que no gestionen els seus residus adequadament.[11]

Comerç miner

[editar | editar còdic]

En abril de 2015, el 53.86% de les exportacions del Perú són productes miners. Els principals destins de les exportacions mineres són China (14.9%), Estats Units (11.6%), Suïssa (18.5%), Japó (8.7%), Canadà (8.5%).[12]

Imposts

[editar | editar còdic]

Des de 2004 es promulga la llei 28258 en que s'establix la regalía minera,[13] en mig de rebujos per la Societat Nacional de Mineria, Petròleu i Energia.[14] Per a 2023, els departaments que es destinen el «cànon miner» són Tacna (61 millons) i Arequipa (28 millons).[15] En 2023 es va establir la «deducció de despeses» designada per l'indústria minera per a efectes tributaris.[16]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]», Gestió. Consultat el 9 de novembre de 2014.
  2. ↑ 2,0 2,1 Quefer.Desco.(190)
    88-93.ISSN 1605-3435.Consultat el 26 d'agost de 2022.
  3. ↑ «[2]», El Comerç.
  4. ↑ «[3]», Gestió. Consultat el 30 d'agost de 2015.
  5. ↑ «Fumagalli: Perú conta en el 5% de les reserves mundials de l'or i el 24% d'argent.». www.gatoencerrado.net. Consultat el 2024-03-13.
  6. ↑ Territory, Politics, Governance.3(2)
    124–146.ISSN 2162-2671.doi:10.1080/21622671.2015.1005126.Consultat el 2023-10-26.
  7. ↑ «a-explotar-notícia/ Perú, el primer en reserves d'or en la regió, pero sense nous proyectes per a explotar» (en és). Gestió. Consultat el 2023-07-14.
  8. ↑ Quefer.Desco.(192)
    58-63.ISSN 1605-3435.Consultat el 26 d'agost de 2022.
  9. ↑ Journal of South American Earth Sciences.106
    103107.ISSN 0895-9811.doi:10.1016/j.jsames.2020.103107.Consultat el 2023-12-18.
  10. ↑ «ha-4353-passius-ambientals-alt-risc-notícia-1826138 », El Comerç.
  11. ↑ «Establixen els determinis per a tancament de mines». La República. Archivat des d'el original, el 2004-06-17. Consultat el 2024-01-02.
  12. ↑ «[4]», La República. Consultat el 17 de novembre de 2014.
  13. ↑ Advocatus.(012)
    341–368.ISSN 2523-6261.doi:10.26439/advocatus2005.n012.2737.Consultat el 2023-01-15.
  14. ↑ «Miners acodixen esta semana a el TC per a derogar Llei de Regalías». Correu. Archivat des d'el original, el 2004-11-09. Consultat el 2023-11-04.
  15. ↑ «rebre-cànon-miner-lrsd-161650 Tacna i Arequipa són les regions del sur que varen rebre més cànon miner» (en és). larepublica.pe. Consultat el 2023-01-31.
  16. ↑ «Mineres guanyen batalla contra Sunat sobre deducció de despeses» (en és). Gestió. Consultat el 2023-07-18.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Indústria_minera_en_el_Perú&oldid=733667»