Passiu ambiental
En la contabilitat d'una empresa es diu Actiu a lo que l'empresa té i Passiu a lo que deu. Per tant el passiu ambiental és el deute que una empresa té per danys ambientals, encara que estes no solen incloure's en la contabilitat a menos que siguen reclamades social o judicialment. Famosos passius ambientals són els deutes ambientals de Chevron-Texaco en Equador,[1] les de British Petroleum per derrames en el Golf de Mèxic en 2010, o de TEPCO en Japó pels accidents dels seus centrals nuclears Fukushima I i Fukushima II en 2011. També hi ha molts Passius Ambientals no molt visibles, pero altament perjudicials per als ecosistemes, com els generats pel monocultivo de la canya de sucre.[2]
En els llocs a on existixen passius ambientals, s'ha evidenciat que molts d'estos llocs, afectats per activitats antrópicas i posteriorment abandonats, varen sorgir a pesar de contar en lleis i regulacions destinades a previndre-los. No obstant, els responsables no han segut sancionats ni obligats a assumir les accions necessàries per a la seua recuperació.[3]
El passiu ambiental és un concepte que pot materialisar-se o no en un lloc geogràfic contaminat per la lliberació de materials, residus estranys o aleatoris, que no varen ser remediats oportunament i seguixen causant efectes negatius a l'ambient. Front a l'existència de passius ambientals és necessari recórrer no solament a una remediació o mitigació, sino també a resarcir els danys causats en el passat.
Els passius ambientals es configuren quan l'autoritat competent, la normativa vigent o el propi responsable reconeixen l'existència de danys o deterioració ambientals generades per activitats antrópicas, i d'això sorgix una obligació present de reparació, restauració o compensació. En este sentit, el passiu ambiental no és simplement l'impacte o el problema ambiental, sino la responsabilitat jurídicament exigible associada a la pèrdua de l'estat ambiental previ, que deu ser atesa per qui va ocasionar o va permetre el dany.
La valoració dels passius ambientals està directament relacionada en l'economia, la sociologia i la biologia, i s'usen principalment en el marc llegal i de drets de la naturalea, aixina com en la responsabilitat ambiental humana de restar, en el nostre màxim esforç i potencial, la chafada ecològica en qualsevol activitat realisada.
Orige del Concepte de Passiu Ambiental
No està clar quí va falcar el terme, pero es pot rastrejar dins de la lliteratura científica. Veem una de les primeres aparicions en 1969 per l'Organisació Marítima Internacional (OMI), qui utilisava el terme “danye ambiental” que té en la pràctica característiques molt similars a l'actual concepte de Passiu Ambiental.[4]
En la década dels setanta es pot trobar el terme en varis treballs d'ingenieria, economia i inclús arquitectura. Pero és solament a partir de la publicació de la llei de Resposta Ambiental, Compensació i Responsabilitat Ambiental (CERCLA en les seues sigles en anglés) de 1980, en els Estats Units, que s'implementa el terme en els processos contables empresarials.
Hui en dia el significat del terme passiu ambiental està dins d'una acalorada discussió acadèmica, ya que la seua visió canvia radicalment des de la perspectiva científica per a on es mire. Una és la visió de l'economia neoclàssica, i una atra és la de l'economia ecològica. A continuació es presenten els dos conceptes:
Des de la visió neoclàssica:
"És l'obligació llegal de realisar una despesa en el futur per activitats realisades en el present o el passat, sobre la manufactura, us, llançament, o amenaces de llançar, substàncies particulars o activitats que afecten el mig ambient de manera adversa (CERCLA, 1996)."
Des de la Visió de l'Economia Ecològica:
"Deutes ambientals i socials, deixades per les empreses al no reconéixer tots els costs de les seues activitats econòmiques (Martínez-Alier & Russi, 2002).[5]"
La visió Neoclàssica assembla la definició a la de Passiu des de la Normes Internacionals de la Contabilitat en valoracions netament financeres, mentres que la visió de l'Economia Ecològica la veu com a costs no pagats i traslladats al mig ambient i a les comunitats afectades, i contempla la possibilitat de valorar-los baix el concepte de Pluralisme de Valors, tenint en conte la dimensió Financera, Cultural i Ecològica (Correja-García, 2018).
Passiu Socioambiental Plural
Passiu socioambiental plural és un terme més refinat i actualisat sobre passius ambientals, que indica sobre una metodologia més àmplia per al seu càlcul. Esteban Correja García, qui és l'autor que ho introduïx en la lliteratura científica ho definix com:
"Un passiu socioambiental plural són obligacions que es valoren pluralmente per fets passats de danys socioambientales.[6]"
Esta definició, encara que breu, deixa clar que el passiu o el deute no es llimita únicament a aspectes ambientals o a danys ecològics “purs”. El concepte de passiu socioambiental emfatisa que els danys contemplats inclouen també afectació “impuras”, és dir, impactes socials, morals i comunitaris que recauen sobre poblacions específiques afectades per les activitats antrópicas. El terme "obligacions" s'ampra en sentit ampli: no es restringix a deutes monetaris i es presenta en plural, indicant que els passius socioambientales plurals sempre es conformen per múltiples obligacions simultànees. Aixina mateix, la definició senyala explícitament que estos passius deuen ser valorats baix la metodologia del Valoració Plural, evitant qualsevol ambigüitat respecte al método d'estimació utilisat. Finalment, se subralla que els danys socioambientales deuen ser certs i verificables, és dir, deuen haver ocorregut realment i poder demostrar-se en base en fets passats.
Este concepte s'acosta a la sustentabilidad forta i pren distància de la visió economicista de la sostenibilitat.
Vore també
Referències
- ↑ «El cas Chevron Texaco en Equador: una molt bona sentència que podria ser una miqueta millor».ALAI.
- ↑ «Territorial transformations produced by the sugarcane agroindustry in the ethnic communities of López Adins and El Tiple, Colòmbia».Land Use Policy.doi:10.1016/j.landusepol.2018.03.026.Consultat el 20 de març de 2019.
- ↑ «Passius Ambientals» (en és). Ministeri d'Ambient i Desenroll Sostenible. Consultat el 2023-07-25.
- ↑ Ana M.Vidal de Llepes, Juan Rodrigo Walsh. «a-el seu-prevencion-i-manege/ Gestió de passius ambientals: mecanismes institucionals per a la seua prevenció i manege».
- ↑ «Els Passius Ambientals».Revista Ciències Socials.Consultat el 12 de març de 2018.
- ↑ Correja García (2026). «CAPÍTULO 5 - VALORACIONES PLURALES DE PASIVOS SOCIOAMBIENTALES: CASOS DE COMUNIDADES AFECTADAS POR EL CULTIVO DE LA CAÑA DE AZÚCAR EN EL VALLE GEOGRÁFICO DEL RÍO CAUCA, COLOMBIA», Justícia ambiental i passius socioambientales plurals: Conflicte del monocultivo de la canya de sucre en la vall geogràfica del riu Cauca, Cali, Colòmbia: Programa Editorial de l'Universitat del Valle, p. 132. ISBN 978-958-507-450-7.
Bibliografia
- Oblasser (1 de maig de 2008). Estudie comparatiu de la gestió dels passius ambientals miners en Bolívia, Chile, Perú i Estats Units (en és), Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib. ISBN 9789213231753.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pasivo ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.