Anar al contingut

Normes Internacionals de Contabilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Possible fusionar Les NIC (Normes Internacionals de Contabilitat) o IAS –International Accounting Standards, en anglés– són un conjunt d'estàndarts creats des de 1973 fins a 2001 per el IASC –International Accounting Standards Committee, antecessor de l'actual IASB –International Accounting Standards Board (Junta de Normes Internacionals de Contabilitat en espanyol)– qui està encarregat de revisar-les i modificar-les des del 2001. En conjunt a estes normes es varen emetre les seues interpretacions conegudes com SIC. De les 41 NIC i 32 SIC originalment emeses, es troben vigents 25 i 5, respectivament, en l'actualitat.

Estos estàndarts establixen l'informació que deu presentar-se en els Estats Financers i la forma en que deu ser registrada.[1] Les NIC no són lleis físiques o naturals que esperaven el seu descobriment, sino més be normes que l'home ha considerat necessàries a partir de les seues experiències comercials.

Són normes contables d'alta calitat orientades a l'inversor l'objectiu del qual és reflectir l'essència econòmica de les operacions del negoci i presentar una image fidel de la situació financera d'una empresa.

El terme “Normes Internacionals d'Informació Financera - NIIF” es referix a les Normes i Interpretacions adoptades per la Junta de Normes Internacionals de Contabilitat (IASB), les que comprenen:

  • Normes Internacionals d'Informació Financera (NIIF)
  • Normes Internacionals de Contabilitat (NIC); i
  • Interpretacions elaborades pel Comité d'Interpretacions de les Normes Internacionals d'Informació Financera (CINIIF -IFRIC) o l'antic Comité d'Interpretacions (SIC).[2]

El IASB ha emés 17 NIIF i 23 interpretacions, de les quals estan vigents 15 en l'actualitat.

  • Les NIIF han segut creades oficialment per l'Unió Europea com les seues normes contables, pero solament despuix de passar per la revisió de el EFRAG, per lo que per a comprovar quins són aplicables en la UE cal comprovar el seu estatus.
  • En Estats Units les entitats cotisades en bossa tindran la possibilitat d'elegir si presenten els seus Estats Financers baix US GAAP (estàndart nacional) o baix les NIC.
  • Atres països asiàtics i americans estan adoptant també les NIC.
  • Més de 102 països requerixen o permeten l'us de les NIIF o estan en procés de convergència entre les seues normes nacionals i les NIIF.

Les Normes Internacionals de Contabilitat

  • NIC 1. Presentació d'Estats Financers.
  • NIC 2. Inventaris.

L'objectiu d'esta Norma és prescriure el tractament contable de les existències. Un tema fonamental en la contabilitat de les existències és la cantitat de cost que deu reconéixer-se com a actiu, i ser diferit fins que els corresponents ingressos ordinaris siguen reconeguts. Esta Norma suministra una guia pràctica per a la determinació d'eixe cost, aixina com per al posterior reconeiximent com una despesa de l'eixercici, incloent també qualsevol deterioració que rebaix l'import en llibres al valor realisable net. També suministra directrius sobre les fòrmules de cost que s'utilisen per a atribuir costs a les existències.

  • NIC 7. Estat de fluix d'efectiu.

L'informació sobre els fluix d'efectiu és útil perque suministra als usuaris dels estats financers les bases per a evaluar la capacitat que té l'entitat per a generar efectiu i equivalents a l'efectiu, aixina com les seues necessitats de liquidea. Per a prendre decisions econòmiques, els usuaris deuen evaluar la capacitat que l'entitat té per a generar efectiu i equivalents a l'efectiu, aixina com les dates en que es produïxen i el grau de certea relativa de la seua aparició.

L'objectiu d'esta Norma és exigir a les entitats que suministren informació sobre els moviments històrics en l'efectiu i els equivalents a l'efectiu a través de la presentació d'un estat de fluix d'efectiu, classificats segons procedixquen d'activitats d'explotació, d'inversió i de finançació.

  • NIC 8. Polítiques contables, canvis en les estimacions contables i errors.
  • NIC 10. Fets ocorreguts despuix del periodo sobre el que s'informa.
  • NIC 11. Contractes de construcció.
  • NIC 12. Impost sobre els guanys.
  • NIC 16. Propietat, Planta i Equip.
  • NIC 17. Arrendaments.
  • NIC 18. Ingressos ordinaris.
  • NIC 19. Beneficis als empleats.
  • NIC 20. Contabilisació de les subvencions del Govern i informació a revelar sobre ajudes governamentals.
  • NIC 21. Efectes de les variacions en els tipos de canvi de la moneda estrangera.
  • NIC 23. Costs per préstams.
  • NIC 24. Informació a revelar sobre vinculades.
  • NIC 26. Contabilisació i informació financera sobre plans de beneficis per retir.
  • NIC 27. Estats financers consolidats i individuals.
  • NIC 28. Inversions en empreses relacionades.
  • NIC 29. Informació financera en economies hiperinflacionarias.
  • NIC 31. Participacions en negocis conjunts.
  • NIC 32. Instruments financers: Presentació.
  • NIC 33. Guanys per accions.
  • NIC 34. Informació financera intermija.
  • NIC 36. Deterioració del valor dels actius.
  • NIC 37. Recaptes, actius i passius contingents.
  • NIC 38. Actius intangibles.
  • NIC 39. Instruments financers: reconeiximent i medició.
  • NIC 40. Propietat d'inversió.
  • NIC 41. Agricultura.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Definicion». Pla Cameral. Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2018. Consultat el 23 d'octubre de 2018.
  2. ↑ «Diferencies entre NIIF i NIC». Portal en espanyol de NIIF-NIC. Consultat el 22 d'octubre de 2018.


Referències