Indústria bohunicia
L'indústria bohunicia va ser una indústria arqueològica del paleolític en el centre-sur i est d'Europa. Els artefactes assignats a esta cultura estan datats entre fa aproximadament 48.000 i 40.000 anys. Es varen trobar en el jaciment tipo de Brno-Bohunice, Stránská skála (Moravia), Bacho Kiro i la cova de Temnata (Bulgària), Dzierzyslaw (Polònia) i uns atres.
El Bohunicio és una "transició" entre el Musteriense i l'Auriñaciense, i per tant un candidat a representar la primera onada d'humans anatómicament moderns en Europa. La seua tecnologia s'assembla a la tècnica Levallois musteriense, de la mateixa manera que els conjunts contemporàneus de la cultura de Szeleta (centrat en els monts Bükk de Hongria, pero també present en el sur de Polònia) i del Uluzziano (Itàlia).[1]
Els conjunts bohunicianos es consideren similars als emiranos i als ahmarianos i la cultura bohuniciana pot estar vinculada a ells. Per esta raó, es considera provable que el Bohunicio indique la presència de humans anatómicament moderns, pero açò no ha segut corroborat pel descobriment de cap restant humà associat.[2]
Referències
- ↑ (2009).«The spread of modern humans in Europe».Proceedings of the National Academy of Sciences.106(38)
- 16040–16045.doi:10.1073/pnas.0903446106.
- ↑ (2014).«Early modern human settlement of Europe north of the Alps occurred 43,500 years ago in a cold steppe-type environment».Proceedings of the National Academy of Sciences.111(40)
- 14394–14399.doi:10.1073/pnas.1412201111.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria bohunicia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.