Inèrcia mecànica

La inèrcia mecànica és la tendència dels cossos a mantindre l'estat de moviment o repòs en el que es troben, el qual no es modifica a menos que actuen forças externes sobre la seua massa. Existixen dos tipos d'inèrcia mecànica denominats com:

• Equilibri traslacional, relacionat en la massa total d'un cos.
• Equilibri rotacional, relacionat en la distribució de la massa d'un cos entorn al seu centre de masses.

Força d'inèrcia

D'acort en l'evidència empírica, un cos de massa m, al que se li aplica una força canvia el seu estat de moviment accelerant-se, d'acort en la segona llei de Newton. Este fet s'expressa matemàticament per la relació:

A on F és la força i a l'acceleració, mides des d'un sistema inercial qualsevol. Esta força que apareix en l'equació (1) pot ser interpretada com l'inèrcia o resistència que el cos opon a ser accelerat, raó per la qual es diu força d'inèrcia. Coincidix en la força que notaríem si nosatres mateixos tractàrem d'espentar un cos de massa m i en l'acceleració de (1). Òbviament quanta més massa tinga un cos tanta més força d'inèrcia tindrà, i quant major siga l'acceleració que vullgam imprimir-li major serà la seua inèrcia. Esta força a véncer, l'inèrcia, tindrà que ser compensada en la força aplicada al cos, que serà la causa de la seua acceleració.

Expressió vectorial

Si sobre el cos actuen vàries forces i en distintes direccions, podem adoptar la representació vectorial:

A on la suma de totes les forces que actuen sobre un cos, la seua força resultant, és equivalent a la suma vectorial de totes les forces que intervenen. També pot expressar-se com:

Que se sol denominar equilibri dinàmic, ya que la suma de totes les forces que actuen sobre el cos és igual a zero. La força –ma es diu força d'inèrcia. És una força més en l'equilibri dinàmic; la seua magnitut és ma, la seua direcció la mateixa que la de l'acceleració del cos, i el seu sentit el contrari al de l'acceleració. És una força reactiva ya que s'opon a la causa del moviment.