Anar al contingut

Impunitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Protesta en Argentina respecte als responsables per la Tragèdia d'Cromañón.

El terme impunitat[1] referix a una excepció de castic o escape de la sanció que implica una falta o delicte.

En el dret internacional dels drets humans, es referix a l'impossibilitat de dur als violadors dels drets humans davant la justícia i, com a tal, constituïx en sí mateixa una negació a les seues víctimes del seu dret a ser reparades. L'impunitat és especialment comuna en països que carixen d'una tradició de l'imperi de la llei, sofrixen corrupció política o tenen arraïlats sistemes de mecenage polític, o a on el poder judicial és dèbil o les forces de seguritat estan protegides per jurisdiccions especials o immunitats.


Concepte

El Conjunt de principis per a la protecció i la promoció dels drets humans per mig de la lluita contra l'impunitat, promulgat per la comissió de Drets Humans de les Nacions Unides el 8 de febrer de 2005. definix l'impunitat com:

L'inexistència, de fet o de dret, de responsabilitat penal per part dels autors de violacions, aixina com de responsabilitat civil, policíaca, administrativa o disciplinària, perque escapen a tota investigació con miras a la seua inculpació, detenció, processament i, en cas de ser reconeguts culpables, condena a penes apropiades, inclús a l'indemnisació del dany causat a les seues víctimes.[2]

El primer principi del mateix document establix que:

L'impunitat constituïx una infracció de les obligacions que tenen els Estats d'investigar les violacions, adoptar mides apropiades respecte dels seus autors, especialment en l'esfera de la justícia, per a que les persones sospitoses de responsabilitat penal siguen processades, jujades i condenades a penes apropiades, de garantisar a les víctimes recursos eficaços i la reparació dels perjuïns sofrits de garantisar el dret inalienable a conéixer la veritat i de prendre totes les mides necessàries per a evitar la repetició de dites violacions.[2]


Impunitat i drets humans

Les comissions de la veritat i reconciliació són freqüentment establides per nacions que venen eixint de periodos marcats per les violacions als drets humans —colps d'Estat, dictadures militars, guerres civils, etc.— en la finalitat de clarificar els events del passat. Si ben este tipo de mecanismes poden ajudar en el processament final dels crims i el castic dels culpables, a sovint han segut criticats per la perpetuació de l'impunitat en permetre que els infractors busquen la protecció en les lleis d'amnistia que hagen segut promulgades.

L'objectiu principal de l'Estatut de Roma, constitutiu de la Cort Penal Internacional, que va ser adoptada el 17 de juliol de 1998 i va entrar en vigència l'1 de juliol de 2002, és «posar fi a l'impunitat dels autors d'eixos crims i a contribuir aixina a la prevenció de nous crims».[3]


Top 5 dels països més impunes del món

L'índex Global d'Impunitat que periòdicament realisa l'Universitat de les Américas Pobla de Mèxic a 59 països del globo, en 2019 va llançar els següents resultats.[4]

-Vejau totes les senyes nivell mundial de 2020.[5]


Vore també


Referències

Enllaços externs