Imperi wari

El imperi huari (també escrit wari) va ser una formació política que va sorgir al voltant de l'any 600 d C. en els vages centrals del Perú i va durar uns 600 anys, fins al 1200 d. C. Va operar aproximadament al mateix temps que la cultura tiahuanaco i en un moment es va pensar que es derivava d'esta. En 2008, els arqueòlecs varen trobar una ciutat prehispánica, les ruïnes de Wari, també cridat Cerro Pátapo, prop de l'actual Chiclayo. La troballa va ser el primer en mostrar un assentament extens relacionat en la cultura huari tan al nort i demostrar que tenien una gran influència política i comercial.

Debat sobre l'etiqueta «imperi»

Alguns acadèmics en el camp debaten si l'Estat huari poden denominar-se «imperi». Per eixemple, l'arqueòloga Ruth Shady ha sugerit que la societat podria considerar-se millor com una ret econòmica flexible de centres huaris.

Els erudits que sostenen que la societat va constituir un imperi inclouen a William Isbell, Katherine Schreiber i Luis Lumbreras. Destaquen la construcció d'una extensa ret de carreteres que unixen les ciutats de província, aixina com la construcció d'una arquitectura complexa i característica en els seus principals centres, alguns dels quals varen ser prou extensos. Els líders tenien que planificar proyectes i organisar grans cantitats de mà d'obra per a portar a terme dits proyectes.

El descobriment a principis de 2013 d'una tomba real imperial intacta, el Castell de Huarmey, proporciona evidència de la riquea material i el poder polític eixercit pels Wari durant sigles. El descobriment dels cossos de tres dònes reals i la seua riquea funerària més els xixanta cossos que ho acompanyen demostra una cultura en la riquea material, el poder polític i l'aparat administratiu per a brindar una veneració estesa dels morts reals.

Relacions polítiques

L'Imperi huari va ser un estat de segona generació de la regió andina; tant ell com Tiahuanaco havien segut precedits pel Estat moche de primera generació. Quan es va expandir per a engolir noves organisacions polítiques, l'Imperi Wari va practicar una política de permetre que els líders locals del territori recent adquirit mantingueren el control de la seua àrea si acceptaven unir-se a l'imperi i obedir als Wari. Els huaris exigien la mita (treball públic no recíproc per a l'estat) dels seus súbdits com a forma de tribut. Els treballadors de la mita varen participar en la construcció d'edificis en la capital Wari i en les províncies.

L'arqueòloga Joyce Marcus ha comparat la relació política entre els huaris i tiahuanacos en la d'Estats Units i l'Unió Soviètica durant la Guerra Freda: els dos imperis no varen entrar en guerra per temor a la destrucció mútua. Els dos imperis es varen trobar en lo que hui és el departament de Moquegua, a on les poblacions huari i tiahuanaco varen coexistir sense conflictes.

Vore també

• Complex Arqueològic Wari

Bibliografia

Wendell C. Bennett, Excavations at Wari, Ayachucho, Peru (1953). Gordon F. McEwan, The Middle Horizon in the Valley of Cuzco, Peru: The Impact of the Wari Occupation of the Lucre Basin (1987). William H. Isbell and Gordon F. McEwan, eds., Huari Administrative Structure: Prehistoric Monumental Architecture and State Government (1991).

Katharina J. Schreiber, Wari Imperialism in Middle Horizon Peru (1992). Justin Jennings and Nathan Craig (2001). Politywide Analysis and Imperial Political Economy: The Relationship between Valley Political Complexity and Administrative Centers in the Wari Empire of the Central Andes. Journal of Anthropological Archaeology.