Impactes sobre Júpiter
Els impactes sobre Júpiter són les colisions d'objectes celests, asteroides o cometes, en el planeta Júpiter. Des de fa vint anys, varis d'estos impactes han pogut ser observats, el primer i més espectacular d'entre ells va ser el del cometa Shoemaker-Levy 9 en juliol de 1994.

Júpiter té una massa equivalent a dos voltes i media la suma de les masses dels atres planetes del sistema solar junts, lo que de fet li fa el segon objecte de major massa del nostre sistema planetari, despuix del Sol. De fet, el Jagant gaseós posseïx una gran esfera d'influència gravitacional, d'aproximadament 50 millons de quilómetros de ràdio (un terç d'Unitat astronòmica), que li permet capturar gran número d'objectes que passen en la seua proximitat. La proximitat del Sistema solar interior, i en particular del Cinturó d'asteroides, reforça igualment l'influència del planeta jagant sobre els objectes que formen part ell i favorix les captures del planeta.
La majoria dels objectes seguixen, una volta capturats, una òrbita fortament elíptica entorn a Júpiter. Estes òrbites són generalment inestables i permaneixen fortament influïdes pel Sol en particular quan l'objecte es troba en el seu Apoápside, és dir en el punt més alluntat de Júpiter. Certs d'estos objectes tornen a una Òrbita heliocéntrica despuix de vàries revolucions entorn al planeta, pero uns atres acaben per impactant sobre este últim o, més rarament, sobre un d'els seus satèlits,.[1][2]
Es creïa que estes característiques tendien a favorir l'expulsió fòra del sistema solar o la captura per part del Jagant gaseós de la majoria dels objectes que orbitan en el seu veïnat i, per tant, conduïen a una reducció del número d'objectes potencialment perillosos per a la Terra. Estudis dinàmics recents han mostrat que, en realitat, la situació és més complexa: la presència de Júpiter tendix efectivament a reduir la freqüència dels impactes sobre la Terra d'objectes de la núvol de Oort,[3] pero tendix a aumentar la dels Asteroides[4] i dels cometes de curt periodo.[5]
Júpiter és el planeta del sistema solar caracterisat per la més alta freqüència d'impactes, el planeta és impactat vàries voltes a l'any per objectes de més de 10 metros de diàmetro.[6][7]
Elements generals
Com Jagant gaseós, Júpiter no posseïx superfície sòlida visible : la corfa més baixa de la seua atmòsfera, la Troposfera, es fon progressivament en les corfes internes del planeta.[8] Un element del seu aspecte exterior generalment considerat com a característic del planeta és l'alternança de les seues zones (clares) i bandes (ombroses).
L'impacte d'un cometa o d'un asteroide engendra fenomens més o menys importants en funció del tamany de l'impactant, que són de naturalea transitòria i que queden emmaixquerats progressivament per l'acció dels vents. És puix impossible obtindre informacions sobre els impactes que s'han produït si estos acontenyiments no són observats en directe o casi immediatament despuix.
La superfície ompli de cràters dels satèlits galileanos proporciona informació sobre les époques més antigues. En particular, el descobriment (en el marc de les missions Voyager) de tretze canals de cràters sobre Callisto i de tres més sobre Ganímedes[9] aixina com els impactes seguits en directe del cometa Shoemaker-Levy 9, constituïxen proves sòlides de que certs cometes s'han fragmentat i han entrat en colisió en Júpiter i les seues llunes en temps antics. Efectivament, mentres que les catena de cràters observades sobre la Lluna es irradian a sovint a partir d'un cràter principal i semblen para en la majoria dels casos creades per les recaigudes de les eyecciones de la colisió primària, aquelles presentes sobre les llunas jovianas no estan relacionades en un cràter principal i és puix provable que hagen segut creades per l'impacte d'una série de fragments de cometes.[10][11]
Freqüència dels impactes
Els chicotets cossos celests entren freqüentment en colisió en Júpiter. Analisant els cráters d'impacte presents sobre la Lluna, la qual conserva intactes estos rastres de colisions, s'ha pogut determinar que la freqüència d'impacte decreix proporcionalment a la gaveta del diàmetro del cràter resultant de l'impacte, sent generalment el diamètro del cràter proporcional al tamany del cos celest que ho ha originat.[12]
Una publicació de 2003 estima que un cometa d'un diàmetro de 1,5 km (o més) impacta en Júpiter cada 90 a 500 anys.[13] Els estudis de 2009 sugerixen que Júpiter és impactat per un objecte de 0,5 a 1 quilómetro cada 50 a 350 anys.[7] Per als objectes més menuts, els diferents models produïts pels astrònoms divergixen, es prediuen d'1 a 100 colisions en un astéroïde d'aproximadament 10 metros de diàmetro per any ; a títul de comparació, tal colisió es produïx sobre Terra de promig una volta cada dèu anys.[14] Com s'ha dit abans, els impactes d'objectes de tamany més chicotet es produirien en una major freqüència.
Referències
- ↑ Tancredi, G.; Lindgren, M.; Rickman, H.(1990).«Temporary Satellite Capture and Orbital Evolution of Comet P/Helin-Roman-Crockett».Astronomy and Astrophysics.239: 375-380.Consultat el 1 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Ohtsuka, Katsuhito; Ito, T.; Yoshikawa, M.; Asher, D. J.(19 d'agost de 2008).«Quasi-Hilda Comet 147P/Kushida-Muramatsu: Another long temporary satellite capture by Jupiter».Astronomy & Astrophysics.Consultat el 1 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Horner, J.; Jones, B.W.; Chambers, J.(2010).«Jupiter - friend or foe? III: the Oort cloud comets».International Journal of Astrobiology.9(1): 1-10.doi:10.1017/S1473550409990346.Consultat el 4 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Horner, J.; Jones, B.W.(2008).«Jupiter: Friend or foe? I: the asteroids».International Journal of Astrobiology.7(3&4): 251-261.doi:10.1017/S1473550408004187.Consultat el 1 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Horner, J.; Jones, B.W.(2009).«Jupiter - friend or foe? II: the Centaurs».International Journal of Astrobiology.8(2): 75-80.doi:10.1017/S1473550408004357.Consultat el 4 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Overbye, Dennis. «Jupiter: Our Cosmic Protector?», The New York Claves, 26 de juliol de 2009, p. WK7. Consultat el 1 de febrer de 2011 (en anglés).
- ↑ 7,0 7,1 Sánchez-Lavega, A. et al., 2010.
- ↑ Guillot, Tristan(1999).«A comparison of the interiors of Jupiter and Saturn».Planetary and Space Sciences.47: 1183–1200.doi:10.1016/S0032-0633(99)00043-4.Consultat el 5 de febrer de 2011.(en anglés)
- ↑ Schenk, Paul M.; Asphaug, Erik(1996).«Cometary Nuclei and Tidal Disruption: The Geologic Record of Crater Chains on Callisto and Ganymede».Icarus.121(2): 249–24.doi:10.1006/icar.1996.0084.(en anglés)
- ↑ Greeley, R.; Klemaszewski, J. E.; Wagner nom3=L.; ., .(2000).«Galileo views of the geology of Callisto».Planetary and Space Science.48: 829–853.doi:10.1016/S0032-0633(00)00050-7.(en anglés)
- ↑ McKinnon, W.B.; Schenk, P.M.(1995).«Estimates of comet fragment masses from impact crater chains on Callisto and Ganymede».Geophysical Research Letters.22(13): 1829-1832.doi:10.1029/95GL01422.Consultat el 8 de febrer de 2010.(en anglés)
- ↑ (1979).«Standard Techniques for Presentation and Analysis of Crater Size-Frequency Data».Icarus.doi:10.1016/0019-1035(79)90009-5.
- ↑ Zahnle, Kevin; Schenk, Paul; Levison, Harold; Dons, Luke(2003).«Cratering rates in the outer Solar System».Icarus.(163): 263-289.Consultat el 27 de juliol de 2009.(en anglés)«1.5-km-diameter comets is currently N(d > 1.5 km) = 0.005 +0.006 -0.003 per annum»
- ↑ http://www.cieletespace.fr/node/5883 Ciel & Espace, « Els astéroïdes percutent Jupiter plus souvent que prévu », J.L. Dauvergne, li 10 septembre 2010
- Este artícul conté una traducció derivada de «Impactos sobre Júpiter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.