Immigració francesa en Uruguai
- Artícul principal → Immigració en Uruguai.
L'immigració francesa en Uruguai és l'assentament de població d'orige francés en territori uruguayà. Els francesos constituïxen el tercer grup migratori europeu més numerós i important del país, sent superat únicament pels espanyols i italians.
En la primera mitat del XIX, Uruguai va rebre un dels majors números d'immigrants francesos en Amèrica del Sur, en més de 13.000 persones registrades entre 1833 i 1843. La majoria d'ells es va heretar en la zona sur i suroest del país, principalment en els departaments de Colónia, Montevideo, Sant Josep i Soriano. D'acort a sifres del govern de França, el 15% de la població uruguayana posseïx ascendència francesa.[1]
Història
L'arribada d'immigrants francesos a Uruguai de forma considerable va escomençar en la primera mitat del XIX, periodo en el qual el país va rebre la major part dels immigrants que es varen instalar en Amèrica del Sur. La primera gran afluència va tindre lloc durant les décades de 1830 i 1840 –en un pico de 10.300 en 1843–, en la que varen establir en Uruguai una gran cantitat de francesos provinents en la seua majoria de les regions del País Vasc francés i Bearne.[2]
En 1841 s'estimava que la colónia gala en Montevideo estava composta per aproximadament 18.000 persones, lo que constituïa casi la tercera part de la seua població total.[3] Durant el lloc de Montevideo en el marc de la Guerra Gran (1839-1851), els integrants de la comunitat francesa varen tindre una important participació en la defensa de la ciutat, al mando del comandant Juan Crisóstomo Thiebaut.[4][3] A la seua volta, despuix de l'ascens al poder de Juan Manuel de Roses en la Confederació Argentina, es va produir una chicoteta onada d'immigració francesa provinent des de Buenos Aires.[5]
Des dels primers anys d'Uruguai com un Estat independent, la comunitat francesa es va posicionar com el tercer grup estranger en país. Entre 1860 i 1880 es va produir l'arribe d'una considerable cantitat d'immigrants gals, entre els quals destaca un contingent oriunt d'Alsàcia, que participaria en la fundació de Nova Helvecia.[6] La majoria dels francesos en Uruguai es va establir en la regió sur i suroest del país, no obstant, es varen produir assentaments en la regió centre i noreste, a on una important cantitat es va dedicar a la mineria de la mà de la Compagnie Francaise d'Or de l'Uruguai.[7] Esta empresa es va convertir en la primera en explotar esta zona, i la seua activitat va donar orige a la localitat de Mines de Corrals en 1878.[8]
Un atre pol d'assentament francés va ser la zona surest del departament de Sant Josep, a on varen fundar la localitat de Llibertat, la qual varen nomenar inspirant-se en els seus desijos, degut a que molts dels primers colon provenien d'Alsàcia i Lorena que escapaven de l'invasió dels seus territoris per part del Imperi alemà (durant la Guerra Franco-Prusiana) i emigraven en busca de llibertat.[9] La seua data de fundació més estesa és en 1872 per Charles Clauzolles a la vora del riu Sant Josep en camps que havien pertanygut al financista francés José de Buschental.
Cap a finals del XIX i inicis del XX, l'immigració francesa formava un lloc important en la població uruguayana.[10]
Referències
- ↑ «diplomatie. gouv. fr/es/fichas-de-paises/america/america-latina/curiosidades-sobre-francia-latinoamerica-y-el-caribe-que-tal-vez-desconozca/ Curiositats sobre França, Llatinoamèrica i el Carib que tal volta desconega» (en és). França Diplomàcia - Ministeri per a Europa i d'Assunts Exteriors. Consultat el 2025-04-14.
- ↑ viabloga. com/news/l-immigration-francaise-en-argentine-1850-1930 L'immigration française en Argentine, 1850-1930 (en francés). «L’Uruguai capta seulement 13.922 [immigrants français] entre 1833 et 1842, la plupart d’entre eux originaires du Pays Basque et du Béarn.»
- ↑ 3,0 3,1 Pastor (2004). org/details/possibleparadise0000azco Possible Paradises: Basque Emigration to Latin America, University of Nevada Press, p. org/details/possibleparadise0000azco/page/232 232. ISBN 9780874174441.
- ↑ museohistorico. gub. uy/innovaportal/file/127264/1/25-tomo-ix---no.-25. pdf «Revista Històrica, Tom IX, N° 25».Archive i Museu Històric Nacional.Consultat el 23-8-2024.
- ↑ fic. edu. uy/jspui/bitstream/123456789/36902/1/OteizaLeCourrier. pdf Li Courrier de l'Argent, diari de la colectivitat francesa rioplatense - Viviane Inés Oteiza Gruss
- ↑ «swissinfo. ch/spa/cultura/a-la-que-pusieron-por-nombre-nueva-helvecia/4815372 ... a la que varen posar per nom Nova Helvecia» (en és-és). SWI swissinfo. ch. Consultat el 2024-07-31.
- ↑ «xn--lamaana-7za. uy/opinion/les-minas-de-oro-de-cunapiru-y-corrals/ Les mines d'or de Cuñapirú i Corrals | El Matí» (en és). Consultat el 2024-07-31.
- ↑ «archive. org/web/20111020091836/http://www. rivera. gub. uy/departamento/municipios/minas-de-corrals. html Mines de Corrals». Archivat des d'el rivera. gub. uy/departamento/municipios/minas-de-corrals. html original, el 20 d'octubre de 2011. Consultat el 27 d'abril de 2012.
- ↑ «com. uy/2022/06/10/camy-invito-al-embajador-frances-a-visitar-libertad-en-el-marco-de-els-150-anos-de-la-ciudad/ Camy va invitar a embaixador francés a visitar Llibertat, en el marc del 150° aniversari de la ciutat» (en és). Sant Josep Ara. Consultat el 2024-07-31.
- ↑ fder. edu. uy/index. php/rfd/article/view/164 «Algunes consideracions sobre raça - política - immigració en el sigle XIX.».Revista de la Facultat de Dret, Universitat de la República (UdelaR).Consultat el 31-7-2024.
Enllaços externs
- (1970) periodicas. edu. uy/Nuestra_tierra/pdfs/Nuestra_tierra_39. pdf El llegat dels immigrants, Montevideo: Nostra Terra.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmigración francesa en Uruguai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.