Immigració àrap en Paraguay
L'immigració àrap en Paraguay és contemporànea al descobriment i la colonisació espanyola de les Américas.[1]
Dita afirmació se sustenta en la presència de numerosos mariners, soldat i colon andalusos, molts d'ells d'orige àrap, lo que hauria segut un factor important en l'expansió de la cultura àrap i andalusí en el nou continent.[2]
Segons les investigacions d'Alejandro Hamed Franco,[2] les províncies andaluses de Sevilla i Huelva varen contribuir de 1493 a 1508 en el 78% dels emigrants i entre 1509 i 1519 en el 37%.[2]
Són dos les fases en que es produïx el fluix migratori àrap cap a Paraguay: una primera onada correspon a la primera fase de l'immigració estrangera, iniciada en 1872, i una atra segona comença a partir de 1960 i s'intensifica a partir de 1980.[2]
Història
La primera onada
A partir de 1872, s'inicia la primera onada d'immigració àrap en Paraguay.
Els primers immigrants, de la mateixa manera que ocorre en atres països llatinoamericans, eren àraps d'orige siri i libanés, que per llavors eren ciutadans del Imperi Otomà, raó per la que se'ls coneixia en el nom de “turcs”. Es tractava, sobretot, d'immigrants molt jóvens, varons d'entre 16 i 18 anys. La majoria d'ells eren cristians ortodoxos o maronitas. Una minoria eren musulmans, principalment chiïtes i alguns alawíes.[3]
Molts d'estos àraps no varen aplegar directament a Paraguai sino que procedien d'atres països com Uruguay o Argentina. Una gran cantitat d'immigrants es varen instalar en la capital, Asunción, aixina com en Encarnación i atres ciutats del país. Esta primera ona d'immigració es va interrompre en 1914, encara que es va recomençar posteriorment en el periodo de 1918-1933.[2]
En un primer moment, estos nouvinguts es varen beneficiar d'unes lleis que estimulaven l'immigració. Cal tindre en conte que el 80% de la població masculina del país havia desaparegut a conseqüència de la guerra de la Triple Aliança, finalisada en 1870.
A partir de 1903, les lleis d'immigració paraguayanes s'endurixen i favorixen una immigració selectiva com a agricultors, ingeniers, professionals etc. L'immigració àrap semblava no correspondre a eixe model, ya que els àraps es varen instalar en els centres urbans i es dedicaven al chicotet comerç.[2]
La segona onada
En la década de 1960 s'inicia la segona ona d'immigració àrap. Dits immigrants, en la seua majoria es varen instalar en el departament del Alt Paraná, especialment en Ciutat de l'Est. Allí, la colónia àrap està composta en l'actualitat per al voltant de 15.000 individus majoritàriament libanesos i d'un chicotet percentage de siris, egipcíacs i palestins. Les causes de l'immigració es vinculen ara a processos polítics, com la guerra civil en Líban i l'ocupació de territoris per part d'Israel.[2]
Esta immigració se situa en la cridada Triple Frontera, a on es troben Paraguay, Brasil i Argentina. Es tracta, puix, d'una comunitat estretament lligada a la de la Foz do Iguaçu, una ciutat brasilera pegada a la Ciutat de l'Est. Els immigrants apleguen allí per a eixercitar activitats comercials. De fet, ells varen fundar algunes de les primeres galeries comercials i els primers grans comerços de la ciutat.[2]
Al mateix temps, es tracta ara de grups majoritàriament musulmans, que creen mesquitas, centres culturals islàmics i escoles.
Principals corrents
La tendència de la migració àrap al Paraguai està altament marcada pel pes major de la migració libanesa. De representar el 63%, des de la década del 20, aplega a constituir el 90,9% a partir de l'any 2000.
Els libanesos comencen a aplegar al Paraguai a partir de 1888, entre els 1.604 immigrants que varen arribar al país en eixe any.[4] Esta primera etapa d'arribada es va estendre fins a 1900, establint-se estos en Asunción, Villarrica, Encarnación i en el departament de Missions. Recent dèu anys despuix es va reiniciar el moviment migratori, que es prolonga fins a 1914, ubicant-se ya este contingent en tot el territori de la república (Caraguatay, Concepció, Itacurubí del Rosario, Itacurubi de la cordillera, Itauguà, Sant Estanislao, Pedro Juan Cavaller i Vila del Rosario), en preferència en llocs en fàcil accés a les vies de comunicació.[2][5]
En 1918 es reinicia l'arribada, prolongant-se fins a 1933. A partir d'esta época, el moviment és mínim, reactivant-se només en les décades del 60 i 70.
El primer destí americà al com es dirigien els immigrants era el port de Buenos Aires, al com varen aplegar sense siquiera parlar l'idioma espanyol i sense conéixer les seues costums. Pero no varen tardar en organisar-se en grups i comunitats, en la finalitat de trobar el millor lloc per a radicar-se i adaptar-se a una vida digna, que li permetera formar llars sense oblidar les seues raïls.[6]
El seu viage al Paraguai va proseguir per riu i després en tren, per a després distribuir-se en diverses localitats del país, a on podien dedicar-se a les activitats comercials. Despuix de molt esforç, varen poder insertar-se a la societat paraguayana i obrir comerços, montar fàbriques o cultivar terres.[2]
Erro al crear miniatura: Siris
És en la década del 30 quan s'inicia la migració síria més significativa històricament. Segons alguns testimonis calificats recollits, “la primera migració dels siris es va establir en Asunción i les seues afores, fins a Villeta més o menys".[7]
Esta migració, a diferència de la migració libanesa, que continua en un creiximent significatiu, sobretot en la década del 90; ha detingut el seu fluix.[2]
Segons el semblar del Cònsul en Asunción, la gran majoria dels siris en Paraguai “ya són descendents més que res. El 99% són descendents. El 1% d'ells poden ser nous immigrants”.[2]
El Cònsul en Ciutat de l'Est, per la seua banda, va expressar: “els siris en sí són molt pocs, i ací sempre nos contem com a colónia àrap. En els últims temps ha baixat la cantitat, puix moltes famílies han emigrat de nou per la situació econòmica que s'està passant. Molts varen tornar al Líban, uns atres a Asunción, per a vore si conseguixen millorar; a Encarnación i Bot del Guairá també, aixina com a grans ciutats del Brasil".[2]
Quan es considera l'edat d'estes colectivitat, es pot apreciar que els siris, en la seua gran majoria (67,3%), tenien més de 60 anys, mentres que la majoria de libanesos i saudí tenien entre 15 i 29 anys.[2]
La constant entre estes tres nacionalitats és que són eminentment masculines, encara que es deu senyalar que entre els siris esta diferència no és tan marcada com lo és entre els libanesos.[2]
Bibliografia
- Verón, L. (2009) Enciclopèdia Paraguayana. Asunción: Editorial Mercurio
Referències
- ↑ http://www.portalguarani.com/667_alejandro_hamed_franco/1665_los_arabes_y_sus_descendientes_en_el_paraguay__alejandro_hamed_franco.html
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 Ibídem
- ↑ http://spanish.almanar.com.lb/adetails.php?fromval=2&cid=51&frid=59&seccatid=51&eid=22771
- ↑ http://www.sicpy.gov.py/gfx/download.php?6868.
- ↑ http://www.itaugua.com.py/v1/index.php/categories/social-mija/18151-història-de-itaugua
- ↑ Verón, L. (2009) Enciclopèdia Paraguayana. Asunción: Editorial Mercurio
- ↑ http://www.unfpa.org.py/download/boletin3.pdf.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmigración árabe en Paraguay» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.