Illot dones Porros

S'Illot dones Porros (‘illot dels porros selvats’), en la seua vegetació característica orige del seu nom, és un chicotet illot de 3050 metros quadrats de forma elipsoidal d'uns 70 per 45 metros i d'altura màxima que no sobrepassa els quatre metros. Està situat a 65 metros de la costa davant de la necròpolis de Són Real en la que guarda una relació evident, en la part meridional de la baïa d'Alcudia, en el terme municipal de Santa Margarita (Mallorca, Balears). En temps prehistòrics segurament va poder estar unit a la costa.

Erro al crear miniatura:

S’Illot dones Porros.

En ell es troba una necròpolis talayótica de gran importància. Els seus vestigis són aproximadament de el VII en les quals es troben tres grans sepultures colectives tallades en la roca i en un nivell inferior del sol. En elles els cossos eren inhumats i incinerats. La més antiga és una cambra funerària semicircular de el IV, en murs formats per grans blocs de pedra. Les atres dos es troben excavades en la roca i parcialment construïdes en murs de pedra, datades entre els sigles III i II a. C. També es troben tombes individuals com les de Sò Real.

La superfície de la necròpolis és de 450 metros quadrats i s'han localisat els restants de 285 persones que revelen un orige oriental, tal volta púnico. Durant les excavacions es va trobar una grossa capa de cendres en restants d'ofrenes i enterrament per incineració. L'inici de l'activitat funerària pot situar-se com a màxim en el VI i les tombes varen ser utilisades regularment des de el IV fins al II a. C. en indicis de que l'illot va ser utilisat per a realisar enterrament durant l'época romana i la migeval.

De la mateixa manera que la necròpolis de Sò Real sofrix l'erosió a causa de les ones.

Notes i referències

Bibliografia

• «La necròpoli talaiòtica de S'Illot dones Porros».Pyrenae.(29)

69-95.Consultat el 3 d'agost de 2013.