Illa de Buda
L'illa de Buda és una illa marítim-fluvial situada en l'extrem oriental del delta de l'Ebre, pertanyent al municipi de Sant Jaime d'Enveija, de la comarca de Montsiá, província de Tarragona (Espanya). En 1000 hectàrees i uns 5 km de llongitut és l'illa més gran de Catalunya. Situada dins del parc natural de la Delta de l'Ebre, per a accedir es necessita una autorisació expressa.
És d'orige aluvial, ya que està formada pels sediment que deposita l'Ebre just abans de desembocar en la mar Mediterràneu. En forma de triàngul invertit en el vèrtiç cap al sur, l'illa està rodejada pels dos braços del riu, el principal (l'alvertent de Llevant) al nort, que la separa de l'illa de Sant Antonio, i el secundari (la vertent sur) a l'oest; el costat este, en la plaja de Buda, està banyat pel Mediterràneu i culmina en l'extrem oriental en el cap de Tortosa, prop del que s'alça el far de Buda.
En el seu interior es troben els estanys del Caixó Gran o de Dalt, (Calaix Gran o de Dalt) i el (Calaix de Mar o de Baix), que és hàbitat d'un gran número d'espècies d'aus.
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom deriva d'una planta típica dels estanys, l'enea.[1]
Vegetació
[editar | editar còdic]Sobre l'estany[2] i referent a la vegetació sumergida, destaquen Potamogeton pectinatus i Ruppia cirrhosa. La vegetació helofítica està formada per canyars, espadañals, juncals de Scirpus maritimus, Scirpus littoralis i Juncus maritimus. Hi ha també bosquetes d'eucalipto roig, aixina com de tamarindos,[3] entre els que destaca Tamarix boveana, una espècie estrictament protegida en la delta pel decret 328/1992; i vàries comunitats halófilas: salicorniares subarbustius, salicorniares herbáceos i comunitats de limoniums, a sovint recoberts de mants microbianos. Una de les espècies més destacables és la moixa de flor (Zygophillum Album), una planta africana extremadament rara en Europa. Ademés, en 1998 es va descriure una nova espècie de Limonium: Limonium Vigo, que únicament es coneix en la delta de l'Ebre i en un chicotet punt de la costa d'Ametlla de Mar.[4]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Far de l'Illa de Buda».Revista d'Obres Públiques.(9, tom I (4))
- 55-56.Consultat el 17 de decembre de 2016.
- Lucio del Valle«Proyectes de torres de ferro per als fars de l'Ebre.».Revista d'Obres Públiques.(9, tom I (10))
- 121-130.Consultat el 18 de decembre de 2016.
- Lucio del Valle«Proyectes de torres de ferro per als fars de l'Ebre (conclusió).».Revista d'Obres Públiques.(9, tom I (11))
- 133-138.Consultat el 18 de decembre de 2016.
- Lucio del Valle«Far de Buda.».Revista d'Obres Públiques.(44, tom I (1124))
- 355-357.Consultat el 18 de decembre de 2016.
- Ribera Dutaste, José Eugenio«Far de formigó armat en Larache.».Revista d'Obres Públiques.(83, tom I (2667))
- 157-158.Consultat el 17 de decembre de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Montsia. «L'illa de Buda, un paraís privat en la delta de l'Ebre». Consultat el 2026-02-05.
- ↑ (hàbitat d'interés comunitari prioritari, còdic 1150)
- ↑ (hàbitat d'interés comunitari, còdic 92D0)
- ↑ Illa de Buda [1] archivat en Wayback Machine. Generalitat de Catalunya. (en català) Consultat el 06/03/2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Buda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.