Illa d'Oleron
L'illa d'Oleron (en idioma francés Île d'Oléron) és una illa francesa situada en la costa atlàntica del departament del Charente Marítim, dins de la regió de Nova Aquitània, al nort del estuari del Gironda.
Es tracta de la segona major illa de la França metropolitana, per darrere de Còrsega. Té 34 km de llarc i 15 km d'ample i un relleu relativament pla en una cota més alta de 34 metros. La seua superfície total sumen 175 km² en els que s'agrupen 20.009 habitants repartits en huit comunes i un cantó del seu mateix nom (Illa d'Oleron).
Oléron es troba en el cor de la zona més solejada de la costa atlàntica francesa. L'illa es beneficia de més de 2100 hores de llum a l'any[1]
Història
Oléron es coneix des del primer sigle baix el nom d'Uliaros “in aquitanico sinu Vliaros” (Plinio el Vell, Història natural, Llibre IV. XXXIII. XIX)
Des de finals del III, la vinya es cultiva en Oléron. Quan l'emperador romà Probo estén a tota les Galias el privilegi de tindre vinyes i produir vi, la cultura del vi es desenrolla en esta illa.
Esta particularitat isleña perdurarà fins a finals del XIX. Llamentablement, l'arribada de la filoxera diezmó casi totes les vinyes. L'illa va ser durament colpejada, per lo que els dominis burguesos no varen conseguir recuperar-se.
La producció de raïm en l'actualitat és principalment per a Coñac (bois ordinaires).
En els sigles VII i VIII, l'illa, junt en Ré, va formar les Vacetae Insulae o illes Vacetian. Vaceti est un atre nom per als vascones, la referència és evidència del control vasc (gascó) de les illes en eixa data.
Va ser en Oléron entre 1152 i 1160 quan Leonor d'Aquitània va introduir les primeres lleis 'marítimes' o de 'almirantazgo' en eixa part del món: els Rolls d'Oléron. En 1306, Eduardo I d'Anglaterra va concedir l'illa al seu fill, Eduardo II, com a part del Ducado d'Aquitània.
Durant la Revolució Francesa de 1793, es va canviar el nom dels pobles de l'illa d'Oléron. El Château d'Oléron es convertix en "Igualtat", Saint-Trojan es convertix en "La Montagne", Dolus es convertix en "Sans-Culotte", Saint-Pierre es convertix en "La Fraternité", Saint-Georges es convertix en "L'Unité". El territori d'Oleron no se salva, es convertix en "l'illa de la Llibertat".
Durant la guerra civil espanyola va acollir una de les primeres colónies infantils de chiquets menors no acompanyats en la maison Heureuse (Casa Benaventurada), formada per 450 chiquets de la guerra procedents de les zona republicana del front nort. Part d'eixe grup de chiquets varen ser traslladats posteriorment a Bèlgica i uns atres es varen quedar en França.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'illa va ser ocupada per forces alemanes i fortificada. Va ser lliberat per les Forces Franceses Lliures en un assalt amfibi denominat Operació Júpiter el 29 d'abril de 1945. La travessia francesa Duquesne va disparar 550 proyectils pesats contra les bateries d'artilleria alemanes. La guarnició es va rendir al sendemà.
Des del 19 de març de 1966 està unida al continent per un pont de 2.862 m (el segon més llarc d'este tipo en França, per darrere del de l'Illa de Ré).
L'illa d'Oléron és coneguda hui en dia per la calitat de la seua producció d'ostres.
Referències
- ↑ «Actualités météo: L'ensoleillement en France et són évolution ces dernières années 26/04/2022» (en fr). www. meteo-paris. com. Consultat el 2023-06-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Oleron» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.