Anar al contingut

Ikaro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El ikaro, ikara, icaro o íkaro (en idioma shipibo-conibo: rao bewá)[1] és el nom comú usat per a denominar a les vores màgiques i sagrats utilisats en la medicina tradicional amazónica peruana.[2] En els pobles shipibo-conibo, asháninca i yine, el nom de íkaro o íkara fa referències a les vores màgiques utilisades en les sessions d'ayahuasca.[2] Són vores utilisades pels curanderos i curanderas, entre ells els shipibos els qui denominen als seus especialistes Meraya (o Muraya) i Onanya, en els rituals de sanaació.[1][3] Són de varis tipos i tenen tres dimensions: energètiques, sonores i semàntiques.[4] A través d'estes vores, s'invoquen als esperits i se'ls solicita la seua ajuda i intervenció.[5]

Les vores màgiques shipibos, o ikaros shipibos, varen ser declarats Patrimoni Cultural de la Nació el 15 de juny de 2016.[4]

Existixen atres tradicions que utilisen vores màgiques com els anent de les nacions jíbaras, els eshuva dels huachipaeri, els meye dels piaroas, els mariri dels cocama, els xonkati dels kakataibo, els kamchi pirana dels yine o els tarjos del curanderismo norteny en Perú.[6][7][8][9] En els rituals d'estes cultures, l'us tradicional d'estes vores màgiques pugues (encara que no sempre) associar-se a l'us de plantes enteógenas com el tabac (Nicotiana rustica), la poció d'ayahuasca (Banisteriopsis caapi i Psychotria viridis), el cactus San Pedro (Echinopsis pachanoi) i el yopo (Anadenanthera peregrina).[2]

Etimologia

  • En la llengua cocama-cocamilla del poble amazónico cocama la paraula ikara significa «vora», encara que en este poble el terme mariri és utilisat per a referir-se a les vores màgiques.[10]
  • En la llengua inga del poble quechua Pastaza en l'Amazonía nort peruana, existixen dos paraules relacionades:[11]
    • ikara: «rito(s) màgics utilisant tabac» (Chay payaka ikaratashi yacharka mana payta apinanpa supayka).
    • ikarana: «curar o fer mal a una persona fumant i repetint» (Bruhuka atallpanta shuwata ikarashka).

Funció

D'acort a l'antropòlec Pedro Favarón, les vores màgiques i sagrats com els de el poble shipibo i jíbaro són la ferramenta principal utilisada en els rituals de curació dels meges visionaris amazónicos.[12] Les vores es dirigixen als sers que habiten els plans suprasensibles per a convocar-los i solicitar-los intervinguen en els seus coneiximents i capacitats per a curar als pacients.[5]

La mèdic cirugià Rosa Giove del Centre Takiwasi explica lo que és un íkaro a partir de les seues experiències:

Vaig tindre una visió en una sessió de ayahuasca molt forta en la que em varen ensenyar lo que és un ícaro. Vea una columna de colors, una espècie de líquit o gas que totes les persones que estaven en la sessió tenien. La columna canviava els seus colors, era l'energia que fluïa a través de lo que es coneix com chakras, encara que en eixa época yo no sabia res de chakras pero a raïl d'esta visió vaig escomençar a averiguar sobre això. Llavors vea que cada persona tenia entre la corona i el pis, una cosa gaseosa o líquida que canviava la tonalitat dels seus colors, passava per diferents llocs i feya nucs en diferents parts de la persona, i per a cada u d'estos nucs hi havia una clau; m'ensenyaven unes claus i de sobte estes claus volaven, suraven i es convertien en notes musicals, d'algun modo hi havia notes musicals o sons que actuaven sobre eixos centres energètics. Llavors pense que el ícaro, lo que fa és posar en seqüència, ordenar estes diferents claus o notes musicals per a poder actuar sobre els centres energètics de les persones i poder ordenar-los, i poder fer que la persona trobe el seu equilibri.
Rosa Giove (Tarapoto 2009).[13]

Tipos de íkaros

Alguns íkaros tenen funcions específiques:[9]

  • warmikara (en quechua) o nexati (en shipibo), una vora màgica per a l'amor
  • shitana, una vora per a fer bruixeria
  • manchari (en quechua) o ratetaki iká (en shipibo), una vora per a llevar el "esglai"
  • arkana (en quechua) o panaati (en shipibo), una vora de protecció
  • mechati (en shipibo), una vora per a que un jove es convertixca en un bon caçador
  • kené onamati (en shipibo), una vora per a que la persona realise bons dissenys
  • metsati (en shipibo), una vora per a que la persona millore la seua apariència front al sexe opost

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Rao bewa: les vores medicinals del poble shipibo-konibo».Lliteratura: Teoria, Història, Crítica.24(2)
    139–165.ISSN 0123-5931.doi:10.15446/lthc.v24n2.102082.Consultat el 2023-07-16.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Brabec de Mori (2011): 36.
  3. ↑ Brabec de Mori (2011): 34.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Declaren als Íkaros del poble shipibo - konibo - xetebo com a Patrimoni Cultural de la Nació-Resolució Vice Ministerial-N.º 068-2016-VMPCIC-MC» (en és). El Peruà. Consultat el 2 de febrer de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 Favarón (2017): 248.
  6. ↑ Favarón (2017): 244.
  7. ↑ Sharon (1980). El chaman dels quatre vents, 1 edició, Ciutat de Mèxic: Sigle Veintiuno Editors, p. 128. ISBN 9682310067.
  8. ↑ «Yopo, Ethnicity and Social Change: A Comparative Analysis of Piaroa and Cuiva Yopo Use».Journal of Psychoactive Drugs.43(1)
    36–45.ISSN 0279-1072.doi:10.1080/02791072.2011.566499.Consultat el 2 de febrer de 2020.
  9. ↑ 9,0 9,1 Brabec de Mori (2011): 35.
  10. ↑ Brabec de Mori (2015): 95.
  11. ↑ (2002) Diccionari Inga (Quechua, Pastaza) Castellà, Llima: Institut Llingüístic d'Estiu, p. 109.
  12. ↑ Favarón (2017): 247.
  13. ↑ Rivera (2015): 154.

Bibliografia

25–43.ISSN 2572-3626.
23-48.Consultat el 2 de juliol de 2023.
105–134 Seiten.doi:10.18441/IND.V26I0.105-134.

Filmografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ikaro&oldid=901190»