Nicotiana rustica, també cridada mapacho o picietl (en llengua náhuatl),[1] és una planta fanerógama pertanyent a la família de les solanàcees i parent propenca del tabac (Nicotiana tabacum).

Nicotiana rustica (Nicotiana rustica)


Taxonomia

Nicotiana rustica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 180 en 1753.

Etimologia

Nicotiana: nom genèric que va ser dedicat a Jean Nicot, (científic francés de el XVI) per Linneo en la seua Species Plantarum de 1753.

rustica: epítet llatío que significa "dels camps"[2]

Sinonímia
  • Nicotiana pavoni Dunal[3]

Importància econòmica i cultural

Usos en la medicina tradicional

Nicotiana rustica és usada tradicionalment en Mèxic com enteógeno, fumada.[4]

En Perú, Nicotiana rustica és part central del ritual de porga de tabac i també és utilisada com a cigarro en les cerimònies d'ayahuasca.[5]

En el sur i centre d'Àsia s'utilisa per a fabricar nasvay, una forma de tabac que es consumix introduint-ho en la boca.[6]

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Epítets Botànics
  3. ↑ «Nicotiana rustica». The Plant List. Consultat el 17 d'agost de 2015.
  4. ↑ Diaz, J. L.; Collings, P. R.; Siegel, R. K.(1 de giner de 1977).«On the Use of Tagetes lluïda and Nicotiana rustica as a Huichol smoking mixture: the Aztec “Yahutli” with suggestive hallucinogenic effects».Economic Botany.31(1): 16–23.ISSN 1874-9364.doi:10.1007/BF02860647.Consultat el 30 de juliol de 2019.(en en)
  5. ↑ Fotiou, Evgenia(2012-03).«Working with “La Medicina”: Elements of Healing in Contemporary Ayahuasca Rituals».Anthropology of Consciousness.23(1): 10.doi:10.1111/j.1556-3537.2012.01054.x.Consultat el 2021-11-09.(en en)
  6. ↑ Ahmad, Fayaz; Boeckmann, Melanie; Khan, Zohaib; Zeeb, Hajo(2021).«Implementing smokeless tobacco control policy in Pakistan: a qualitative study among Naswar supply chain actors».Tobacco Control.30(5): 548–552.doi:10.1136/tobaccocontrol-2020-055748.Consultat el 9 de novembre de 2021.(en en)

Bibliografia

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Comité editorial de "Flora of China". 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. En C. I. Wu, P.H. Raven i D.I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
  3. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. En Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
  4. Jørgensen, P. M., M. H. Nee i S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, S. Luis.
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee i S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).