Iglésies romàniques del Valle de Bohí
Iglésies romàniques del Valle de Bohí (en català, esglèsies romàniques de la Vall de Boí) és una categoria de l'Unesco que declara com Patrimoni de la Humanitat a un conjunt de nou iglésies romàniques situades en el Valle de Bohí, en la comarca catalana de l'Alta Ribagorza (província de Lleida, Espanya).
Història de les fresca de la vall de Bohí
[editar | editar còdic]A principis de el XX es va manifestar un gran entusiasme per estudiar i catalogar les pintures romàniques murals de les iglésies de la vall de Bohí. Varen ser “descobertes” tant per erudits com per profans, l'únic interés dels quals era el purament econòmic. En 1907, la Vall de Boí va ser un dels llocs visitats per la Missió Arqueològica-jurídica a la ralla d'Aragó, organisada pel Institut d'Estudis Catalans, en l'objectiu de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M. Goday i Adolf Mas. En els seus treballs, investiguen i cataloguen la majoria de les iglésies de la zona.
Entre 1905 i 1909 la Junta de Museus de Barcelona va fer una fidel reproducció dels frescs pirenaics, la publicació dels quals va donar a conéixer estes obres a un món que, en un o un atre sentit, tinguera que vore en l'art. Es va desnugar aixina el desig d'adquisició, be per a museus, be per a coleccionistes particulars i en 1919 molts intermediaris en compra venda varen conseguir prou compres, que varen anar a parar la major part a museus i coleccions particulars d'Estats Units.
El cas de Tahull va ser una excepció, puix el poble sancer es va negar a que ixqueren de les seues iglésies ni fresca ni obres d'art, conseguint implicar en l'assunt a la Mancomunidad de Catalunya i al bisbat de Sèu de Urgel. Finalment, es va decidir que estarien millor guardades en el museu de Barcelona, llunt de possibles furts o transaccions. Un equip de restauradores italians va portar a terme la tasca de desprendre les pintures de les parets i fer, en alguns casos, reproduccions in situ.
Les pintures romàniques de Tahull custodiades en el museu es varen fer des de llavors relativament famoses i varen ser objecte d'estudi per part de grans professionals d'Art, lo que va arrastrar a un estudi sistemàtic de totes les demés pintures murals de les iglésies de la vall de Bohí, la majoria de les quals es troben a bon recapte, protegides en el Museu Nacional d'Art de Catalunya i en el Museu Episcopal de Vic.
Patrimoni de la Humanitat
[editar | editar còdic]En l'any 2000, l'Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat a nou iglésies del Valle de Bohí:
| Còdic | Nom | Lloc | Coordenades |
|---|---|---|---|
| 988-001 | Iglésia de Sant Félix | Barruera | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-002 | Iglésia de Sant Joan de Bohí | Bohí | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-003 | Iglésia de Santa María | Tahull | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-004 | Iglésia de Sant Clemente | Tahull | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-005 | Iglésia de Santa María de l'Asunción | Coll | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-006 | Iglésia de Santa María | Cardet | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-007 | Iglésia de la Natividad | Durro | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-008 | Ermita de Sant Quirce | Durro | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
| 988-009 | Iglésia de Santa Eulalia | Erill la Vall | Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude> |
Sant Clemente de Tahull
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Sant Clemente de Tahull.
L'iglésia de Sant Clemente de Tahull va ser consagrada el 10 de decembre de 1123 pel bisbe de Roda. Es tracta d'una iglésia de tres naus separades per columnes de forma cilíndrica, arrematades per tres àbsits de forma semicircular. El sostre, de dos alvertents, està construït en fusta. De l'edifici destaca el seu torre campanar de sis pisos que, a pesar de trobar-se adossat a l'edifici, no forma part integral del mateix.
La porta principal està situada en la frontera sur i és d'arc de mig punt. En l'interior de l'iglésia es trobaven diversos frescs d'autor desconegut. El pantocrátor de l'iglésia, que en l'actualitat es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), està considerat com un dels màxims exponents de l'art romànic en Catalunya.
Santa María de Tahull
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Santa María de Tahull.
També va ser consagrada en 1123 i va funcionar com a parròquia única del municipi de Tahull durant el XVIII. La seua estructura és molt semblada a la de Sant Climent. De planta basilical, està formada per tres naus i tres àbsits. El campanar es troba en el centre de la nau. En el seu interior es varen trobar també numeroses fresca, estudiats en 1907 per Josep Puig i Cadafalch. Destaca la fresca que representa a Santa María en el chiquet en el seu regazo i que també s'expon en el MNAC.
Sant Joan de Bohí
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Sant Joan de Bohí.
És una iglésia també de tres naus. En orige, el seu techumbre era de fusta, encara que posteriorment es va canviar per una cobertura de pedra. El campanar, de clar estil lombardo, està adossat a la nau lateral ubicada en el sur. Només es conserven dos dels seus pisos originals, ya que l'últim tram del campanar es va afegir en posterioritat. De l'iglésia únicament es conserva l'àbsit. Conte també en un notable conjunt de pintures de el XII, entre les que destaquen les que representen a diversos animals fabulosos. Els originals es troben en el MNAC, mentres que en l'iglésia es poden vore reproduccions d'estes pintures.
Santa Eulalia de Erill la Vall
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Santa Eulalia de Erill-la-Vall.
Va ser declarada monument històric artístic en 1962. És un edifici d'una sola nau en un àbsit semicircular. El lateral exterior conta en un pòrtic decorat en columnes cilíndriques. El campanar, típic eixemple de l'arquitectura lombarda de la vall de Bohí, és de sis pisos, en una altura total de 23 metros. Està decorat en finestres geminadas que emmarquen els arcs cegos. En la seua sacristia es va trobar un grup escultòric de el XII, conegut com El descendimiento. L'escultura es conserva de forma separada: una part es troba en el MNAC i una atra en el Museu Episcopal de Vic.
Sant Félix de Barruera
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Sant Félix de Barruera.
Apareix per primera volta documentada a finals de el XIII, encara que es coneix molt poc de la seua història. Situada en la localitat de Barruera, és un edifici d'una única nau coberta en volta de canó. La nau està encapçalada per un àbsit semicircular. En l'àngul suroest està la torre campanar, que s'aparta del model seguit en Erill la Vall, Bohí i Tahull. Té tres pisos, en una finestra de mig punt en cada frontera dels dos superiors. La decoració es reduïx a unes molduras molt senzilles, que marquen els nivells de la construcció.
La Natividad de Durro
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de la Natividad de la Mare de Deu de Durro.
Situada a una altitut de 1386 m s. n. m., en el chicotet poble de Durro, l'iglésia apareix documentada per primera volta en el XI, quan pertanyia al comtat de Pallars. El seu estil i característiques són molt similars a les ya citades. Conta en una única nau i un únic àbsit i el seu campanar de cinc pisos conta en molt poques obertures.
Sant Quirico de Durro
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Ermita de Sant Quirce de Durro.
És una chicoteta ermita d'arquitectura molt senzilla. La nau està coberta en volta de canó i finalisa en un presbiteri, llaugerament més elevat que el restant de la nau. La porta d'entrada és d'arc de mig punt en dovelas. L'ermita està molt poc allumenada, ya que únicament conta en un ull de bou en la seua capçalera i chicotetes obertures en la frontera oest.
Santa María de Cardet
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Santa María de Cardet.
Es tracta d'una iglésia de dimensions reduïdes d'una sola nau, coberta en quatre trams de volta d'aresta. En estar situada sobre un terreny inclinat, l'àbsit, de dos plantes, està en un nivell superior al de la nau central. En el subterràneu d'este àbsit es troba una cripta.
Santa María de Coll
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Iglésia de Santa María de l'Asunción de Coll.
Coneguda també com l'iglésia de l'Asunción, consta d'una única nau coberta en volta de canó. El campanar és de planta quadrada i consta de dos pisos: el primer consta de finestres apuntades, mentres que en el segon s'estagen les campanes. Es creu que es va construir durant el segon terç de el XIII.
Atres iglésies romàniques del Valle de Bohí
[editar | editar còdic]A pesar de que també són romàniques, vàries iglésies de la vall de Bohí han quedat fòra de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de l'ermita de Sant Quirico de Taull, en la moderna urbanisació de Pla de l'Ermita; Sant Martín de Taull, de la que només queda un àbsit, dins del núcleu de Taüll; Sant Salvador de Barruera, damunt del poble de Barruera; Sant Llorenç de Saraís, en el poble vell abandonat de Saraís; Sant Pere de Boí, de la que hi ha restants en Boí; i Sant Cristòfol d'Erill la Vall, en les brodes del poble del mateix nom.
Centre del Romànic del Valle de Bohí
[editar | editar còdic]Derivat de la declaració de Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, es va construir en Erill la Vall el Centre del Romànic del Valle de Bohí. Situat junt a l'iglésia de Santa Eulalia, oferix visites lliures i guiades a tots els edificis inclosos en el catàlec de l'Unesco. La seua exposició permanent proporciona les claus inicials per a que el visitant conega i entenga el conjunt d'iglésies romàniques de la vall de Bohí.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- TOMÀS BONNEL, Jordi; Descobrir Catalunya (en català), Premsa Catalana, Barcelona, 1994
- ENRÍQUEZ DE SALAMANCA, Cayetano. Pel Pirineu català. Edita: l'autor. ISBN 84-400-3176-9
- JUNYENT, Eduard. Rutes romàniques de Catalunya/I. Editorial Trobada, Madrit 1995. ISBN 84-7490-390-4
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésies romàniques del Valle de Bohí.- Ficha de l'Unesco. (en anglés)
- Centre del Romànic de la Vall de Boí.
- Informació detallada sobre les iglésies de la vall de Bohí
- Informació sobre les principals iglésies
- Sant Clemente de Tahull
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesias románicas del Valle de Bohí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.