Iglésia de les Santes Justa i Rufina (Oriola)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de les Santes Justa i Rufina (Oriola)

La iglésia parroquial de les Santes Justa i Rufina és un temple catòlic ubicat en la ciutat d'Oriola Espanya), edificat en el XIV i en reformes en els sigles XVI i XVIII. Consta d'una sola nau i capellas laterals entre els contraforts; posseïx dos portades i un campanar.

En gran partix el temple és de factura gòtica, encara que posseïx parts construïdes o ampliades en estil barroc. L'edifici va ser declarat be d'interés cultural el 31 d'octubre de 1971 i monument nacional en 1971, en la llei de 1985 be d'interés cultural.

Portades

L'edifici posseïx dos portades d'accés, realisades en periodos distints.

• Portada lateral o del Evangelio:S'obri en el costat del Evangelio del temple. És d'estil renaixentista el disseny de la qual se li atribuïx a l'arquitecte Juan Inglés o Anglés i que reproduïx l'estil de portada d'arc del triumfo que ell mateixa va difondre per la ciutat des de que aplegara de Tortosa.

• Portada principal. També cridada de les grades. És obra d'estil barroc, realisada en el XVIII per l'arquitecte lorquino Antonio Villanueva, observant-se per a esta obra una gran influència del mestre Jaime Bort, que va estar treballant en el mateix temple poc abans. La part superior de la portada està decorada en un medallón de les santes titulars d'estil berniniesco. Als costats de la mateixa s'anaven a dispondre atres dos, pero finalment l'obra va quedar inacabada.

Torre

Erro al crear miniatura:

Portada principal

Erro al crear miniatura:

Torre de l'iglésia per la cara en la que es troba el rellonge

L'edifici posseïx una imponent torre campanar gòtic decorada en pináculos i una volta de crucería en el cos de campanes. Junt en el Miquelet de la catedral de Valéncia, són els únics campanars gòtics d'esta tipologia en la Comunitat Valenciana. El mateix posseïx un important conjunt de campanes, en la seua major part dels sigles XVII a el XIX.

Ademés d'una de les peces de rellongeria més antigues d'Espanya i la més antiga de la Comunitat Valenciana, datat de principis d'el XIV.

Presbiteri

Erro al crear miniatura:

Portada lateral de l'iglésia, coneguda com la del Evangelio

Erro al crear miniatura:

Aspecte de la nau del temple

El presbiteri és de planta quadrada en gran cúpula sobre pechinas i tambor, en el qual fur oberts vans per a allumenar el presbiteri. Les pechinas estan decorades en llenços de Bartolomé Albert fill o el menor.

El presbiteri va ser dissenyat en estil renaixentiste seguint les pautes herrerianas pel francés Agustín de Bernaldino, substituint l'anterior presbiteri gòtic, decorant les voltes, murs i cúpula en casetones. Posseïa un impressionant retaule major que va ser cremat durant la guerra civil espanyola, junt en gran part de les capelles i mobiliari del temple.

Nau del Temple

El temple és de nau única en capelles entre els contraforts. La nau està coberta per una volta de terceletes, les claus de la qual estan decorades en policromía i dorat, figurant en elles motius de la ciutat, motius de la Corona d'Aragó i de les santes titulars de l'iglésia.

Entre els contraforts varen ser creades diverses capelles. En una d'elles va crear sant Vicente Ferrer la Confraria de la Sanc en giner de 1411. Destaca la capella de Sant Antonio pel seu retaule barroc en columnes salomónicas realisat pel tallista d'el XVIII José Ganga Ripoll.

Capella de la Comunió

Als peus del temple s'obri una capella construïda en el XVIII. El seu disseny es deu a l'arquitecte Antonio de Villanueva, concebent la capella com dos parts diferenciades. Una primera part a modo d'atri en planta quadrada i una segona part, la capella pròpiament dita, de planta ovalada, culminant dita planta en una cúpula elíptica que en l'exterior es traduïx en una mija taronja. La cúpula està sustentada per pilastres d'orde compost i dorades. La capella la presidix un bell retaule barroc clasicista d'el XVIII realisat pel tallista José Ganga i Ripoll. En el centre ho presidix la verge del Rosario, talla gòtica d'el XIV, dorada i repolicromada en el XVII.

En la part cuadrda del temple es troba la pila bautismal, obra en marbre roig realisada pel valencià Juan Bautista Borja. En un principi anava a tindre als seus peus varis lleons tallats. Finalment Borja els va substituir per una tapa tallada en fusta en profusa decoració en la que hi ha tallades diversos passages de la Bíblia. Esta part del temple està decorada per obres d'el XVIII, algunes de Joaquín Campos com el Bon Pastor.

Sacristia

La sacristia va ser realisada en el XVIII. Es deu a l'arquitecte Jaime Bort i Meliá, que va dissenyar una sacristia de planta quadrada i diàfana en volta adintelada, obrint finestres per mig de la construcció de lunetos. La sacristia la recorre un entablamento en decoració barroca.

Esta estància va ser adornada en un gran mobiliari de talla d'el XVIII, realisada en estil barroc. Va ser realisada pel tallista José de Ganga, reservant un gran armari central per a l'urna del monument de Dijous Sant, obra d'Antoine Dupar (principis d'el XVIII).

Davant d'esta estància es troba la antesacristía decorada en diversos quadros i retrats d'el XVIII com el Naiximent de Crist, les Santes Justa i Rufina o el Retrat del Bisbe Tormo d'Oriola. Ademés, es troba una font d'el XVIII, realisada en marbre.

Patrimoni moble del temple

El temple va ser saquejat en la Guerra de Successió i en la Guerra Civil, per lo que el seu actual patrimoni moble s'ha vist molt reduït.

D'entre el patrimoni moble de l'edifici destaquen el retaule de la capella de la Comunió d'el XVIII i el de la capella de San Antonio (XVIII). Aixina mateix destaquen l'image de la Verge del Rosario obra gòtica d'el XIV. El temple posseïx un important conjunt d'orfebreria en gran part de factura barroca, neoclasicista i academicista.

Orgue

Menció a banda mereix l'orgue del temple, instrument que s'alça als peus del temple, per damunt de la cancela de la porta principal.

L'orgue va ser construït en el XVIII. Es tracta d'un instrument romàntic en caixa neogótica decorada la seua part alta en varis frontones. Tota la caixa es troba dorada i policromada, en especial els frontones.

L'orgue posseïa dos portes d'entrada totalment policromades que actualment es troben en el museu de la Diputació en el Castell de Santa Bàrbara d'Alacant.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de les Santes Justa i Rufina (Oriola).