Iglésia de Santa Marina Virgen (Torre Baixa)
-1.jpg){kind=link}
La iglésia de Santa Marina Verge, el títul fundacional de la qual en llatí és «Sanctae Marinae Virginis», és la parroquial de Torre Baixa, Valéncia, (Comunitat Valenciana, Espanya).
Es troba en la confluència del carrer del Rosario i la plaça de l'iglésia (o del Racó) i la plazuela Rei Don Jaime, popularment coneguda com «La Replaceta», i la calle Font.
Història
[editar | editar còdic]L'iglésia actual és un edifici de recent construcció -segons disseny de l'arquitecte valencià Luis Gai Ramos (Valéncia, 1912-1996), sent retor don Antonio Martínez Gabalda (1915-1976)- la primera pedra del qual es va colocar el 20 de juny de 1954, per mà del bisbe de Segorbe, dò José Pont i Gol (1907-1995). A l'acte va assistir el governador civil de Valéncia, dò Diego Sals Pombo (1918-1997) i diverses autoritats locals i comarcals, civils i militars. Al peu de la torre de l'epístola es va colocar una (garrafa) de cristal en distintes monedes de l'época i un document -en llatí- firmant per les autoritats i persones notables de la localitat que diu:
Este nou temple va substituir a un atre anterior, construït en la década de 1660 en l'encabotament de dò Jaime Ruiz de Castellblanch.[2] Aquell temple barroc s'alçava sobre el mateix solar de l'actual. El seu tamany era menor i tenia una atra orientació en sentit este (peus)-oest (capçalera). Va caldre demolir-ho a conseqüència dels danys que sofrira la seua estructura a causa dels bombardejos que va patir la població durant la Guerra Civil (1936-1939); i també, a causa dels refugis antiaèreus que es varen construir en el seu subsol, que varen propiciar el corriment de terra que va badar els murs, voltes i basamentos.[3]-[4] El patrimoni moble també va ser esquilmado.[5]-[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un edifici exent, planta quadrangular, orientada de nort a sur. La seua fàbrica és de rajola sense revestir i cantería, en una esvelta torre-campanar del mateix material i basamento de pedra calcàrea tallada, obra posterior (1959). Les pedres procedixen de La Azufrera de Llibres. Un text escrit en llapis sobre revoque blanc en l'interior de la torre diu:
Posseïx dos campanes, la major, «Santa Marina», té un diàmetro de boca de 69 cm, pesa 190 kg i la seua epigrafia resa: «Es va fondre pels Tossals sent Retor D. Luis Tortajada. Alcalde D. Emilio Gómez i Secretari Fco. Valero. Any 1914». Es referix als "germans Tossal", de Sigüenza (Guadalajara). L'atra campana està dedicada a «Santiago Apòstol», té un diàmetro de boca de 54 cm i pesa 91 kg, va ser buidada en la fundició de Salvador Manclús, en Valéncia. Abdós bronzes pertanyien a l'antic temple, pero en quedar afecta la segona es va buidar de nou.[8]
La cobertura del temple és de teixixca àrap i aboca a dos aigües, recaent sobre els tejadillos de les capelles laterals. L'interior és ampli i lluminós, en tres naus: una central i dos laterals, que donen cabuda a diverses capelles. Posseïx un atri interior, baix l'alt cor, al que s'accedix per les escalerillas interiors de la torre-campanar.
De l'interior, destaca un estupent artesonado d'escayola figurant fusta i un presbiteri elevat, als costats del qual es troben la sacristia a l'epístola (dreta) i una capella dedicada al Sagrario, al evangelio (esquerra). En el frontis de l'entrada a la capella del Sagrario hi ha un Crist crucificado en tamany natural llaurat en pi bermejo, obra de l'escultor valencià Ramón Granell Pascual (1971).[9]
En els últims anys ha tingut lloc una important remodelació interior, realisant una semiesfera en l'espai presbiteral, en el propòsit de «arreplegar el temple cap a la capçalera». Els treballs es varen iniciar en setembre de 2005 -sent cura retor don Ricardo Ceba Juan-: despuix dels treballs inicials es va preparar la paret, polint-la i aplicant-li una capa d'imprimación, en la finalitat de realisar un retaule de pinzell. Es va decidir pintar un Pantocrátor (figuració de Crist en Majestad), circundado per un Tetramorfos (representació zoomórfica dels quatre evangelistes), seguint el model canònic tradicional. La pintura va córrer a càrrec de l'artiste cubà Manuel-Alejandro Martínez Ojea (Les Tunas-Cuba, 1968). L'obra pictòrica es va desenrollar en els primers mesos de 2006.[10] Fidel a la tradició iconográfica oriental, l'autor va deixar la seua obra sense firma:
Aixina mateix, les obres de remodelació del temple varen afectar a la frontera principal, l'entrada de la qual ha adquirit un aspecte neoclàssic, basat en columnes de fuste pla, estil romà: a abdós costats de les columnes poden vore's unes figures llaurades representant la titular del temple, «Santa Marina» (dreta) i a «Sant Roque» (esquerra), copatrón del poble. Les lloses esculpidas en les imàgens dels patrons medixen 50x110 cm En la part alta figura un altorrelieve triangular, en la «Sant Sopar» en la base. El conjunt emmarca unes noves portes retranqueades sobre les anteriors, que procedixen, restaurades, de la Basílica de la Verge dels Desamparats, les que enfrontaban en la Catedral de Santa María de Valéncia. En la vora interior de la porta interna del full dret hi ha una inscripció: «1749M». Els últims treballs varen concloure la primavera de 2006, per mà d'albañil de la zona: la cantería procedix de «Marbres Llorens» de Terol.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]- Anex:Iglésies i ermites del Racó d'Ademús.
- Bombardeig de Torre Baixa.
- Campanar de l'iglésia de Santa Marina (Torre Baixa).
Iglésies baix el títul de Santa Marina en Espanya:
- Iglésia de Santa Marina, temple catòlic en la vila de Cuéllar, en Segòvia.
- Iglésia de Santa Marina (El Sotillo), temple catòlic en la localitat d'El Sotillo, en Guadalajara.
- Iglésia de santa Marina, temple catòlic en la localitat de Port de Vega, en Astúries.
- Iglésia de Santa Marina, temple catòlic en la localitat de Sacramenia, en Segòvia.
- Iglésia de Santa Marina, temple catòlic en la ciutat de Sevilla.
- Iglésia de Santa Marina, temple catòlic en la localitat d'Udalla, en Cantàbria.
- Iglésia de Santa Marina, temple catòlic en la localitat de Valverde de Mèrida, en Badajoz.
- Iglésia de Santa Marina (Barruelo de Santullán), temple catòlic en el municipi de Barruelo de Santullán, en Palència.
- Iglésia de Santa Marina d'Aigües Santes, temple catòlic en la ciutat de Còrdova.
- Iglésia de Santa Marina d'Aigües Santes, temple catòlic en la localitat de Fernán Núñez, en Còrdova.
Atres santes del mateix nom:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez Garzón, 2012.
- ↑ Font: Eslava Blasco, R.: wikispaces. com/file/view/60-Bandolerisme+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademús%2C+el+caso+de+don+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch. pdf "Bandolerisme en el Racó d'Ademús durant el XVII: el cas de don Jaime Ruiz de Castellblanch, senyor de Torre Baixa" wikispaces. com/file/view/60-Bandolerisme+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademús%2C+el+caso+de+don+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch. pdf archivat en Wayback Machine., en la revista ABABOL, n.º 60. P. 20. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademús. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.
- ↑ Sánchez Garzón, 2008, pp. 329-338.
- ↑ Sánchez Garzón, 2009, pp. 17-39.
- ↑ Font: Eslava Blasco, R.: wikispaces. com/file/view/65-El+patrimonio+mueble+religioso+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademús+seg%C3%BAn+la+documentaci%C3%B3n+de+la+Causa+General+%28y+II%29. pdf "El patrimoni moble religiós en el Racó d'Ademús en la década de 1930, segons la documentació de la Causa General (i II)" wikispaces. com/file/view/65-El+patrimonio+mueble+religioso+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademús+seg%C3%BAn+la+documentaci%C3%B3n+de+la+Causa+General+%28y+II%29. pdf archivat en Wayback Machine., en la revista ABABOL, n.º 65. Pp. 25-26. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademús. ISSN 1578-6978. Ademús, 2011.
- ↑ Sánchez Garzón, 2011, pp. 403-412.
- ↑ Sánchez Garzón, 2000, p. 223.
- ↑ Sánchez Garzón, 2000, p. 224.
- ↑ Sánchez Garzón, 2018.
- ↑ Sánchez Garzón, 2011.
- ↑ Sánchez Garzón, 2008, p. 383.
- ↑ Sánchez Garzón,, pp. 389-391.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Eslava Blasco, R.: "El señorío de Torre Baixa i la seua antiga iglésia parroquial de Santa Marina", en la revista ABABOL, n.º 73. pp. 9–18. Ed. Institut Cultural i d'Estudis del Racó d'Ademús. ISSN 1578-6978. Ademús, 2014.
- Sánchez Garzón (2000). Ajuntament de Torre Baixa (ed.). Sobre la construcció de la torre-campanar de Torre Baixa, Valéncia: A. G. El Racó, S. L., pp. 221-226. ISBN 84-931563-0-2.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2007). «Representació i anàlisis del mural del presbiteri de l'iglésia parroquial Santa Marina Verge en Torre Baixa», google. es/books? id=NU0LCAAAQBAJ&pg=PA383&lpg=PA383&dq Del paisage, ànima del Racó d'Ademús (I): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 383-388. ISBN 84-931563-4-5.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2007). «Rutilante frontera en la parroquial de Torre Baixa», google. es/books? id=NU0LCAAAQBAJ&pg=PA389&lpg=PA389&dq Del paisage, ànima del Racó d'Ademús (I): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 389-391. ISBN 84-931563-4-5.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2008). «Refugis antiaèreus en Torre Baixa, a propòsit del septuagèsim aniversari dels bombardejos (1938-2008)», google. es/books? id=kFbjBwAAQBAJ&pg=PA329&lpg=PA329&dq Del paisage, ànima del Racó d'Ademús (II): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 329-338. ISBN 978-84-931563-5-0.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2009). «Sobre el bombardeig de Torre Baixa de 26 de novembre de 1938: aportació al coneiximent de la Guerra Civil (1936-39) en el Racó d'Ademús», google. es/books? id=Kb1jCAAAQBAJ&pg=PA17&lpg=PA17&dq=PA17 Del paisage, ànima del Racó d'Ademús (III): En el VIIIº Centenari de la conquista Cristiana (1210-2010), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 17-39. ISBN 978-84-931563-6-7.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2011). «L'espoli de les iglésies i ermites de Torre Baixa durant la revolució en detall dels danys», google. es/books? id=6gNqCAAAQBAJ&pg=PA403&lpg=PA403&dq Del paisage, ànima del Racó d'Ademús (IV): Sobre la Causa General (1940-46), Alfredo Sánchez Garzón, pp. 403-412. ISBN 978-84-931563-7-4.
- «desdeelrincondeademuz. com/2011/10/la-iglesia-parroquial-de-torre baixa-les. html Noves pintures en el presbiteri de la parroquial de Torre Baixa, Valéncia». Des del Racó d'Ademús. Consultat el 17 de decembre de 2018.
- «desdeelrincondeademuz. com/2012/05/normal-0-21-aportacion-al-conocimiento. html La torre-campanar de Torre Baixa (Valéncia), I». Des del Racó d'Ademús. Consultat el 17 de decembre de 2018.
- «desdeelrincondeademuz. com/2017/08/santa-marina-virgen-el-monje. html Santa Marina Verge, titular de la parroquial i copatrona de Torre Baixa». Des del Racó d'Ademús. Consultat el 22 d'agost de 2017.
- «desdeelrincondeademuz. com/2018/06/el-cristo-crucificado-de-torre baixa-una. html El Crist crucificado de Torre Baixa, una obra de Ramón Granel». Des del Racó d'Ademús. Consultat el 6 de juliol de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Santa Marina Virgen (Torre Baixa).- desdeelrincondeademuz. com/ Pàgina web del Croniste Oficial de la Mancomunidad de Municipis Racó d'Ademús
- Plantilla:Desdeelrincondeademuz. com
- Plantilla:FVMP
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Santa Marina Virgen (Torrebaja)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.