Iglésia de Sant Roc (Benicalap)

L'iglésia parroquial de Sant Roc ubicada en la plaça nova de l'Iglésia n.º 2, en el barri de Benicalap de Valéncia, és una construcció religiosa, d'estil neorrománico, encara que també es poden trobar influències d'uns atres historicismes, d'inicis del XX.

Iglésia de Sant Roc (Benicalap)

Està considerada Be de Rellevància Local (BRL) en la categoria de Monument d'Interés Local. La protecció comprén des de l'edifici de l'iglésia fins als espais vinculats a ell, el qual inclou: La Plaça Verge de Montiel, Plaça Nova de l'Iglésia, el carrer Juan de la Carrasca i el carrer de l'Àlber.

Història

El proyecte del temple se li va encomanar a l'arquitecte José Camaña Laymon, rellevant figura de la generació eclèctica valenciana. El 19 de març de 1903 es va colocar la primera pedra de l'edifici religiós, acte portat a terme pel vicari general de la Diòcesis de Valéncia. cal destacar l'ajuda que varen prestar els feligresos i veïns a l'hora d'alçar la construcció en les seues excavacions i acarreos.

L'estància que primer es va habilitar per al cult va ser la Capella de la Comunió, des d'a on es podia admirar en el seu altar l'image de la Verge del Rosari. Successivament es varen ser inaugurant diversos altars, gràcies a les donacions dels seus fidels, com l'altar Sagrat Cor de Jesús en 1912; Altar de Sant Antonio en 1914; l'Altar de la Verge de la Medalla Miraculosa, de la mateixa manera que el de la Verge dels Desamparats i el del Santíssim Crist de la Passió, tots en 1930; un any despuix es construiria el dedicat a Sant Vicente.

Pero en 1936, pels acontenyiment derivats de la guerra civil espanyola, els seus altars i objectes de cult varen quedar destruïts, a excepció de l'Altar de la Verge de la Medalla Miraculosa. En la finalisació del conflicte bèlic es va acometre una restauració general sufragada per les Clavarias de la Verge d'Agost.

Pel que fa a la construcció de la torre campanar, el dia 22 de juny de 1952, l'arquebisbe Don Marcelino Olaechea i Loizaga beneïx i coloca la primera pedra d'esta i el 19 d'octubre del mateix any s'inicien les obres. La realisació també va contar en l'ajuda del veïnat. En 1953 el president de la junta parroquial Don Peregrin Carbonell Muñoz va presentar l'idea d'arrematar el campanar en una creu. La petició va ser aprovada i es va portar a terme gràcies a la donació dels Clavaris del Santíssim Crist Dita creu no es conserva en l'actualitat.

Descripció

Cúpula

L'edifici té una planta típica de creu llatina, en tres naus. La nau central és de major tamany i el seu cubrición està resolta en volta de canó sobre pilastras en capitells d'influència jónica. Les naus laterals, més estretes, estan cobertes en voltes de creueria. Dividides en tres trams, a on estan estajats altars en imàgens per a la devoció i decorats en estil neorrománico i neogótico realisats en escayola que imita fusta. Per un atre costat, la coberta del àbsit està realisada en volta i pechinas. Per últim, destacar que l'altar major està dedicat a Sant Roque, el qual està representat en els seus atributs; àngel i gos. Esta image és obra de José Pérez.

Frontera

En la frontera es poden diferenciar tres cossos, corresponents a les tres naus interiors. Fets en rajola vist i arrematats en rebanc inclinat seguint la llínea de la teulada. En la part més alta del cos central se situa una creu de pedra, baix la que es troba una hornacina en l'image de Sant Roque. A continuació es pot vore un gran arc de mig punt. Sobre el llindar d'accés queda dispost un panel ceràmic en la representació de Sant Roque, novament.

Cúpula

L'element més cridaner de l'edifici, junt en el campanar, és la gran cúpula que s'eleva sobre la travessia. Esta es posa sobre un tambor octogonal. La cúpula és segmentada i està recoberta en la seua base en rajoletes blanques i en el restant de la seua àrea en teixixques vidriades verdes d'alta calitat en nervaduras dorades. En la base d'estes es troben figures que representen la rata penada, un dels símbols incorporats al escut de Valéncia. En l'arremate de la cúpula s'observa una agulla en una figura semblant a una orbe i una corona. Tota la ceràmica utilisada en la seua construcció procedix de la fàbrica La Ceramo, situada també en el mateix barri de Benicalap.

Campanar

Erro al crear miniatura:

Campanar

El campanar, com s'ha mencionat, és de construcció posterior al temple. Està format per dos cossos de rajola. L'inferior té base quadrada i el superior octogonal, en pilastres, a on es troba la campana. Està cobert per una cúpula segmentada en teixixca verda i dorada vidriada.

Sobre ella hi ha un templete de forma circular en chicotetes columnes i cúpula de ceràmica provinent de “La Ceramo”, com la del restant de l'edifici.. Es troba arrematada, en l'actualitat , per una creu metàlica ornamentada, que substituïx a l'anterior, la qual posseïa allumenament elèctric.

Bibliografia

• Benito Goerlinch, Daniel (1992). L'arquitectura de l'eclecticisme en Valéncia: Alvertents de l'arquitectura valenciana entre 1875 i 1925, Valéncia: Ajuntament de Valéncia..
• Delicat Martínez (1991). Historicisme i racionalisme en l'arquitectura de José Juan Camaña i Laymon (1850-1926), Archiu d'Art Valencià..
• (2016).«Anàlisis gràfic, estudi i anàlisis de la patologia del Temple Parroquial de Sant Roque en Benicalap (Valéncia)».Tesis Doctoral, Universitat Politècnica de Valéncia.

Enllaces externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Roc (Benicalap).