Iglésia de Sant Joan Evangelista (Rávena)

Iglésia de Sant Joan Evangelista (Rávena)

La iglésia de Sant Joan Evangelista és una de les iglésies més antigues de Rávena. Va ser construïda en el V a instàncies de Gala Placidia, regente del futur emperador Valentiniano III.

Història

Gala Placidia havia segut exiliada a Constantinopla pel seu mig germà Honorio, emperador romà d'Occident. Despuix de la mort d'este —en 423— l'emperatriu va retornar a Rávena en els seus dos fills: Honoria i el futur Valentiniano III. Durant el viage marítim des de Constantinopla a Rávena, la nau va ser sorpresa per una forta tormenta. Gala Placidia va fer vot de construir una iglésia dedicada a Juan l'Evangeliste si tocaven terra sanos y salvos.

La basílica

La construcció va començar en 425 i va terminar en 434, situada en els terrenys de la residència imperial. La basílica —de 49 metros per 22 metros en el seu interior— consta d'una nau central i una nau lateral a cada costat, allumenades per finestres. Les primitives naus laterals eren més curtes que les actuals, en anar tallades per un nàrtex —actualment desaparegut— en arcades molt àmplies. El nàrtex segons pareix era tripartit, i en cambres auxiliars a abdós costats. L'àbsit és poligonal exteriorment i semicircular interiorment, i devia tindre tres finestres, ya que l'arquería actual possiblement siga posterior. A cada costat de l'àbsit existixen sengles estructures, que varen deure formar un pastoforio, en el diaconicón a la dreta i la pròtesis a l'esquerra.

Les naus laterals estan separades de la principal per dos files de dotze columnes cada una, més baixes en l'àrea del cor, lo que revela el nivell original del terreny. Les columnes són de marbre gris i tenen capiteles romans coronats en pulvinos en forma de piràmide truncada invertida. Sobre ells es recolzen els blocs de pedra originals, considerats els més antics de Rávena. Dos cambres independents a abdós costats de les naus laterals serien potser uns martyria.

Al voltant de l'any 1000, l'iglésia va devindre la sèu d'una comunitat de monges benedictinos que varen construir un monasteri junt a ella. En el XIV l'iglésia i el monasteri varen ser reformats en estil gòtic. D'eixa intervenció queda el portal d'entrada, en un arc apuntat de marbre, bellament decorat. En el Renaixença, els Canonges regulars de la Congregació del Salvator es varen establir en el monasteri. En 1798 —durant la República Romana— l'orde monástica va ser suprimida i el monasteri va ser confiscat pels francesos. Despuix del paréntesis napoleònic, l'arquebisbe Antonio Codronchi, va comprar l'iglésia i el monasteri. En motiu de la celebració del centenari de Dante Alighieri —en 1921— l'iglésia va ser restaurada a la seua forma primitiva.

El 21 i 24 d'agost de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, l'iglésia va ser danyada per bombardejos angloamericanos, dirigits a la propenca estació ferroviària. Acabada la guerra, va anar diligentment restaurada. Una columnata quadrada en el costat sur va ser reemplaçada per un mur, completament renovat en 1959. En tot, s'han conservat —restaurades quan era necessari— considerables parts de el V: les parets exteriors de les naus laterals i les seues finestres, les columnes i les seues capiteles, aixina com el nivell primitiu de l'edifici.

Bibliografia

• Tassinari, Gianantonio (2017). Sant Giovanni Evangeliste i i mosaici della quarta crociata, Ravena, Studi i ricerche XXIV=978-84-7737-8600.
• Krautheimer, Richard (1981). Arquitectura paleocristiana i bizantina, Edicions Càtedra. Manuals Art Càtedra. ISBN 84-376-0495-8.
• Beckwith, John (2007). Art paleocristiano i bizantí, Edicions Càtedra. Grup Anaya S.A.. ISBN 978-84-376-2407-5.
• Herrin, Judith (2023). Rávena. Capital de l'imperi, cresol d'Europa, Penguin Random House, Grup Editorial. ISBN 978-84-18619-29-8.
• Herrin, Judith (2021). Bizancio. L'imperi que va fer possible l'Europa moderna, Penguin Random House, Grup Editorial. ISBN 978-84-8306-814-4.