Iglésia de Sant Andrés (Almoradí)

Erro al crear miniatura:

Iglésia de Sant Andrés (Almoradí)

La iglésia de Sant Andrés està situada en la plaça de la Constitució d'Almoradí, Alacant (Espanya). Es va començar a construir a finals de 1829 prop del lloc de la seua antecessora, destruïda pel terremot de març d'eixe any. És la major i principal iglésia catòlica d'Almoradí, i ha sofrit vàries remodelacions a lo llarc dels anys fins a adoptar la seua forma actual. La seua frontera, flanquejada per dos torres, recorda a l'estil colonial.

Història

L'anterior iglésia de Sant Andrés, situada alguna cosa al suroest de l'actual, s'havia inaugurat en 1732. El 21 de març de 1829, el terremot que va assolar gran part de la Vega Baixa va destruir tota la població, inclosa l'iglésia, de la que només varen poder salvar-se les campanes i l'archiu parroquial.

Despuix del seisme, l'ingenier José Agustín de Larramendi es va encarregar dels plans de reconstrucció del municipi, en el bisbe de la diòcesis d'Oriola-Alacant Félix Herrero Valverde com superintendente de les obres i Eugenio Fourdinier com a director eixecutiu. Estos plans no incloïen en un principi la construcció de l'iglésia, ya que l'ingenier va donar prioritat a les vivendes i els ponts. Ya que els actes religiosos s'estaven portant a terme en una menuda barraca, pronte es va vore la necessitat de construir un temple major:

Estant en la Barraca que servix d'Iglésia d'esta Vila als nou dies del més d'agost de 1829 pel President: que no trobant-se conclosa la present barraca per haver-se arruïnat pel terremot la Parroquial d'esta Vila, i sent indispensable per al cult diví terminar l'obra i afegir-li un péntol més per a que tots els fidels puguen assistir a dits oficis sense les incomoditat que en el dia sofrixen a causa de no cabre la major part dins de la Barraca, es procedixca, tan pronte com siga possible a l'ampliació de dita Iglésia.

Llibre de Juntes de l'Iglésia Parroquial

L'arquitecte alacantí Francisco Morell i Gómez va estar al càrrec de l'obra. La construcció, no obstant, es va vore molt retardada. En 1835, el director eixecutiu ya advertia d'este fet en els seus informes:

[L'iglésia] es trobava en el seu costat esquerre conclosa fins al rebanc d'a on ha d'arrancar la volta principal; mes el costat dret no té més altura que fins a les impostes dels arcs de les capelles

Eugenio Fourdinier

L'última pedra de la torre del campanar es va colocar el 19 de juliol de 1861, segons el diari La clamor pública. En qualsevol cas, per a 1884 encara existien algunes seccions inacabades:

L'Iglésia dedicada a l'Apòstol Sant Andrés d'Almoradí està sense concloure una mitat, a la que li falta la techumbre.

Espanya Mariana

En el propòsit de finalisar la parts inconclusas, per Real Orde del 21 de setembre de 1894, s'adjudica per part de la Junta Diocesana en subasta pública lo que semblaven ser les obres definitives de reparació extraordinària, 64 anys despuix de l'inici de la construcció.

Erro al crear miniatura:

L'iglésia a principis del sigle XX, en solament un campanar, alguna cosa més baix que l'actual

El 10 de setembre de 1919, un nou terremot va assotar la regió. L'iglésia va sofrir danys en els arcs de les naus laterals i va haver solsides en la nau central. Va permanéixer clausurada durant un any fins a la seua reobertura el 30 de juliol de 1920, coincidint en la festivitat dels sants Abdón i Senén. En 1926, es varen acometre importants obres de millora, com la prolongació del temple (a conseqüència de la falta d'espai disponible per a feligresos), l'elevació de la torre del campanar o l'adquisició i construcció de nous altars, entre unes atres.

Durant la Guerra Civil, l'iglésia va quedar en prou mal estat: en 1936 es varen cremar documents i varen destruir objectes sagrats, i en 1937, en l'excusa de la fabricació d'armes, es varen llançar avall les quatre campanes que havien segut recuperades de l'antic temple previ al terremot. Algunes no varen aplegar a quebrar-se i al final de la guerra es varen poder recuperar i tornar a instalar.

Les últimes obres importants es varen acometre en 1962, que li donarien la seua forma actual: es va reformar considerablement l'altar, es va construir la torre bessona, i es va instalar l'escultura monumental del Sagrat Cor de Jesús que corona la frontera principal, acompanyada de l'image de Sant Andrés en la hornacina inferior.

Durant la construcció del nou edifici de l'Ajuntament en 1979, es va traslladar el rellonge i el seu mecanisme de 1902 des de la torre de l'antic consistori a la nova torre de l'iglésia que havia segut construïda en la década anterior. En les décades posteriors, destaca el reforçament dels murs laterals en contraforts en década de 1980 o el cens del fondo de l'archiu parroquial en década de 1990.

Patrimoni

Ademés del valor arquitectònic de l'edifici, reconegut com Be de Rellevància Local, l'Iglésia de Sant Andrés conserva elements patrimonials significatius, com el seu archiu documental, els llibres del qual de batisme comencen en 1574, o una important colecció d'imàgens religioses, adquirides principalment per particulars despuix de la guerra civil espanyola. També destaca l'escultura del Sagrat Cor de la frontera (1962), les seues campanes (la més antiga, de 1771), l'orgue (de 1861) o el propi altar major (de la década de 1940).

Erro al crear miniatura:

Detalle de l'escultura del Sagrat Cor entre la torre de campanes (esquerra) i la torre del rellonge

Escultura del Sagrat Cor

A partir de 1919, va començar a proliferar en tota Espanya la devoció al Sagrat Cor de Jesús. En Almoradí, particularment, ya s'havia construït un primer altar en 1926. Durant les obres de 1962, junt a la segona torre, es va elevar també l'escultura monumental que corona la frontera principal, beneïda i entronisada el 29 de juliol d'eixe mateix any. L'escultura va ser obra de Nicolás Martínez Ramón (1905-1990), fill i aprenent de l'escultor murcià Anastasio Martínez Hernández. L'escultura recorda a la del seu homònim en Monteagudo, realisada en el mateix taller.

Campanes

Les dos torres de l'iglésia conserven un total de cinc campanes, una d'elles provinent de l'iglésia antecessora, prèvia al terremot de 1829.

La torre de campanes (al noreste) alberga quatre, ubicades en els vans superiors de cada una de les fronteres de la torre. Tres d'estes campanes varen ser realisades en la primera mitat del sigle XX pel fundidor Juan Bautista Roses Soler. Estan dedicades al Crist de les Campanes (any 1941), Sant Josep i els sants Abdón i Senén (abdós de 1950).

La quarta campana de la torre noreste data de 1771 i rep el sobrenom de «Andrea». Va ser l'única supervivent al terremot de 1829 i, posteriorment, a la Guerra Civil. Va ser realisada pel fundidor Francisco Manuel de la Calleja i té un pes aproximat d'1.2 tonelladas. Coneixem el seu any de creació, la seua fundidor i dedicació al patró de la localitat, Sant Andrés, gràcies a les inscripcions en llatí de la seua superfície. Destaca la frase extreta del Salm 19:4, complementada per la demanda d'intercesión de Sant Andrés:

Per la seua banda, la torre del rellonge (al suroest) alberga una única campana, fosa en 1865 i dedicada també a Sant Abdón i Sant Senén. Originalment, la campana estava situada en la torre de l'antic ajuntament, pero va ser traslladada a la torre de l'iglésia durant les obres de remodelació realisades despuix dels danys provocats per un terremot en 1919. El seu toc està vinculat al rellonge just baix ella, dedicant-se casi en exclusiva a marcar les hores i els quartos.

En l'any 2016, les campanes varen ser restaurades. Es va netejar la seua superfície i es varen canviar els soports metàlics instalats en la década de 1970 per jous de fusta, en la finalitat de tornar els seus sons originals i permetre el seu repic manual tradicional. També es va instalar un sistema automatizado per a acompasar les quatre campanes de la torre noreste.

Erro al crear miniatura:

L'orgue de 1861 sobre la porta principal

Orgue

En 1616 es té constància d'un orgue en l'iglésia del municipi, substituït en 1779 per un del mestre organiste aragonés Mathías Salanova. No obstant, est va ser destruït pel terremot i no va ser possible la seua conservació.

El present orgue es va instalar en 1861, una volta reconstruïda la nova iglésia. Va ser elaborat pel mestre organero valencià Miguel d'Alcarria i el seu cost es va elevar a 40 000 reals de vellón. Es va construir a l'estil de l'escola valenciana del sigle XVIII i és l'únic existent en tota la comarca que no ha vist alterat el seu sò original en eludir les reformes que a finals del sigle XIX romantizaron el sò de la majoria d'estos instruments. Les obres varen ser costejades a nivell particular per María Martínez Domínguez.

L'última restauració va tindre lloc en 1977 i, des de llavors, s'ha vingut utilisant per a realisar concerts, ademés d'acompanyar els actes llitúrgics.

Erro al crear miniatura:

Nau central en l'altar major al fondo

Altar major

L'altar major es va realisar en la década de 1940. En lo alt es veuen les aspes, alegoria del patró de la localitat Sant Andrés, qui apareix més avall en la seua urna. Baix est, el tabernáculo de 1946 de José María Ponsoda que inclou l'image del Sagrat Cor de Jesús, pintada per Enrique Luis (1877-1966). A la dreta, l'image de Teresa de Jesús, també de Ponsoda. A l'esquerra, el quadro en l'image de la Verge del Perpetu Recobre, patrona d'Almoradí des de 1969. El quadro és de 1944 i està realisat en pa d'or i temple pel pintor alcoyà Miguel Abad Miró. A cada costat, es troben uns olis del martiri de Sant Andrés, còpia del quadro de Murillo, sobre la porta dreta que dona accés a la Sacristia; i l'Anunciación, sobre la porta de la capella de la comunió. Abdós varen ser pintats per Enrique Luis en 1947.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Andrés (Almoradí).