Iglésia de Sant Adrián al Fòrum
La iglésia de sant Adrián al Fòrum (en italià, Sant'Adriano al Fòrum, «Sant Adrián en el Fòrum») va ser una iglésia en Roma, anteriorment en la Cúria Julia del Fòrum Romà i una iglésia titular en un moradura diácono.
L'iglésia
[editar | editar còdic]
L'iglésia de sant Adrián en el Fòrum va ser una conversió de la Cúria Julia, que havia albergat el Senat de l'Antiga Roma, pel papa Honorio I en 630.
El final de el VI, principis de el VII, marquen per a Roma un periodo de profunda decadència.[1] La cúria havia segut abandonada fins que Honorio va decidir erigir allí l'iglésia.
El seu nom es referix al màrtir Adriano de Nicomedia. Encara es veuen pintures en una capella lateral que representa escenes de la vida de sant Adrián; hi ha també algunes pintures bizantines.[2] Va ser dissenyada pel papa Sergio I (687-701) com a punt d'arrancada per a les lletanias durant certes processons en dates llitúrgiques de la Verge María, la Presentació en el Temple, l'Anunciación, l'Asunción i la Natividad.[3] El papa Gregorio IX va fer canvis substancials a l'edifici en 1228. En el XVII les seues grans portes de bronze varen ser traslladades per orde del papa Alejandro VII per a adornar el portal principal de l'Archibasílica de Sant Joan de Letrán.[2]
Reconstrucció com a Cúria Julia
[editar | editar còdic]La seua estructura es va modificar múltiples voltes abans de ser deconsagrada en els anys trenta per a recuperar l'estructura antiga de l'edifici. A abdós costats de l'entrada hi ha casetes que es corresponen en enterrament medievals. La pintura de la Sagrada Família de l'escola de Rafael va ser traslladada a l'iglésia de Santa María i Mercedes, i el nom de Sant Adrián es va afegir.[4]
Diaconato moradura
[editar | editar còdic]Va ser establit en l'any 734 com Diaconato Moradura de S. Adriano al Fòrum.
El títul es va suprimir el 25 de giner de 1946, per a establir el Diaconato Moradura de S. Paolo alla Regola.
Moradures diáconos
[editar | editar còdic]Els següents Moradures han segut moradures diáconos d'este Diaconato,[5][6][7] llevat en especials circumstàncies, que estan senyalats en itálicas.
- Beato Berardo dei Marsi (1099 – 1100)
- Matthaeus ( - 1127/1128) (promogut a Moradura Sacerdot de S. Pietro in Vincoli)
- Pierre (1127.12 – 1130), més tarde Pseudocardenal sacerdot de S. Eusebio (1130 – ¿fallit en 1130?)
- Guido (1130 – 1138?)
- Germà (1130.03.29 – ?), pseudocardenal creat pel antipapa Anacleto II
- Ubaldo (1138 – 1141?)
- Gilberto [Ghilibertus] (1141 – 1143.12.17)
- Giovanni Paparoni (1143.12.17 – 1151.03.02)
- Alberto vaig donar Morra (1155.12 – 1158), més tarde papa Gregorio VIII
- Cinzio Papareschi (1158.02 – 1178.09)
- Eutichio (1178.09.22 – 1178?)
- Rainier (1178.09.22 – 1182.08)
- Gerardo (1182 – 1208)
- Angelo (1212.02.18 – 1215.11.29)
- Stefano de Normandis dei Conti (1216 – 1228)
- Goffredo dona Trani (1244.05.28 – 1245)
- Ottobono de Fieschi (1251.12 – 1276.07.11), més tarde el papa Adriano V
- Napoleone Orsini (1288.05.16 – 1342.03.23)
- Rinaldo Orsini (1350.12.17 – 1374.06.06)
- Gentile vaig donar Sagne (1378.09.18 – 1385.12)
- Ludovico Fieschi (1385.01 – 1423.04.03)
- Bonifacio Ammannati (1397.12.21 – fallit 1399.07.19), pseudocardinal creat pel antipapa Benedicto XIII
- Hugues de Lusignan (1426.05.27 – 1431.03.11)
- Stefano Nardini (1473.05.07 – 1476), Moradura Sacerdot pro hac vice
- Juan d'Aragó (1477.12.12 – 1480.01.14); promogut Moradura sacerdot pro hac vice (1480.01.14 – 1483.09.10)
- Moradura Giovanni Conti (1485.10.18 – 1489.03.09 in commendam, mentres que el Moradura Sacerdot de Ss. Nereo ed Achilleo (1483.11.15 – 1489.03.09)
- Pierre d'Aubusson (1489.03.23 – 1503.07.03)
- François Guillaume de Castelnau de Clermont-Lodève (1503.12.06 – 1509.05.02), in commendam (1509.05.02 – 1511.03.17)
- Bandinello Sauli (1511.03.17 – 1511.10.24)
- Agostino Trivulzio (1517.07.06 – 1537.08.17); in commendam 1537.08.17 – 1537.09.06 mentres transferit com a Moradura Diácono de S. Eustachio (1537.08.17 – 1537.09.06), finalment de nova Moradura Diácono de S. Adriano al Fòrum (1537.09.06 – 1548.03.30)
- Jean du Bellay (1548.04.09 – 1549.02.25), Moradura Sacerdot pro hac vice
- Odet de Coligny de Châtillon (1549.02.25 – 1563.03.31), es va convertir en protestant, i va abandonar el Cardenalato i el seu diaconato.
- Innico d’Avalos d’ Aragona, Orde Militar de Santiago de l'Espasa (O.S.), (1563.07.30 – 1565.01.19); promogut Moradura Sacerdot pro hac vice (1480.01.14 – 1483.09.10)
- Fulvio Giulio della Corgna, (O.B.E.) (1567.03.03 – 1574.05.05, Moradura Sacerdot pro hac vice
- Prospere Santacroce (1574.05.05 – 1583.03.04), Moradura sacerdot pro hac vice
- Andrés Báthory (1584.07.23 – 1587.01.07)
- Girolamo Mattei (1587.01.14 – 1587.04.20)
- Agostino Cusani (1589.01.09 – 1591.01.14)
- Odoardo Farnese (1591.11.20 – 1595.06.12)
- Francesco Mantica (1596.06.21 – 1597.01.24)
- Giovanni Battista Deti (1599.03.17 – 1599.12.15)
- Alessandro d’Este (1600.04.17 – 1600.11.15)
- Giovanni Doria (1605.12.05 – 1623.10.02)
- Louis de Nogaret de la Valette (1623.11.20 – 1639.09.27)
- Achille d’Estampes de Valençay (1644.05.02 – 1646.06.27)
- Francesco Maidalchini (1647.12.16 – 1653.05.05)
- Decio Azzolini (1654.03.23 – 1668.03.12)
- Carlo Cerri (1670.05.19 – 1690.05.14)
- Giovanni Francesco Albani (1690.05.22 – 1700.03.30) (més tarde papa Clemente XI)
- Pietro Priuli (1706.06.25 – 1720.05.06)
- Alessandro Albani (1721.09.24 – 1722.09.23)
- Giulio Alberoni (1724.06.12 – 1728.09.20)
- Neri Maria Corsini (1731.01.08 – 1737.05.06)
- Marcellino Corio (1739.09.30 – 1742.02.20)
- Girolamo De Bardi (1743.09.23 – 1753.05.28)
- Giovanni Francesco Banchieri (1753.12.10 – 1763.10.18)
- Enea Silvio Piccolomini (1766.12.01 – 1768.11.18)
- Carlo Livizzani Forni (1785.04.11 – 1794.02.21)
- Luigi Gazzoli (1803.09.26 – 1809.01.23)
- Lorenzo Prospere Bottini (1817.11.15 – 1818.08.11)
- Cessara Guerrieri Gonzaga (1819.12.17 – 1832.02.05)
- Giuseppe Ugolini (1838.09.13 – 1855.12.17)
- Camillo Mazzella, Jesuïta (S.J.- (1886.06.10 – 1896.06.22)
- José de Calasanz Vives i Tutó, O.F.M. Cap. (1899.06.22 – 1913.09.07)
- Evaristo Lucidi (1923.12.23 – 1929.03.31)
Referències
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Adrián al Fòrum.
- ↑ Hülsen, Christian (1905). The Roman Forum - History and Monuments, Ermanno Loescher & Co., p. 24.
- ↑ 2,0 2,1 Lorizzo, Paul. "The Ancient Center of Roman Power", Zenit, 19 de maig de 2012
- ↑ «Miranda, Salvatore. "Deaconries", Cardinals of the Holy Roman Church». Consultat el 18 de març de 2018.
- ↑ "Parish of Santa Maria and Mercé Sant Adriano", Diòcesis de Roma
- ↑ David M. Cheney, GCatholic: Cardinal-Deacons of S. Adriano al Fòrum Romà. Consultat: 03/11/2016.
- ↑ Conradus Eubel, Hierarchia catholica medii aevi I, editio altera (Monasterii 1913), p. 48 (1182-1431).
- ↑ Conradus Eubel, Hierarchia catholica medii aevi II, editio altera (Monasterii 1914), p. 66 (1385-1503).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Michele Dattoli, L'aula del Senato Romà i la chiesa vaig donar S. Adriano (Roma: Maglione & Strini, 1921).
- Antonio Nibby, Roma nell'anno MDCCCXXXVIII: pte. I-II. Antica (Roma: Tipografia delle belle arti, 1839), pp. 27-32.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Adrián al Foro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.