Anar al contingut

Iglésia de Sant Adrián al Fòrum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia de Sant Adrián al Fòrum

L'iglésia de sant Adrián al Fòrum (en italià, Sant'Adriano al Fòrum, «Sant Adrián en el Fòrum») va ser una iglésia en Roma, anteriorment en la Cúria Julia del Fòrum Romà i una iglésia titular en un moradura diácono.

L'iglésia

Planta de Sant Adrián
Erro al crear miniatura:
Portes de Sant Adrián/Casa del Senat
Erro al crear miniatura:
Restants d'una fresca

L'iglésia de sant Adrián en el Fòrum va ser una conversió de la Cúria Julia, que havia albergat el Senat de l'Antiga Roma, pel papa Honorio I en 630.

El final de el VI, principis de el VII, marquen per a Roma un periodo de profunda decadència.[1] La cúria havia segut abandonada fins que Honorio va decidir erigir allí l'iglésia.

El seu nom es referix al màrtir Adriano de Nicomedia. Encara es veuen pintures en una capella lateral que representa escenes de la vida de sant Adrián; hi ha també algunes pintures bizantines.[2] Va ser dissenyada pel papa Sergio I (687-701) com a punt d'arrancada per a les lletanias durant certes processons en dates llitúrgiques de la Verge María, la Presentació en el Temple, l'Anunciación, l'Asunción i la Natividad.[3] El papa Gregorio IX va fer canvis substancials a l'edifici en 1228. En el XVII les seues grans portes de bronze varen ser traslladades per orde del papa Alejandro VII per a adornar el portal principal de l'Archibasílica de Sant Joan de Letrán.[2]

Reconstrucció com a Cúria Julia

La seua estructura es va modificar múltiples voltes abans de ser deconsagrada en els anys trenta per a recuperar l'estructura antiga de l'edifici. A abdós costats de l'entrada hi ha casetes que es corresponen en enterrament migevals. La pintura de la Sagrada Família de l'escola de Rafael va ser traslladada a l'iglésia de Santa María i Mercedes, i el nom de Sant Adrián es va afegir.[4]

Diaconato moradura

Va ser establit en l'any 734 com Diaconato Moradura de S. Adriano al Fòrum.

El títul es va suprimir el 25 de giner de 1946, per a establir el Diaconato Moradura de S. Paolo alla Regola.

Moradures diáconos

Els següents Moradures han segut moradures diáconos d'este Diaconato,[5][6][7] llevat en especials circumstàncies, que estan senyalats en itálicas.

  • Beato Berardo dei Marsi (1099 – 1100)
  • Matthaeus ( - 1127/1128) (promogut a Moradura Sacerdot de S. Pietro in Vincoli)
  • Pierre (1127.12 – 1130), més tarde Pseudocardenal sacerdot de S. Eusebio (1130 – ¿fallit en 1130?)
  • Guido (1130 – 1138?)
  • Germà (1130.03.29 – ?), pseudocardenal creat pel antipapa Anacleto II
  • Ubaldo (1138 – 1141?)
  • Gilberto [Ghilibertus] (1141 – 1143.12.17)
  • Giovanni Paparoni (1143.12.17 – 1151.03.02)
  • Alberto vaig donar Morra (1155.12 – 1158), més tarde papa Gregorio VIII
  • Cinzio Papareschi (1158.02 – 1178.09)

Referències

Commons

  1. ↑ Hülsen, Christian (1905). The Roman Forum - History and Monuments, Ermanno Loescher & Co., p. 24.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lorizzo, Paul. "The Ancient Center of Roman Power", Zenit, 19 de maig de 2012
  3. ↑ «Miranda, Salvatore. "Deaconries", Cardinals of the Holy Roman Church». Consultat el 18 de març de 2018.
  4. ↑ "Parish of Santa Maria and Mercé Sant Adriano", Diòcesis de Roma
  5. ↑ David M. Cheney, GCatholic: Cardinal-Deacons of S. Adriano al Fòrum Romà. Consultat: 03/11/2016.
  6. ↑ Conradus Eubel, Hierarchia catholica medii aevi I, editio altera (Monasterii 1913), p. 48 (1182-1431).
  7. ↑ Conradus Eubel, Hierarchia catholica medii aevi II, editio altera (Monasterii 1914), p. 66 (1385-1503).

Bibliografia

  • Michele Dattoli, L'aula del Senato Romà i la chiesa vaig donar S. Adriano (Roma: Maglione & Strini, 1921).
  • Antonio Nibby, Roma nell'anno MDCCCXXXVIII: pte. I-II. Antica (Roma: Tipografia delle belle arti, 1839), pp. 27-32.


Referències