Anar al contingut

Iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains

La iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains (en francés: Église Saint-Pierre-aux-Nonnains) és un antic edifici religiós de finals de el IV situat en la ciutat francesa de Metz (departament de Mosela).[1][2]

Va ser construïda pels romans com palestra dins d'un conjunt termal o com basílica civil, i en el VII va passar a ser una iglésia catòlica d'una abadia benedictina.[3] En 1556 va passar a usar-se com a depòsit militar, ya que s'ubicava dins de la ciutadella fortificada de Metz. En 1946 va ser adquirida per la ciutat de Metz, i en els anys 70 va ser rehabilitada per a convertir-l'en sala d'exposicions i concerts.[1]

Encara que hui en dia l'edifici està desacralizado i, per tant, ya no funciona com a lloc de cult, l'iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains està considerada una de les més antigues del món i la més antiga de tota França.[4] Ademés, des de 1909 està catalogada com monument històric pel Ministeri de Cultura francés.[5]

Història

[editar | editar còdic]

La palestra romana

[editar | editar còdic]

El primer núcleu de l'edifici que hui alberga l'iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains data provablement de finals de la dinastia valentiniana, durant el regnat de Teodosio.[2] Va ser construït en el IV pels galorromanos, en la llavors cridada Divodurum. En aquella época, l'edifici era provablement una palestra que formava part d'un complex termal o d'una basílica civil. En l'actualitat a penes queden restants d'esta estructura puix, de la mateixa manera que molts edificis de Metz, va ser devastada per l'invasió dels hunos d'Atila en 451.[1][6]

No obstant, encara és possible apreciar en un dels costats de l'edifici modern l'antiga entrada (hui tapiada), que es caracterisa per la presència d'un arc de mig punt, aixina com partix de la mampostería, formada per una cadena de rajoles separades per rencs de sellarés.[1]

L'abadia benedictina

[editar | editar còdic]
El claustre de l'iglésia

Arrasada pels hunos, la palestra va permanéixer en estat de deterioració i abandó fins a el VII. A partir de l'any 620, l'edifici va ser restaurat i es va convertir en la sèu d'una abadia de monges benedictinas.[1][3] D'esta época només queda el claustre i un plúteo (mur baix que separava a oficiantes i fidels) que hui es conserva en el Museu de la Cort d'Or de Metz. Es tracta de l'eixemple més destacat i millor conservat d'este tipo d'arquitectura de tota França.[7] La particularitat d'este plúteo, tallat en pedra i compost per 12 lloses i 21 pilars de pedra calcàrea blanca, és que està decorat en motius que reflectixen l'influència de diferents estils artístics que estaven en voga durant l'época merovingia, que van del romà al bàrbar, i del siri a l'egipcíac.[7]

Modificacions otonianas i restauracions posteriors

[editar | editar còdic]
Pla de l'iglésia en els diferents órdens de construcció: romà, galorromano, romànic, gòtic i modern

En el X, l'emperador Otón va impulsar els treballs de restauració de l'iglésia, que va ser transformada de manera evident segons les regles de l'arquitectura romànica:[8] la nau es va dividir en tres trams i es va afegir un nàrtex. Ademés, en un dels laterals encara es pot apreciar una hornacina d'arc de mig punt que provablement estava destinada a albergar un sarcòfec.[1] Pese a estes modificacions, el hastial de l'edifici conserva les alliniacions de rajola i pedra tallada (opus mixtum) típiques de l'arquitectura galorromana.[9]

Entre els sigles XV i XVI es varen portar a terme posteriors reformes, entre les que destaca la construcció d'una volta de crucería gòtica.[1]

A pesar de les numeroses obres que s'han realisat a lo llarc del temps, cap d'elles ha eliminat per complet les intervencions del passat, fins al punt de que encara hui es poden apreciar vestigis dels diferents estils presents en el seu interior.[1]

L'us civil

[editar | editar còdic]
Un concert en l'iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains

Despuix de l'infructuós sege de Metz en 1552 per part de Carlos V, en 1556 els francesos varen decidir reforçar les defenses de Metz per mig de la construcció d'una nova ciutadella fortificada. Es va ordenar la destrucció de molts edificis civils i religiosos de la zona, pero les autoritats militars varen decidir conservar l'iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains i la capella dels Templarios, si be les varen utilisar com a almagasén de pólvora i armes per a la guarnició estacionada en la ciutadella.[10] Este nou us de l'iglésia va dur en si l'eixecució de noves reformes per a adaptar-la a l'us militar: es varen afegir escales, es varen crear noves obertures i es varen refer les teulades.


L'iglésia va seguir utilisant-se com a depòsit militar fins a al voltant de 1920. En 1946, la ciutat de Metz va adquirir varis edificis que fins a llavors havien pertanygut a l'eixèrcit, entre els que es trobava l'iglésia de Saint-Pierre-aux-Nonnains.[11] En els anys 1970 l'iglésia va ser restaurada i posteriorment transformada en sala de concerts i exposicions.[12] Ademés de l'iglésia, l'emplaçament de l'antic barri de la ciutadella —que ha segut restaurat— alberga l'Atarassana de Metz, també convertit en sala de concerts, i la Capella dels Templarios, que és un espai d'exposicions. Els tres edificis conformen un conjunt monumental gestionat per l'Atarassana.[13]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Saint-Pierre-aux-Nonnains» (en fr). Ville de Metz. Consultat el 16 abr 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 (1988).Cahiers Lorrains.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ferrari, Stella (2015). I monasteri femminili vaig donar Milano nella topografia liturgica - Contesti architettonici i figurativi tra VII i XIII secolo (en it), Università degli studi vaig donar Milano.
  4. ↑ «Savez-vous que la plus vieille église de France serait à Metz ?» (en fr). Li Républicain Lorrain. Consultat el 16 abr 2021.
  5. ↑ Ministère de la Culture. «Ancienne abbaye Saint-Pierre» (en fr). POP : la plateforme ouverte du patrimoine. Consultat el 16 abr 2021.
  6. ↑ «Eglise Saint Pierre aux Nonnains à Metz» (en fr). Tout Metz. Consultat el 27 oct 2021.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Savez-vous quelle est l’autre particularité exceptionnelle de l’église Saint-Pierre-aux-Nonnains ?» (en fr). Li Républicain Lorrain. Consultat el 26 oct 2021.
  8. ↑ Tribout de Morembert, 1970, p. 46.
  9. ↑ «L’église Saint-Pierre-aux-Nonnains à Metz» (en fr). BLE Lorraine. Consultat el 26 oct 2021.
  10. ↑ Cabourdin, Guy (1991). Histoire de la Lorraine, Encyclopédie illustrée de la Lorraine (en fr), Metz: Serpenoise.
  11. ↑ (1986).Histoire de Metz.Privat.Toulouse:
  12. ↑ «À Saint-Pierre-aux-Nonnains, li chant messin sur ses terres» (en fr). Olyrix. Consultat el 27 oct 2021.
  13. ↑ «Atarassana Jean-Marie Rausch» (en fr). Vaig citar Musicale de Metz. Consultat el 27 oct 2021.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Tribout de Morembert (1970). Li diocèse de Metz (en fr), París: Letouzey & Ane.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_de_Saint-Pierre-aux-Nonnains&oldid=856892»