Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Navarrés)
L'iglésia de l'Asunción de La nostra Senyora de Navarrés (província de Valéncia, Espanya) és una iglésia catòlica reconstruïda en el XVIII, d'estil neoclàssic i en ornamentació rococó.
Esta construcció es troba situada en la falda de la montanya, en la part alta del poble, salvant un gran desnivell en el pis de la calçada per mig d'una escalinata de dotze grades.
Història
La Parròquia de l'Asunción de La nostra Senyora de Navarrés es va instituir en els anys posteriors a la conquista realisada per Jaime I cap a mediats del XIII. Durant tota l'Edat Mija Navarrés va mantindre la població musulmana organisada com aljama, mentres que la parròquia funcionava com una institució eminentment administrativa en la finalitat de recaptar el diezmo, la primícia i atres imposts, ademés de servir per al cult de les poques famílies cristianes que ho habitaven. Per això l'antiga mesquita va continuar oberta al cult, encara que en el progressiu enduriment de les condicions de vida cap als musulmans i conversió de moriscos, posteriorment esta va ser cristianizada.
Observant que el recint de l'antiga mesquita s'havia quedat chicotet per a una població cristiana que havia anat aumentant en número, el Patriarca Ribera en la visita pastoral de 1606, va manar construir de nova planta un temple de majors dimensions, del com no es conserven restants. En l'any 1609, a raïl del decret d'expulsió dels moriscos, Navarrés va perdre bona part dels seus habitants, per lo que es va procedir al seu repoblament en famílies cristianes.
El temple actual va ser construït entre 1746 i 1756, data que figura en la cartela de la portada principal.
Composició
L'edifici utilisa una tipologia de planta molt difosa en les iglésies del barroc valencià, inspirada en la capella del Colege de Corpus Christi de Valéncia i difosa per les Advertències de l'Arquebisbe Aliaga publicades en l'any 1621. Encara que des del punt de vista estructural el seu alçat respon a una ordenació clàssica, introduïx, com és habitual en el seu moment, detalls decoratius rococó que utilisen com a motiu bàsic la rocalla, visibles sobretot en els lunetos, embocaduras de portes i finestres i fusteria de les portes de la sacristia i la cancela d'entrada, tal i com és freqüent en moltes iglésies valencianes del mateix periodo; servixca d'eixemple la parròquia de la veïna localitat de Sumacárcel. El presbiteri està presidit per un retaule de fusta tallat en la década de 1940, rèplica del que va ser destruït en 1936.
Exterior
En la portada lateral desapareix eixa evocació a l'estil rococó, centrant-se exclusivament en l'utilisació d'elements de l'arquitectura clàssica, pero reinterpretats en un llenguage barroc, tal i com es pot vore en el recurs al frontón partit, la cartela que conté les cinc llagues, les boles d'influència herreriana i la disposició de les pilastres corintias que es deixen en segon pla, oferint d'esta manera una reinterpretació totalment lliure del llenguage clàssic. Estes portades es troben presenten un estat de degradació i deterioració important, que s'accentua sobretot en la portada lateral, com a conseqüència de la humitat que produïx la disgregació de la pedra tallada.
Interior
El temple té planta de creu llatina en travessia no emergent, de nau única en capelles laterals entre contraforts. L'alçat s'estructura sobre la base de pilastres d'orde corintio que sostenen un entablamento que recorre i unifica tot l'interior. Es cobrix per mig d'una volta de canó en lunetos i cúpula sobre pechinas en la travessia. Les capelles laterals es cobrixen en voltes baídas. A abdós costats del presbiteri es troben la capella de la comunió i la sacristia respectivament.
En el presbiteri es dispon el retaule major, de talla de fusta barroca moderna, còpia exacta de l'antic retaule destruït en la Guerra Civil de 1936. En el centre del mateix es dispon l'image en escultura policromada de la Asumpta Triunfante (L'Asunción de La nostra Senyora, titular de la Parròquia), que és obra de l'escultor José María Bayarri. A abdós costats imàgens de Sant Antonio Abad (dreta) i Sant Gregorio Papa (el patró del poble, a l'esquerra), que és talla policromada, esta última de l'escultor P. Sals. En el sostre, oli ovalat de la Santíssima Trinitat coronant a la Verge María, del XVIII, d'autor desconegut. En el manifestats de dit retaule hi ha una pintura sobre taula obra del pintor net Joan Costa, inspirant-se en un quadro de Pablo de Sant Leocadio.
En la nau del costat de l'Epístola, es troba primerament el batisteri; a continuació hi ha un altar lateral en retaule en escayola en l'image de la Verge del Carmen (d'escayola policromada), capella de Sant Josep, en la part inferior de la qual del retaule està una representació escultòrica de la Dormición de la Verge, que és un image de vestir, contant en un mant del XVIII en que es vares vore per al dia de la seua festa. En la nau del costat del Evangeli hi ha retaules d'escayola en imàgens de sant Francisco d'Assís, antic patró de Navarrés, també en escayola, capella de la Verge Chiqueta, a on està previst que s'acondicione com a capella dels màrtirs en procés de beatificació; capella de la Verge Dolorosa i als seus peus image del Crist yacente, en fusta policromada.
En la travessia estan els altars del Sagrat Cor de Jesús, a l'esquerra, en fusta policromada; a la dreta es dispon l'altar de la Verge del Remei, patrona de Navarrés i de les seues aigües, als peus de les quals està l'image del Chiquet Jesús, en fusta policromada, que es trau en processó per a la Trobada del Dumenge de Pasqua. En les pechinas de la cúpula hi ha quatre pintures murals, d'autor desconegut i que daten del XVIII, representant als quatre evangelistes. En la Capella de la Comunió es venera una image de la Puríssima Concepció, en talla policromada, de l'escultor Ponsoda i data de principis del XX.
En la sacristia, Trasagrario i sala superior a la sacristia es dispon un Museu Parroquial, que alberga fondos d'art sacre dels sigles XVII al XIX, tals com a peces d'orfebreria, escultures en talla policromada, ornaments, mobiliari, gravats, icon rus del XVIII i una bona colecció de fotografies antigues referents a l'iglésia parroquial i al cult i devoció d'imàgens desaparegudes durant la guerra civil del 36. Junt en això, la parròquia conta en un interessant archiu històric, representat per llibres devocionals dels sigles XVIII al XIX i els "Quinque Libri" a partir del XIX. Dit museu té un accés independent des del carrer per la part atrassera del temple.
Pintures
Pero tal volta lo més important d'este espai siga el conjunt de pintures murals que, ademés de les ya existents, s'ha ampliat en un conjunt de figures alegóricas tretes a la llum en els treballs de restauració portats a terme en juliol de 2001 per un grup d'estudiants d'Història de l'Art de l'Universitat de Valéncia. En el centre destaca una coronació de la Verge per la Santíssima Trinitat, rodejada de quatre figures alegóricas recentment tretes a la llum. Pel seu estil es tracta d'unes pintures datables en la segona mitat del XVIII i que per tant són contemporànees a la construcció del mateix. Un atre grup de pintures murals d'interés es troba en les quatre pechinas de la cúpula de la travessia que representen els quatre evangelistes, sobre un fondo celest que possiblement es tracte d'un repinte produït a finals del XIX.
Les pintures murals de la parròquia de Navarrés es troben en molt mal estat de conservació, produït pels efectes d'antigues humitats per filtració, desconchados, barnices oxidados, i atres patologies. Considerant el seu interés artístic deuria abordar-se la seua restauració en un determini no massa llarc. En la frontera principal es troba la torre campanar, obra recent alçada en la década dels trenta del XX. Pero els elements més destacables són les portades principal i lateral, en els seus embocaduras tallades en pedra. L'estil de la portada principal entronca en el descrit per a l'interior del temple, a on s'observa una associació d'elements de l'arquitectura clàssica en atres nous per al moment, com la rocalla, ací es troba una articulació de les pilastres més d'acort en l'estètica barroca, introduint-se a abdós costats de la porta d'entrada una successió de tres pilastres que sostenen el entablamento.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de La nostra Senyora de l'Asunción (Navarrés).- cult. gva. es/dgpa/documentacion/interno/2679. pdf Biblioteca del Patrimoni Cultural Valencià
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción (Navarrés)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.