Anar al contingut

Iglésia arciprestal de Sant Jaime (Vila-real)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Iglésia arciprestal de Sant Jaime (Vila-real)

La iglésia arciprestal de Sant Jaime apòstol és un temple catòlic ubicat en el municipi de Vila-real, en la província de Castelló. Es tracta d'un edifici d'estil neoclàssic construït en el XVIII. Està catalogada com Be d'interés Cultural, per mig d'una declaració singular GVA des de febrer de 2004.[1][2]

Història

[editar | editar còdic]

La primitiva iglésia datava de 1274, any en el que el rei Jaime I d'Aragó va firmar la Carta Fundacional de la Vila.[3]Ara be, Vila-real va experimentar al llarc d'el XVIII un gran aument de població, superant els sèt mil habitants, lo que va propiciar l'idea de construir un nou temple, més gran, que reemplaçara l'existent. Este creiximent demogràfic va ser acompanyat d'un gran impuls econòmic, fenomen que va ajudar a que la construcció d'un nou temple poguera fer-se realitat. El nou temple seguiria tenint l'advocación a Sant Jaime.[4]

Les obres d'este nou temple varen escomençar en l'any 1752 i la seua bendició va tindre lloc en l'any 1779, a pesar de no estar totalment acabat, ya que la capella de la Comunió no es va inaugurar fins al 1798 i alguns dels altars laterals són encara posteriors.[5]

El proyecte original i la direcció de la primera es deu a Juan José Nadal, el treball de la qual va continuar Cristóbal Ayora, en informes de José Bueso i Tomás Gregori. En 1784, la Real Acadèmia de Sant Carlos encarrega a Bartolomé Ribelles un pla de decoració de l'iglésia. En 1785, Vicente Gascó continuara l'obra de Ribelles i va traçar i va dirigir la capella de la Comunió.[1]

l'arciprestazgo de Vila-real, dins de la Diòcesis de Segorge-Castelló, té el seu orige en l'any 1960, i des de llavors l'iglésia de Sant Jaime és arciprestal.[6]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Retaule realisat pel propi Paolo San Leocadio

L'aument de població que la vila va experimentar al llarc d'el XVIII, per llavors es varen superar els sèt mil habitants, va propiciar que es pensara en construir un nou temple que reemplaçara l'existent, ya que en aquell ya no era capaç d'albergar, a lo manco en les celebracions més importants, una gran cantitat de fidels. El creiximent demogràfic, unit al fet que l'economia també havia experimentat un gran impuls, va propiciar la realisació d'esta nova edificació.[4]

Les obres d'este nou temple varen escomençar en l'any 1752 i la seua bendició va tindre lloc en l'any 1779, a pesar de no estar totalment acabat, ya que la capella de la Comunió no es va inaugurar fins al 1798 i alguns dels altars laterals són encara posteriors.[7]

El disseny de l'Iglésia, feta en grans dimensions (75 x 45 x 22), va ser realisat per l'arquitecte aragonés Juan Jose Nadal (tatarabuelo de l'arquitecte de finals d'el XIX i començos d'el XX Rafael Guastavino). Este arquitecte va ser qui va encarregar de dirigir les obres fins a la seua mort en l'any 1763. Més vesprada es varen encarregar de continuar el proyecte, el primer, Josep Dols, i posteriorment, Josep Ayora. Es té que deixar constància també que en el transcurs de les obres va haver moments de pausa - alguns motius varen ser tècnics, atres econòmics- que varen fer que es retardara el acabamiento del monument. Una senya important que cal afegir, és que durant els anys el proyecte de construcció va ser modificant-se a comparat de cóm era al principi, a raïl dels últims arquitectes que es varen implicar en l'obra. Per eixemple: Bartomeu Ribelles i Vicente Gascó.[8][9]

El seu espai és la conjunció de dos plantes: una centralisada i una de saló. La central, en tres exedras poligonals, forma l'àbsit i braços de travessia i s'obri a l'espai columnario de tres naus de 22 m d'altura. la nau central és de volta de luneta i les laterals d'aresta. En la travessia s'eleva la cúpula sobre el tambor. La coberta de teixixca blava barnizada, conforma perfil ogival.[10]

Les naus estan separades per huit pilars sobre pedestals, damunt d'ells s'afig un fragment d'entablamento, es disponen a la mateixa altura (vintidós metros a l'interior) i estan cobertes per voltes d'aresta els laterals, i de canó la central, que és més ampla, com lo és habitualment.[1]

Els seus murs són de mampostería i la frontera principal que imita sellars té arremate mixtilíneo. La coberta és a dos aigües en la nau central i de cobertizo en les laterals. Es té que destacar les portades laterals, per un costat, tenim la portada de la Peixcateria Vella, en ella destaquen les seues columnes d'orde compost rústic, acolchades i de fuste acanalado, que recorden prou als models serlianos. La portada de l'atre costat és molt més senzilla, és molt semblada a la que podem trobar en Cinctorres i a l'ermita de Sant Marcs d'Olocau del Rei.[1]

L'interior del temple presenta una decoració (rica molt al gust acadèmic) que contrasta en un exterior senzill i poc treballat. Destaquen les obres de Josep Vergara de finals d'el XVIII, qui va realisar l'ornamentació de les cúpules en el tema del martiri de Santiago. També va pintar les fresca de la capella de la Comunió.[10]

El Víacrucis va ser pintat per Bernardo Mundina Milallave.[11] En les naus laterals es conserven pintures de Vicente Castell, representant el Batisme i Resurrecció de Jesús, la Consagració de la Eucaristía, i la processó local del Corpus Christi a finals del passat sigle. [12]Els altars, decorats en el XIX, alberguen escultures d'Amorós (Sant Jaime), Ortells (La Verónica i el Sant Sepulcro), Ponsoda (Verge del Rosario), Pedro Gil (Sant Lorenzo, La Divina Aurora), Llorens Poy (Verge de Gràcia) i uns atres.

També pot admirar-se un excelent retaule de Paolo de Sant Leocadio.[13][14] L'iglésia dispon d'un menut pero interessant museu que s'està tractant d'impulsar i millorar per part de l'Ajuntament de la ciutat i de la Diòcesis de Segorbe-Castelló.[3]

Torre campanar

[editar | editar còdic]

La seua construcció es va iniciar a l'any 1682,[5] formant part del conjunt de l'iglésia medieval,[15] i la seua finalisació no és del tot segura ya que, per un costat, Traver (Traver García, 1909), va marcar l'any 1703 com a conclusió de l'obra, mentres que Tormo (Tormo, 1928) dona com a data de conclusió l'any 1744.[16][17]

En opinió de Gil Saura (2004) la conclusió de les obres de 1703 no va deure ser la definitiva, ya que diu que va haver una visita pastoral al voltant de 1714 en la que va manar fer una nova sacristia una volta terminada la torre, despuix de quatre mesos, de la qual cosa es podria supondre que en aquell moment les obres estaven a punt de terminar.[18]

El campanar va costar unes 2725 lliures, i va ser construït en pedres dutes de les pedreres de Borriol i Benadressa i els seus constructors varen ser provablement els mestres d'obra Jaume i Severí Sebastià, ajudats pels picapedreros Josep Montañez, Josep Marzal i Vicent Llorens, tots ells venien de Borriol.[1][19]

L'arquitectura va ser dissenyada per Agustín Maiquez seguint el model de planta poligonal d'orige gòtic, estant en el moment de la seua construcció separada de l'edifici principal del temple, situant-se en el seu costat esquerre.[1][19]

Sobre l'estructura de la torre, és d'uns 42,5 metros d'altura, poden distinguir-se clarament tres cossos: el primer, quadrangular i els dos restants, octogonals. En la part final de la construcció, està rodejat per un balustre, es poden vore unes curioses gàrgoles que simulen caps d'animals i unes peces en resalte de les quals, supostament, deuria arrancar l'arremate que mai va aplegar a construir-se. De l'interior destaca l'escala de caragol que, en un diàmetro de metro i mig, està format per cent ochenta y dos peces iguals colocades d'una manera superposta i en sentit de rotació al voltant d'un eix constituït per elles mateixes i que és l'únic accés per a poder aplegar fins a dalt a la sala de les campanes, cos superior obert a l'exterior en sèt buits arrematats per arcs de mig punt.[1]En l'interior de la torre es distinguixen quatre habitacions, una per al rellonge. La frontera principal es completa en placeta en O, tancada en reixat de 1924.[20][21]

En l'any 1978 el campanar va ser somés a una restauració que va subsanar els desperfectes que presentava, sobretot el cos de les campanes, deteriorades durant la lluita civil espanyola.[21]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2023-12-10.
  2. ↑ «Vila-real i l'Iglésia arciprestal celebraran 750 anys d'història en 2024 | Ona Zero Ràdio» (en és). www. ondacero. es. Consultat el 2023-12-21.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Vila-real i la arciprestal celebraran 750 anys d'història i impulsaran el museu parroquial» (en és). Castellonplaza. Consultat el 2023-12-21.
  4. ↑ 4,0 4,1 Castelló, Guals i Bernat (1988). Creiximent i crisis en la població valenciana., Generalitat Valenciana.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Iglésia Arciprestal de Sant Jaume (Vila-real), monumental iglésia». www. turismodecastellon. com. Consultat el 2023-12-21.
  6. ↑ «El bisbat organisa la celebració del 50 aniversari de la diòcesis de Segorbe» (en és). Alce-EMV. Consultat el 2023-12-21.
  7. ↑ (2007) L'Arxiu municipal de Vila-real: Set segles d'història, Ajuntament de Vila-real.
  8. ↑ Berchez (1987). Arquitectura i academicisme en el sigle XVIII valencià, Valéncia: Edicions Alfons el Magnànim.
  9. ↑ Vegas, Fernando; Mileto, Camila. Guastavino i l'esclavó perdut. 134 simpòsium internacional sobre voltes tabicades. valència 2011.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Iglésia Arciprestal de Sant Jaume - Vila-real» (en és). preparatuescapada. com. Consultat el 2023-12-21.
  11. ↑ «Bernardo Mundina Milavalle | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2023-12-21.
  12. ↑ Treballe fi de grau curse 2010-2011 Universitat Jaume I. Castelló.Consultat el 21-12-2023.
  13. ↑ «El retaule del Salvador (de Paolo de Sant Leocadio) - Vilapedia». vilapedia. wikis. cc. Consultat el 2023-12-21.
  14. ↑ «RETAULE DEL SALVADOR». www. jdiezarnal. com. Consultat el 2023-12-21.
  15. ↑ «Torre Campanar - Vila-real» (en és). preparatuescapada. com. Consultat el 2023-12-21.
  16. ↑ «Arxiprestal de Sant Jaume - 963 (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 2023-12-21.
  17. ↑ «El campanar de l'iglésia Arciprestal complix 300 anys» (en és). El Periódico Mediterràneu. Consultat el 2023-12-21.
  18. ↑ Gil Vicent (2010). Història de Vila-real, Vila-real: Ajuntament de Vila-real, p. 375. ISBN 9788496843318.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Arxiprestal de Sant Jaume - VILA-REAL (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 2023-12-10.
  20. ↑ «Ficha disposicion». dogv. gva. és. Consultat el 2023-12-21.
  21. ↑ 21,0 21,1 «Arxiprestal de Sant Jaume - VILA-REAL (COMUNITAT VALENCIANA)». campaners. com. Consultat el 2023-12-21.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Francés Camús, J. M., "Juan José Nadal, constructor de l'Arxiprestal de Vila-real", Bulletí del Centre d'Estudis de la Plana, 1985, p. 43-50.

Fuster, J., Viatge pel País Valencià, Edicions 62, Barcelona, 1971.

Gràcia, C., Història de l'art valencià, Edicions Alfonso el Magnànim, Valéncia, 1995.

Gimeno i Estornell, V., "Història del campanar de Vila-real", Font, 5, Ajuntament de Vila-real, 2003.

"L'església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Vila-real. 225 anys de la seua història: 1779-2004", Font, 6, Ajuntament de Vila-real, Vila-real, 2004.

Batista i Garcia, J. D., "l'església parroquial nova de Vila-real i els seus arquitectes" Estudis Castellonencs, 7, 1996-1997, p. 137-158.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Iglésia_arciprestal_de_Sant_Jaime_(Vila-real)&oldid=1072328»