Idioma tunica
El idioma tunica (també cridat tonica o menys comunament yuron)[1] és una llengua aïllada d'Amèrica del Nort, que es va parlar en la part central i baixa del Valle del Mississipi en els Estats Units pel poble tunica. En l'actualitat no queden parlants natius d'esta llengua, encara que entre els tunica acutals unes 32 persones la parlen com segona llengua.
Història
William Ely Johnson membre del grup ètnic Tunica-Bioxi va treballar en el etnólogo suís Albert Gatschet en un esforç d'este últim per documentar esta llengua, en 1886. Esta documentació inicial va ser ampliada pel llingüiste John R. Swanton en la primera década del XX.[2]
L'últim parlant que tenia esta llengua per llengua materna, Sesostrie Youchigant, va morir en 1948. En els anys 1930, la llingüista Mary Haas va treballar en ell per a registrar lo que Youchigant recordava de la llengua i la seua descripció va ser publicada en el seu llibre A Grammar of the Tunica Language en 1941. Este llibre va ser seguit per Tunica Texts en 1950 i un diccionari Tunica Dictionary en 1953. Cap al XVIII, el poble tunica havia sofrida un gran número de baixes per infeccions dutes pels europeus, aixina com la guerra i el trastocamiento de la seua estructura social. Els sobreviviente de la tribu tunica varen viure prop de les tribus ofo i avoyelels, en lo actualment és l'estat de Lusiana. Estos grups es comunicaven per mig de pidgino mobiliano o directament en francés. La chicoteta població de tunics i l'us d'un pidgin varen produir una erosió de l'estructura del tunica, tal com va observar Haas.[3]
Aspectes socials i culturals
Intents de revitalisació
En 2010, la tribu dels Tunica-Biloxi va iniciar un proyecte de revitalisació junt en el programa de lingüísitca de l'Universitat de Tulane en l'objecte de promoure i rescatar l'us de la llengua tunica.[4] Tribal members read from a new children's book in Tunica at a 2010 pow wow.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Encara que únicament prop de la mitat dels membres d'este grup ètnic viuen prop de la reserva índia, en Parròquia d'Avoyelles. El programa de revitalisació de la lengya i cultur ade els Tunica-Biloxi usa seminaris web per a ensenyar la llengua a aquells que no viuen prop de la reserva.[5]
Descripció llingüística
Fonologia[6]
Vocals
El tunica té sèt timbres vocàlics, tots ells apareixen com a vocals breus pero poden aparéixer alargadaos en sílaba tònica. Tots ells tenen sonoritat plena, llevat /o/ que al final d'un sitagma en una paraula átona en certa melodia en la penúltima o última sílaba d'una paraula. Les melodies poden ser alta, baix, ascendent, descendent o descendent-ascendent.
No-redonejada Redonejada Anterior Mija Posterior Tancada i o Mediocerrada i o Medioabierta ɛ ɔ Oberta a
Les vocals poden aparéixer seguint o precedint a una constant, pero mai adjacent a una atra vocal. Ademés /i/, /a/ i /o/ poden aparéixer en qualsevol posició, pero les atres apareixen només en sílabes tòniques. Les vocals típicament no apareixen al final, i quan una vocal precedix a n en la mateixa sílaba, s'articula com vocal nasalizada.
Consonante
Les transcripcions fonètiques presentades a cotninuación, representen el sistema pensat per Mary Haas en el seu treball sobre el tunica. Els equivalents del AFI es donen en paréntesis al costat de cada consonant:
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva | sorda | p [p] | t [t̻] | č [t͡ʃ] | k [k] | ʔ [ʔ] |
| sonora | b [b] | d [d] | g [ɡ] | |||
| Fricativa | f [f] | s [s] | š [ʃ] | h [h] | ||
| Nassal | m [m] | n [n] | ||||
| Rótica | r [r] | |||||
| Aproximante | w [w] | l [l] | i [j] | |||
Les consonants /p/, /t/, /k/ i /t͡ʃ/ sempre són aspirades a menos que apareguen abans de /ʔ/, en el cas de la qual són no-aspirades. Per una atra part, /b/, /d/, and /g/ no apareixen freqüentment, com succeïx en /f/. Les fricatives /s/ i /š/ es pronuncien en més estridència que en anglés i /ʔ/ tindria una oclusió major. Les semivocals /j/ i /w/ són sempre sonores, com lo és la nassal /m/. Per una atra part /n/, /l/ i /r/ poden ser sonores o sordes. Les consonants /l/ i /r/ són sonores entre vocals, davant /ʔ/ o davant continuantes. No obstant, són sordes davant de consonant sordes llevat /ʔ/ o al final de la frase: ši'lka 'merla', ši'hkal 'pedra'. De manera similar, /n/ és sonora entre vocals i abans de /ʔ/ i és sorda al final de paraula o davant consonant sorda, llevat /ʔ/.
Prosòdia
El tunica té tant sílabes tòniques com átonas, tenint les sílabes tòniques un to més elevat que les atres sílabes depenent de la posició dins de la paraula i l'oració. La primera sílaba tònica d'una oració típicament s'articula en un to llaugerament més alt que les atres sílabes de to alt. La melodia del final de la frase determina moltes coses sobre l'accentuació del restant de l'accentuació: quan hi ha una melodia alta, l'última sílaba és al voltant d'un terç més alta que penúltima sílaba. La primera sílaba tònica és usualment més alta que les sílabes següents, en l'excepció de l'última. Totes les demés sílabes no poden dur to, i lo mateixa succeïx en les sílabes átonas. Per eixemple, ta'čiyak ʔura'pʔikʔahčá 'mataràs a la farda' mostra la melodia. ta'- is a té un to més alt que les sílabes que seguixen en l'excepció de -čá.
Processos fonològics
En tunica, tota sílaba escomença en una alguna consonant simple. En mig de paraula poden aparéixer consonant dobles o triples, pero a final de paraula no poden aparéixer més de dos consonant. El grup fonètic menor dins del tunica és un sintagma, una paraula i un sintagma poden diferenciar-se per certs processos fonològics.
Referències
- ↑ «archive. org/web/20100113045831/http://www. itsmarc. com/crs/lang0152. htm#tunica Language names:T». Archivat des de l'itsmarc. com/crs/lang0152. htm#tunica original, el 13 de giner de 2010. Consultat el 15 de febrer de 2010.
- ↑ Swanton, John R.(1921).«The Tunica Language».International Journal of American Linguistics.2(1/2): 1–39.doi:10.1086/463732.
- ↑ Haas, Mary R., Tunica, New York: J. J. Augustin Publisher, 1940.
- ↑ «archive. org/web/20160831111245/http://www. tunicabiloxi. org/taluhchi-yoroni-woruhk%E2%80%99iti. html Taluhchi Yoroni Woruhk’iti». www. tunicabiloxi. org. Archivat des de l'tunicabiloxi. org/taluhchi-yoroni-woruhk%E2%80%99iti. html original, el 31 d'agost de 2016. Consultat el 27 d'abril de 2019.
- ↑ Turner-Neal, Chris. «com/art-and-culture/people-places/the-sixty-year-sleep/ The Sixty-Year Sleep», Country Roads Magazine, 24 de maig de 2018. Consultat el 30 de maig de 2018 (en en-us).
- ↑ Haas, Mary R., Tunica, New York: J. J. Augustin Publisher, 1940.
Bibliografia
- John Reed Swanton (1919). google. com/books? id=TuY_AAAAYAAJ A structural and lexical comparison of the Tunica, Chitimacha, and Atakapa languages, Govt. print. off.. Consultat el 25 d'agost de 2012.
Enllaços externs
- tunicabiloxi. org/ Tunica-Biloxi Tribe of Louisiana
- wix. com/the-tunica-alphabet Tunica alphabet and sounds
- wix. com/the-tunica-alphabet Archivat el 27 de abril de 2019 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma tunica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.