El idioma lezgiano o lezgui, també denominat daguestánico, és un idioma caucásico del nordest parlat pels lezguinos que viuen en el sur de Daguestán (república de Rússia) al nort d'Azerbaiyan.

Característiques

editar

El lezgiano és un idioma del grup cheché-lezguiano, del subgrup samuriano (que inclouen rutuls, aguls, tsakhur, budukh, khinalug, kryz, dhzek, khaput, tabasaranos i udi). Es dividixen en tres dialectes:

  • Kürin o günei, al surest de Daguestán, constituïx la base lliterària, és parlada en Kurakh, centre cultural i econòmic del seu territori i capital de l'antic kanato de Kürin.
  • Akhti, parlada al surest de Daguestán.
  • Kuba, parlada al nordest d'Azerbaiyan.

Estatus

editar

El lezgiano es va tornar un idioma lliterari al final del XIX, quan era escrit en caràcters àraps, pero l'idioma àrap, que era el seu idioma lliterari, va ser substituït pel lezgiano despuix de la Revolució russa. Els primers intents d'escriure en alfabet cirílico (1904-1905) no varen tindre èxit. En 1928 l'alfabet àrap va ser substituït pel llatí, i en 1938 pel cirílico. És un dels nou idiomes oficials de Daguestán (en lezgiano Daghustandin Respublika), a pesar de que no és molt amprat en l'ensenyança.

Entre 1920 i 1960 va ser usat per a l'ensenyança entre els lezguianos de Daguestán, i entre 1920 i 1939 entre els d'Azerbaiyan, fins a quint. També va ser idioma oficial dels agul entre 1920 i 1950. Despuix, el rus va passar a ser ensenyat en Daguestán i azerí en Azerbaiyan. Inclús aixina, el 98% d'els qui viuen en Daguestán parlen habitualment lezgiano. En Daguestán s'edita el diari Lerzgi gazet des de 1928.

Referències

editar

Enllaços externs

editar

[[:|{{{2}}}]]