Idioma lampung

El Lampung és un idioma pertanyent a la família de llengües austronesias. Conta en al voltant de milló i mig de parlants natius, els quals pertanyen principalment al grup ètnic lampung i viuen al sur de Sumatra, en la província de Lampung (Indonèsia). Es dividix en dos o tres varietats: lampung api (també cridada pesisir o dialecte A), el lampung nyo (també cridat abung o dialecte O) i el komering. Este últim a voltes s'inclou dins del lampung api i atres voltes es tracta com un dialecte completament separat. El poble komering es considera en ocasions com una ètnia separada del poble lampung, pero relacionada en ell.

Encara que el lampung té un número relativament gran de parlants, és una llengua minoritària en la província de Lampung, a on viu la majoria dels seus parlants. La preocupació per la seua supervivència ha dut al govern provincial a fomentar l'ensenyança de la llengua i de l'escritura lampung en l'educació primària i secundària de la província.

Genealogia

El lampung forma part de la branca malayo-polinesia, la qual a la seua volta pertany a la família llengües austronesias, encara que la seua posició dins de la malayo-polinesia és difícil de determinar. El contacte llingüístic a lo llarc de sigles ha desdibuixat la llínea entre el lampung i el malayo, fins al punt de que varen ser agrupats en la mateixa subfamília en obres més antigues, com la de Isidore Dyen en 1965.

Demografia i estatus

De la mateixa manera que atres idiomes regionals d'Indonèsia, el lampung no està reconegut com a idioma oficial en cap lloc del país i, com a tal, s'utilisa principalment en situacions informals. El lampung s'utilisa àmpliament en les zones rurals a on el grup ètnic lampung és majoritari. Un gran percentage de parlants en estes zones utilisen casi exclusivament el lampung en casa, pero ampren l'indonesi en ocasions més formals. En el mercat a on es troben persones de diferents orígens, s'utilisa una mescla d'idiomes, inclosa la llengua franca local, el malayo de Palembang.

En la década de 1970, encara que el lampung estava prou viu en les zones rurals, els jóvens de les ciutats ya preferien utilisar l'indonesi. En llínees generals, sembla haver una tendència a la diglosia en les comunitats bilingües de Lampung, en les quals l'indonesi s'utilisa cada volta més en àmbits tradicionalment associats en l'us de la llengua lampung.

Des de principis de el XX, la província de Lampung ha segut un destí important per al programa de transmigraació, que trasllada a persones de les illes més densament poblades d'Indonèsia (llavors Índies Orientals Holandeses) a les menys densament poblades. El programa es va detindre durant un interludio despuix de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, pero el govern ho va recomençar varis anys despuix de l'independència d'Indonèsia.

A mitan de la década de 1980, el poble lampung s'havia convertit en una minoria en la seua pròpia província, representant no més del 15% de la població, front al 70% en 1920. Este canvi demogràfic també es reflectix en l'us de l'idioma: el cens de 1980 va informar de que el 78% de la població de la província eren parlants natius de javanés, sondanés, madurés o balinés. Com un esforç per mantindre la llengua indígena i "per a ajudar a definir l'identitat i el símbol cultural de Lampung", el govern regional de Lampung ha convertit el lampung en una assignatura obligatòria per a tots els estudiants que assistixen a institucions d'educació primària i secundària de tota la província. L'universitat estatal de Lampung impartix un programa de mestrage en estudi del lampung. L'universitat també va tindre un títul associat en l'estudi del lampung, pero el programa es va suspendre temporalment en 2007 per un canvi en la regulació. No obstant, l'universitat ha anunciat un pla per a llançar una llicenciatura en filologia lampung per a 2019.