Idioma cimbriano

El cimbrio (en alemà: Zimbrisch o Tzimbrisch; en italià: Cimbro) es referix a qualsevol de les variants locals d'alt alemà parlades en el nordest d'Itàlia.

El cimbrio és una llengua germànica relacionada al austro-bavar i més provablement derivat del dialecte austro-bavar del sur (no obstant un orige lombardo no va poder ser descartat). També està relacionat a l'idioma mócheno. Les seues diferències molt essencials en gramàtica com en vocabulari ho fa pràcticament inintelegible per a parlants d'alemà estàndar o bávaro. El bávaro és també parlat en la província de Tirol del Sur. L'impacte de les variants circumdants de l'italià en el cimbrio ha segut molt fort.

Història

Distribució històrica (groc) i actual (anaranjado) del cimbrio i del mócheno.

El registre més primerenc de migració de bávaro a Verona data aproximadament de l'any 1050. L'assentament va continuar durant els sigles XI i XII.

Una teoria sobre l'orige lombardo del cimbrio va ser proposta en 1948 per Bruno Schweizer i novament en 1974 per Alfonso Bellotto. El debat va ser una atra volta revixcut en 2004 pel llingüiste cimbrio Ermenegildo Bidese. La majoria dels llingüistes continuen recolzant el hipòtesis de la migració migeval.

La presència de comunitats germanohablantes en Itàlia va ser descoberta en el XIV per humanistes italians, els qui la varen associar en els cimbros, poble que va aplegar a la regió en el II DC. Est és el possible orige al endónimo actual (Zimbar). Una hipòtesis alternativa propon que el nom deriva d'un terme per a "carpintero", cognado en l'anglés timber (fusta), lliteralment timberer (maderero).

Dialectes

Els tres majors dialectes del cimbriano són parlats en:

• Els Sèt Municipis (Siben Komoin), actualment solament en el poble de Roana (Robàan).
• Luserna (Lusern), en Trento.
• Els Trenta Municipis (Dreizehn Komoin), actualment solament en el poble de Giazza.
• Alguns pobles en els Alps cárnicos com Sappada i Sauris.

El cimbriano està en perill d'extinció pel italià estàndar, el qual és usat freqüentment en públic, i el veí idioma véneto. Hi ha un estimat de 2,200 persones que parlen cimbriano.

En Trento, segons el cens del 2001, el primer en el que es va registrar llengües natives, el cimbriano era parlat per una majoria en la municipalitat de Luserna (267 persones, 89.9%). En atres municipalitat de Trento 615 persones es varen declarar membres del grup llingüístic cimbriano, un total de 892 en Trento.