Sappada
Sappada (Plodn en el dialecte local de base alemana-tirolesa) és una localitat d'1.355 habitants de la Província de Údine. Està subdivida en 15 llogarets, algunes d'elles són molt antigues que tenen orige en les primeres famílies que, provinents de Austria, varen habitar la vall.
Geografia
Sappada està a 1.250 m s. n. m. en l'extremitat oriental dels Dolomitas, oasis de la llengua austríaca en els llímits del Véneto, Carnia i Austria.
El poble s'estén en direcció este-oest sobretot la vall travessada pel riu Piave, que sorgix en el propi territori municipal a 1800 m s. n. m. en les faldes del monte Peralba.
Sappada està rodejada de majestuosos massiços dolomíticos, el paisage és característic de les verdes pastures i els boscs de coníferes; numeroses cascades i estanys alpins.
Junt al Peralba, que en el seu 2694 m s. n. m. és el segon cim dels Alpes Cárnicos, els cims principals són el Pic Cjadenis (m s. n. m. 2490); el Monte Lastroni (2450 m s. n. m.); el Monte Chiadenis (2454); el Monte Ferro (2020) i el Mont Siera.
Hechos históricos
Els orígens de Sappada són incerts, l'hipòtesis més provable és que en el XI, algunes famílies provinents de Innervilgratten (en l'actual Àustria), es varen instalar en la vall en l'autorisació del patriarca i el dret a pagament d'una suma anual.
La vall en eixa época estava deshabitada i inculta: Els sapadinos varen iniciar una pacient obra de deforestación i cultiu; en breu naix un menut burc constituït de característiques cases de fusta en la solejada vertent nort de la vall. Entorn al poble, verdes pastures per a la crío de vaques, camps de blat, avena i leguminosas.
En 1500, junt a l'activitat agrícola i de pastoreig prosperava també el comerç de la llenya, gràcies a la forta demanda de llenya per a construir barcos per a Venècia. Va ser un periodo pròsper i tranquil.
Despuix d'un breu periodo de dominació francesa, en 1814 Sappada va ser ocupada pels austríacs als quals es deu la primera escola i algunes obres públiques.
En 1852 Sappada passava de la província de Údine a la de Belluno que a la seua volta, alguns anys despuix era anexionada a Itàlia en (1866).
Durant la Primera Guerra Mundial varen succeir moltes batalles sobre les montanyes circumdants i es poden trobar encara restants de tals trobades.
En el periodo de entreguerras a causa de la falta de treball molts habitants de Sappada varen emigrar a l'estranger. Despuix de la Segunda Guerra Mundial el desenroll del turisme també va canviar l'economia del poble, i molts emigrants varen tornar a casa per a dedicar-se a l'activitat terciaria.
Sappada hoy
Sappada és una amena localitat montañesa, que conserva les tradicions antigues: de les característiques cases de fusta, l'artesania local i a la producció de formages i embotits típics.
No obstant encara que siga una renombrada localitat turística hivernal o estiuenca, no ha segut "invadida" pel turisme massiu que no obstant abarroten les veïnes localitats vénetas; l'ambient que circunda Sappada està ara lliure de contaminació i açò es reflectix positivament en la flora i fauna que viuen en la vall.
En Sappada es parla 'Plodarisch' o el Sappadino,[1] un dialecte bavar-tiroles que ha permaneixcut igual durant sigles i ha segut objecte d'estudis en gran fama en la llingüística internacional que ha cridat l'atenció.[2]
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 0 | 1336 | 1322 | 1353 | 1337 | 1349 | 1344 | 1325 | 1553 | 1523 | 1414 | 1379 | 1373 | 1359 |