Identificador
Els identificadors (ID) són símbols lèxics que nomenen entitats. El concepte és anàlec a el de "noms de processament de l'informació". Nomenar les entitats fa possible referir-se a les mateixes, la qual cosa és essencial per a qualsevol tipo de processament simbòlic.
Identificadors en llenguages informàtics
[editar | editar còdic]En els llenguages informàtics, els identificadors són elements textuals (també cridats símbols) que nomenen entitats del llenguage. Algunes de les entitats que un identificador pot denotar són les variables, les constants, els tipos de senya, les etiquetas, les subrutinas (procediments i funcions) i els paquets.
En molts llenguages algunes seqüències tenen la forma lèxica d'un identificador pero són coneguts com paraules clau (o paraules reservades). Lo habitual és que si un identificador es correspon en una paraula clau o reservada, este ya no puga utilisar-se per a referir-se a un atre tipo d'entitats com a variables o constants (en uns pocs llenguages, com PL/1, esta distinció no està del tot clara).
Els llenguages informàtics normalment posen restriccions en quins caràcters poden aparéixer en un identificador. Per eixemple, en les primeres versions de C i C++, els identificadors estan restringits per a que siguen una seqüència d'una o més lletres ASCII, dígits numèrics (que en cap cas deuen aparéixer com a primer caràcter) i barres baixes. Les versions posteriors d'estos llenguages, aixina com molts atres més llenguages moderns soporten casi tots els caràcters Unicode en un identificador. Una restricció comuna és que no està permés l'us d'espais en blanc ni operadors del llenguage.
En llenguages de programació compilados, els identificadors generalment són entitats en temps de compilació, és dir, en temps d'eixecució el programa compilado conté referències a direccions de memòria i offsets més que identificadors textuals (estes direccions de memòria o offsets, han segut assignades pel compilador a cada identificador).
En llenguages interpretats els identificadors estan freqüentment en temps d'eixecució, a voltes inclús com a objectes de primera classe que poden ser manipulats i evaluats lliurement. En Lisp, estos es diuen símbols.
Els compiladors i intérprets normalment no assignen cap significat semàntic a un identificador basat en la seqüència de caràcters actual. No obstant, hi ha excepcions. Per eixemple:
- En Perl una variable s'indica utilisant un prefix cridat sigil, que especifica aspectes de cóm s'interpreta la variable en les expressions.
- En Ruby una variable es considera automàticament com a immutable si el seu identificador escomença en una lletra mayúscula.
- En Fortran, la primera lletra d'una variable indica si per defecte és creada com sancer o com flotant.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Identificador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.