Iberoafricanismo
Es denominen iberoafricanismos o espècies iberoafricanas a un grup d'espècies vegetals i animals la distribució dels quals s'estén pel nort d'Àfrica i Sur de la península ibèrica.
Orige dels iberoafricanismos: la crisis salina del Messiniense
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis salina del Messiniense.
L'orige de la presència de vegetació compartida entre el Nort d'Àfrica i el Sur de la península ibèrica es deu a la comunicació terrestre que es va formar entre el continent europeu i l'africà durant la denominada crisis salina del Messiniense.
Durant el Messiniense, fa casi 6 millons d'anys, la conexió entre l'Atlàntic i el Mediterràneu va quedar interrompuda i un pont de terra es va formar entre Europa i Àfrica, produint-se la possible dessecació casi completa del Mar Mediterrànea i l'acumulació de massius depòsits de sal en el seu fondo.
La crisis salina va terminar en l'inundació d'enormes dimensions del Mediterràneu per aigües Atlàntiques fa uns 5,33 Ma, a través d'un pas obert en l'actual estret de Gibraltar.
Espècies vegetals iberoafricanas
[editar | editar còdic]
Tot el sur de la península ibèrica té presència d'espècies procedents del Nort d'Àfrica, no obstant, la major acumulació d'este tipo d'espècies es produïx en la Província botànica Murcià-Almeriense, a on es produïxen especials condicions climàtiques desérticas o semidesérticas.
La cantitat d'espècies vegetals presents en el Surest de la península ibèrica és molt gran, per la confluència, junt en els iberoafricanismos, d'espècies típiques del bosc mediterràneu, com el pi carrasco, el lentisco, el madroño, la coscoja, la carrasca, el mirto o el margallonera,[1] aixina com gran cantitat d'endemismes produïts per les especials condicions climàtiques del surest, com la varica de Sant Josep, la jarilla, la siempreviva morada, la siempreviva de Cartagena, o el garbancillo de Tallante. Per la confluència de tots estos factors, el surest de la península ibèrica es conforma com un dels punts en major biodiversitat de tota Europa.
Entre els iberoafricanismos vegetals més notables es troben:[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ANSE. «La vegetació de les serres llitorals de la Regió de Múrcia. Associació ANSE». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2009. Consultat el 25 d'agost de 2009.
- ↑ «El neógeno en la Regió de Múrcia. Regió de Múrcia Digital». Consultat el 25 d'agost de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iberoafricanismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.