iPOD

IPOD

iPod va ser una llínea de reproductors d'àudio digital portàtils dissenyats i comercialisats per Apple Inc. Va ser presentat per primera volta el 23 d'octubre de 2001 per Steve Jobs en l'Apple Town Hall en Cupertino, Califòrnia en un cost de 399 dólars i descontinuado el 10 de maig de 2022.

En els seus inicis, el dispositiu d'almagasenament musical pesava 184 grams, contava en 5GB de capacitat i una pantalla de cristal líquit de 2 polzades. La seua bateria permetia als usuaris escoltar música per fins a 10 hores i tenia la capacitat de passar més de 10 gigaoctets de música a un dispositiu sense tardar dies gràcies a FireWire, l'interfaç d'alta velocitat d'Apple per a moure senyes d'una part a una atra. En una velocitat d'entre 50 i 400 megabytes per segon, era molt més ràpit que la conexió USB estàndar.

Impacte social

Abans, les persones almagasenaven les seues cançons a través d'un CD, el qual es reproduïa en colocar-se dins dels discman o reproductors portàtils. No obstant, eren prou grans, lo que era incómodo d'usar per a les persones, s'atollaven i no podien almagasenar moltes cançons youtube. com/watch? v=vwcyFJ0xGgY&t=393s. Per la qual cosa, l'arribada de l'iPod va simbolisar una revolució per a l'indústria musical, puix este es distinguia pel seu disseny compacte, el seu fàcil funcionament i pel seu gran almagasenament, puix podies tindre "1.000 cançons en la bojaca”, com ho va dir Steve Jobs en presentar l'iPod co/tecnologia/lo-que-signifique-el-ipod-en-la-indústria-tecnologica-i-de-la-musica/.

Generalitats

L'iPod Classic almagasena la multimèdia en un disc dur intern, mentres que el restant dels models fa us d'una memòria flash per a permetre el seu menor tamany (l'iPod Mini utilisava un disc dur Microdrive). Com ocorre en molts atres reproductors de música digital, els iPod, també poden servir com a dispositius d'almagasenament de senyes externes. La capacitat d'almagasenament varia segons el model (el de major capacitat és l'iPod Classic).

El software Apple iTunes es pot utilisar per a transferir música a l'iPod des d'un ordenador que utilisa certes aplicacions Apple per a Macintosh i Microsoft Windows. Per als usuaris que elegixen no utilisar el software d'Apple o en els equips del qual no es pot eixecutar iTunes, existixen vàries alternatives de còdic obert, encara que no és possible per a cap fabricant sense llicència garantisar un bon funcionament, ya que Apple no proporciona especificacions respecte a l'interfaç de software de l'iPod, solament soporta oficialment iTunes com el seu únic interfaç.

Des d'iTunes i les seues alternatives, es poden transferir fotos, vídeos, jocs, informació de contacte, correu electrònic, favorits web, i calendaris per als models d'iPod que soporten estes característiques. Apple es va centrar en el desenroll de la seua llínea iPod en l'interfaç d'usuari única i la seua facilitat d'us, en lloc de capacitat tècnica. A partir de setembre de 2007, més de 150 millons d'iPod s'han venut en tot lo món, convertint-se en el reproductor de música digital més venut.

Desenroll

iPod (1.ª Generación) con clic wheel mecánica.

Steve Jobs junt a atres membres d'Apple varen vore que el Macintosh estava quedant-se fora de la "revolució musical" del 2000, la qual havia segut originada per Napster, ya que no hi havia programes que reproduïren el format MP3 en eixos ordenadors. Per açò, varen decidir realisar la compra del programa de gestió musical "SoundJam" que a la seua volta va ser millorat i renomenat iTunes despuix de la seua compra. Este programa s'encarregava de gestionar la música de dispositius portàtils creats per atres empreses. Jobs, al vore que estos dispositius no s'integraven be en iTunes, va decidir crear el seu propi dispositiu musical portàtil per a tindre un millor funcionament. Un ingenier d'Apple, Jon Rubinstein, va ser quí es va encarregar de conseguir els materials necessaris per a la construcció de l'iPod en un viage que va acompanyar a Steve a Japó. Rubinstein va decidir contractar a Tony Fadell, qui per la seua banda ya havia pensat en l'idea de crear un dispositiu per a la reproducció musical. Després Fadell va ser posat a càrrec del proyecte de l'iPod per Rubinstein ya que creïa que era la persona més adequada per al maneig del proyecte. Existix una gran controvèrsia per quí va ser el creador de l'iPod: Fadell o Rubinstein, encara que no existix dubtes de que abdós varen aportar les seues idees al proyecte, com també ho varen fer Jonathan Ive i el mateix Steve Jobs. També cal aclarir que tot lo que és el disseny del dispositiu va ser portat a terme per l'equip de Jonathan Ive.

L'iPod va ser evolucionant; es varen crear nous models com l'iPod mini (que posteriorment va donar pas a l'iPod Nano) al com se li va integrar la capacitat de reproduir vídeo i posteriorment se li va integrar la tecnologia multitáctil del iPhone en l'iPod Touch i l'iPod Nano (solament la 6.ª i la 7.ª generació).

Integració i nous models d'iPod

Varis modelos de iPod.

En giner de 2005, en la Macworld, Apple va presentar l'iPod Shuffle, un iPod que no tenia (ni té) pantalla i el qual estava disponible en una memòria de 512 MB o 1 GB. A finals de juny d'eixe mateix any, Apple va integrar l'iPod 4G en l'iPod photo; des de llavors tots els models blancs tenen pantalla en color i capacitat per a almagasenar i reproduir música i fotografies.

12 d'octubre de 2005 Apple va traure l'iPod 5G, que presenta una pantalla en color de 2,5 polzades, capaç de mostrar portades d'àlbums i fotografies, aixina com de reproduir imàgens de vídeos musicals, pódcast en vídeo, películes domèstiques i programes de televisió.

El 7 de febrer de 2006 Apple va presentar un nou model per a Nano, el qual té 1 GB. En açò, Apple planeja fer els iPods més accessibles que mai. Ademés Shuffle baixa també de preu en el model de 512 MB i el de 1 GB.

El 6 de juny de 2006 Apple va presentar la versió especial de l'iPod 5G (video) del grup musical O2, De la mateixa manera que el seu predecessor, este iPod du gravades a l'esquena metàlica les firmes dels quatre components del grup musical, en canvi esta volta és la primera en la que la companyia canvia el color d'este metal (en este model no és platejada sino negra). Este iPod solament està disponible en la capacitat de 30 GB. Esta edició especial afig al pack un video exclusiu de 30 minuts en entrevistes i actuacions d'O2.

En setembre de 2006 va eixir al mercat la versió millorada de la quinta generació de l'iPod, també coneguda com iPod 5.5G. Entre els canvis principals resalten una millor en l'eficiència de la bateria, i un millor allumenament.

El 5 de setembre de 2007 Apple va presentar les següents generacions dels iPod: l'iPod (original) va ser rebatejat «iPod Classic» i es varen incrementar les seues capacitats; l'iPod Nano va ser completament redissenyat, i es va agregar a la llínea l'iPod Touch, que posseïx la gran pantalla tàctil i característiques d'àudio, vídeo, fotos i navegació per Internet a través de Wi-Fi, similar al iPhone.

Ipod nano 3.ª generación - 2007

El 15 de giner de 2008 en el MacWorld, es va anunciar un canvi en el software de l'iPod Touch, el qual va incorporar noves aplicacions: Correu electrònic capaç de visualisar pàgines en HTML, obrir documents en PDF, Microsoft Word i Excel, aixina com Google Maps, que per mig de triangulació en rets Wi-Fi pot mostrar l'ubicació aproximada de l'iPod i donar instruccions en pantalla per a anar d'un punt a un atre.

El 9 de setembre de 2008 en l'event d'Apple Let's Roc, es varen anunciar millores per a la gama iPod.

• Nous colors per a iPod Shuffle.
• Nous iPod Nano en memòria flash de 8 o 16 GB (en color plateado, negre, morat, blau, vert, groc, taronja, roig i rosa). Nou disseny similar als iPod Nano de segona generació, accelerómetro en funció Shake to Shuffle (en agitar-ho canvia a una cançó aleatòria), en el nou sistema Genius activat, en el sistema CoverFlow, que s'activa automàticament en colocar-se en horisontal i nou interfaç.
• Nous iPod Classic en capacitat única de 120 GB i dos colors (blanc i negre).
• Nous iPod Touch en software 2.1.

El 9 de setembre de 2009 es va presentar despuix de molta espera el nou iPod Nano (5.ª generació), mateixa que conserva el disseny del model anterior, esta volta en la clic wheel una miqueta més cap a la vora, una pantalla més llarga, ràdio FM, podómetro per a contar els passos quan fem eixercici (mateix que genera conexió directa en "nike on line" a través de l'iTunes per a guardar la referència dels nostres progressos) i una cambra digital integrada que grava video H264 (QuickTime), es completa en micròfon i altaveu per a poder escoltar música sense necessitat d'auriculars. Es troba disponible en dos capacitats de la seua memòria flash: 8 i 16 GB.

L'1 de setembre de 2010 varen ser presentats els nous models d'iPod Nano (6.ª generació), iPod Touch (4.ª generació) i iPod Shuffle (4.ª generació). Es varen introduir els següents canvis:

• El nou model d'iPod Touch incorpora pantalla Retina display d'alta definició (la mateixa de l'iPhone 4), cambra frontal i atrassera (de menys d'1 megapixel), aixina com l'incorporació del servici FaceTime, la possibilitat de gravar vídeo a 720p, el control de veu VoiceOver i l'incorporació del processador A4 d'Apple. Es va millorar també el sistema de detecció de moviments, en l'incorporació d'un giroscopi. Sobre conectivitat és prou llimitada, puix encara que dispon a nivell hardware de Bluetooth i Wi-Fi; el Bluetooth solament permet usar-se per a sincronisació en MacOS i també per a us d'un mans lliures, res més (ni intercanvi de fichers, ni control remot, ni conexió a internet per mig d'un teléfon); i el Wi-Fi de la mateixa manera que l'iPhone no permet usar rets que usen sifrat WEP (la majoria) l'índex de la qual de clau no siga 1 (l'estàndart WEP permet índexs d'1 a 4), per lo que hi ha moltes rets públiques a les que no es pot accedir (el primer síntoma és que l'IP assignada l'establirà el teléfon en lloc del servici DHCP), de la mateixa manera tampoc permet especificar una clau en format hexadecimal, lo que reduïx més el número de rets accessibles.
• En el nou model d'iPod Nano, s'ha canviat el disseny, suprimint el control per roda de clic i dotant-ho d'una pantalla multitáctil, en el mateix sistema que en els iPhone i iPod Touch. S'ha afegit també el control VoiceOver i el servici Genius.
• El nou model d'iPod Shuffle ha modificat el disseny, fent-ho més compacte. S'inclou ademés la possibilitat d'afegir llistes de reproducció de cançons.

Publicitat

Gràficament, la publicitat d'iPod consistix en un fondo monocromàtic —mai negre ni blanc— sobre el que, siluetes negres de subjectes en moviment porten el dispositiu, el qual és representat en color blanc. Apple Inc. ha recorregut a diverses figures de l'espectàcul per a promoure l'iPod, entre elles Black Eyed Peas, O2 i el ballarí David Elsewhere.

Marca

Joseph N. Grasso de Nova Jersey havia patentat originalment un "iPod" en Oficina de Paleses i Marques dels Estats Units en juliol de 2000 per a quioscs d'Internet. El primer quiosc iPod es va mostrar al públic en Nova Jersey en març de 1998, i l'us comercial va començar en giner de 2000, pero segons pareix havia segut abandonat en 2001. La marca va ser registrada per l'O. S. P. T. O. en novembre de 2003 i Grasso la va assignar a Apple Inc. en 2005.

Vore també

• iPhone
• iPad
• Zune
• Reproductor mp3