ILLIAC 1

La ILLIAC I (Illinois Automatic Computer), una computadora pionera, feta en 1952 per l'Universitat d'Illinois, va ser la 1.ª computadora per a fins educacionals.

ILLIAC I es basava en l'arquitectura de von Neumann de l'Institut per a Estudis Alvançats (IAS), editat pel matemàtic John von Neumann. Al contrari d'atres processadors d'eixa era, la ILLIAC I i l'ORDVAC eren còpies del mateix disseny, i intercanviaven software. El computador tenia 2800 tubos, medint 3 m x 0,6 m x 2,6 m (Lg×A×Alt), i pesava 4,5 t.

ILLIAC I era molt poderosa per al seu temps; en 1956 seguia tenint més poder computacional que tot el Laboratori Bell.

Degut a que la vida dels tubos era d'un any, la màquina estava en "manteniment preventiu" per a que els tubos més vells es reemplaçaven per a aumentar el seu treball. La màquina es va retirar en 1962, quan la ILLIAC II va ser operacional.

Innovacions

• 1955, Lejaren Hiller i Leonard Isaacson, usen la ILLIAC I per a compondre la "Suite Illiac," una de les primeres peces de música escrita en ajuda d'un computador.

• 1957, el matemàtic Donald B. Gillies, el físic James E. Snyder, l'astrònom George C. McVittie, S. P. Wyatt, Ivan R. King i George W. Swenson de l'Universitat d'Illinois usant la ILLIAC I calculen l'òrbita del Sputnik I dos dies despuix del seu llançament.

Vore també

• ILLIAC
• ORDVAC
• MUSASINO-1
• ILLIAC II
• ILLIAC III
• ILLIAC IV