ILLIAC III
El ILLIAC III va ser una computadora de reconeiximent de patrons i SIMD, construïda per l'University of Illinois en 1966. Formava part de la série ILLIAC.
El treball inicial del ILLIAC va ser el processament d'imàgens dels experiments de cambra de bombeta usats per a detectar partícules nuclears. Més tart va ser usat en imàgens biològiques.
La màquina va ser destruïda en un incendi, causat per un curtcircuit en autotransformador ubicat en un gabinet en cobertura de fusta, en 1968. Va ser reconstruït a principis de la década de 1970, i es va implementar exitosamente un núcleu de processament paralel, el Pattern Articulation Unit (Unitat d'Articulació de Patró). A pesar d'açò i la productiva exploració d'atres conceptes alvançats, com l'aritmètica de múltiples raïls, el proyecte va ser abandonat.
Bruce H. McCormick va ser el líder del proyecte.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «ILLIAC III» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.