Hyla meridionalis
La ranita meridional (Hyla meridionalis) és una espècie d'amfibi anur de la família Hylidae.[1] i en un tamany d'uns 5 cm de llongitut, és un dels amfibis més menuts d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]El seu cos presenta un aspecte gomoso puix té la pell molt plana i lluenta en color vert clar, podent presentar tons groguencs i pardos. S'observa una ralla negra que va des dels orificis nassals, passant pels ulls, fins a les aixelles de les pates davanteres. Per davall és de to blancuzco. Posseïx unes llargues pates en ventoses en la punta dels dits que li donen la capacitat de trepar en facilitat per la vegetació, o branques dels arbustos que troba en el seu hàbitat, per #lo que és una granota arborícola. Els seus ulls són saltones i de pupila horisontal. Té una certa semblança en el seu parent més propenc, la Ranita de Sant Antonio.
De forma poc freqüent podem trobar eixemplars de color blau. Açò és per una mutació en els gens que determinen la pigmentació de la pell. Estes granotes fabriquen dos pigments diferents, el pigment blau i el pigment groc, que normalment estan presents de forma conjunta, donant la coloració verda a la pell. A voltes per causa de la mutació mencionada, alguns eixemplars no fabriquen el pigment groc i per tant mostren solament la coloració blava.
Distribució
[editar | editar còdic]Oest d'Itàlia, sur de França, sur de Portugal i Espanya (des de Catalunya fins a Andalusia); també en Menorca i Madeira, a on va ser introduïda. En canàries li la pot trobar,[2] encara que va ser introduïda per l'home.[3] En la Ciutat Autònoma de Melilla no es troba #present.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Embassaments, llacs i charcas, camuflades eficientemente entre la vegetació a on viuen encaramallades, i estant les hores del dia pràcticament quetes entre el vert dels fulls a on passen desapercebudes gràcies a la seua coloració críptica. Sol ser en la posada del sol quan estos amfibis baixen dels seus amagatalls per a entretindre's en les nits alimentant-se d'insectes i aranyas.[4]
Veu
[editar | editar còdic]La seua veu pot descriure's com un llent croar (wroar... wroar... wroar), sent este un de les vores més potents entre els amfibis europeus, puix els mascles utilisen el sac vocal a modo d'amplificador conseguint aixina un territori i intentant atraure d'esta forma a les femelles.
Amenaces
[editar | editar còdic]Sobre l'espècie
- Provable hibridació en algunes zones en Hyla molleri.
- Campanyes antimosquitos en la costa mediterrànea que reduïxen la font d'alimentació d'esta ranita.
- Excessiu aïllament entre poblacions en les àrees del surest.
Sobre l'hàbitat
- Deteriore, fragmentació i pèrdua d'hàbitats reproductius.
- Eutrofización i contaminació química de les aigües.
- Incendis i eliminació de la vegetació dels màrgens de #llac, charcas i atres masses d'aigua que conformen el seu hàbitat.
- Desenroll urbanístic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:ASW
- ↑ Inventari d'Amfibis M.M.A.
- ↑ Bacallado, J.J., M. Baez, A. Brito, T. Cruz i F. Domínguez, I. Moreno i J.J. Pérez-Sánchez. Fauna marina i terrestre de l'Archipèlec Canari. Editorial EDIRCA, S.L., Las Palmas de G.C. 1984
- ↑ Selecció d'Aliment en Hyla meridionalis
Bibliografia
[editar | editar còdic]- BLANCO, J. C. & J. L. GONZÁLEZ (1992): Llibre Rojo dels Vertebrats d'Espanya. Colecció Tècnica. ICONA.Madrit. 714 pp.
- CRESPO, I. G. & M. I. OLIVEIRA (1989): Atles dona Distribuçao dos Amfibis Répteis de Portugal Continental. Serviçio Nacional de Parcs Reserves i Conservaçao dona Naturalea. Lisboa. 40 pp.
- DÍAZ-PANIAGUA, C. (1986): La reproducció de Hyla meridionalis en el suroest d'Espanya. Doñana Acta Verteb., 13: 5-20.
- ETXEZARRETA, J. & RUBIO, X. (1998): Notes sobre la biologia reproductora i situació actual de la ranita meridional (Hyla meridionalis, Boettger, 1874) en el País Vasc. Munibe 50: 77-83.
- GONZÁLEZ DE LA VEGA, J.P. (1988): Amfibis i reptils de la província d'Huelva. Ertisa. Huelva. 238 pp.
- GARCÍA-PARÍS, M. (1985): Els Amfibis d'Espanya. Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació, Madrit, 287 pp.
- PLEGUEZUELOS, J. M. (ed.). (1997): Distribució i biogeografía dels amfibis i reptils en Espanya i Portugal. Monografia Terres del Sur. Univ. Granada. Asoc. Herp. Esp. Granada. 542 pp.
- PLEGUEZUELOS, J. M. & M. MORENO (1990): Atles herpetológico de la província de Jaén. Junta d'Andalusia. Agència de Mig ambient, Sevilla. 76 pp.
- PLEGUEZUELOS, J.M., MARQUEZ, R., LIZANA, M. (eds.) (2002): Atles i Llibre Rojo dels Amfibis i Reptils d'Espanya. Ministeri de Mig ambient, Asoc. Herpetológ. Esp. 585 pp.
- REQUES, R. & M. TEJEDO (1991): Fenologia i hàbitats reproductius d'una comunitat d'amfibis en la Serra de Cabra (Còrdova). Rev. Esp. Herp., 6:49-54.
- STÖCK M., DUBEY S., KLÜTSCH C., LITVINCHUK S.N., SCHEIDT O., AND PERRIN N. (2008): Mitochondrial and nuclear phylogeny of circum-Mediterranean tree frogs from the Hyla arborea group. Molecular Phylogenetics and Evolution 49: 1019-1024.
- RODRÍGUEZ-JIMÉNEZ, A. J. (1986): Notes sobre fenologia i ecologia de Hyla meridionalis (Boettger, 1874) durant el seu desenroll larvario i metamorfosis en cursos d'aigua temporals. Misc. Zool., 10: 247-252.
- ROSA, H. D. & M. I. OLIVEIRA (1994): Genetic differentiation of the Iberian tree frogs Hyla arborea molleri and Hyla meridionalis (Amphibia: Anura). Z. Zool. Syst. Evol. Forsch., 32: 117-128.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Hyla meridionalis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hyla meridionalis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Hyla meridionalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.