Anar al contingut

Hydropunctaria amphibia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hydropunctaria amphibia (Hydropunctaria amphibia)

Hydropunctaria amphibia és una espècie de liquen crustoso saxícola (que habita en les roques) de la família Verrucariaceae.[1][2] Un de varis líquenes marins del gènero Hydropunctaria, està àmpliament distribuït per Europa, estenent-se des de Noruega fins a les costes mediterrànees i ibèriques, i té una presència casi omnipresent a lo llarc de la costa catalana d'Espanya. En Amèrica del Nort, es troba a lo llarc de la costa Atlàntica des de Nova Escòcia fins a les illes del Port de Boston, a on la seua presència en àrees de baixa contaminació indica el seu potencial com bioindicador per a la salut de la comunitat de líquenes marins, i en la costa oest de Columbia Britànica, particularment en la franja llitoral superior de Gwaii Haanas. El tale negre, semblat a una corfa, creix en les roques de la vora de la mar, tant roques silíceas com calcàrees, en la zona supralitoral inferior, un àrea també coneguda com a zona de salpicaduras. Descrita originalment fa més de dos sigles com una espècie de Verrucaria, Hydropunctaria amphibia es distinguix d'atres espècies en Hydropunctaria a través de la forma distintiva de l'àpiç del peritecio (cos fructífer), que té la part superior plana o festoneada, en contrast en l'àpiç típicament redonejat o sumergit que es veu en els seus parents.

Descripció

[editar | editar còdic]

El liquen crustoso Hydropunctaria amphibia es caracterisa per un protalo que sol passar desapercebut, pero en algunes àrees específiques i chicotetes pot tornar-se visible com una capa blanquecina. El tale, que es troba en la superfície de la roca,[3] presenta una coloració translúcida de vert a àmbar quan està humit i negra quan està sec.[4] Té una superfície abundantment badada que a sovint se separa en areolas discretes (pegats menuts i distints), lo que fa que la superfície semble irregular en numeroses crestes negruzcas. La vora del tale en creiximent actiu està clarament definit, en crestes que medixen entre 40 i 400 micrómetros (µm) de llarc i 40 a 50 µm d'ample, generalment alineades perpendiculars al marge. Dins de l'interior del tale, estes crestes són més curtes, a sovint ramificadas i no seguixen una direcció uniforme.[3]

La pseudocorteza, una capa baix de la superfície del tale, conté pigment marró, lo que contribuïx a l'apariència obscura del liquen. Els peritecios, les estructures reproductives del liquen, es proyecten des de la superfície del tale. Per lo general, medixen de 220 a 360 µm de diàmetro i, a sovint, tenen una part superior plana distintiva. Els costats poden ser desiguals o tindre protuberàncies (protuberàncies). l'ostíol, o obertura, de la peritecia pot vore's com un chicotet clot.[3]

El involucrellum, un atre component estructural de la peritecia, està ben desenrollat, proporcionant protecció adicional a les parts productores d'espores. Les ascosporas, que són les cèlules reproductores produïdes dins de la peritecia, tenen una forma estretament cilíndrica a elipsoidal, medixen entre 13 i 19,5 µm de llarc i de 5 a 7,5 µm d'ample, en una relació de llarc a ample que varia de 2,1 a 3,5, lo que indica la seua forma allargada.[3]

El fotobionte de espècimen de H. amphibia recolectats en la Península Ibèrica va ser Halofilum ramosum (una espècie d'alga verda de l'orde Ulvales). En un estudi ecològic realisat en Anglesey, front a la costa noroest de Gales, es va demostrar que H. amphibia té una distribució similar a l'espècie d'algues pardas Pelvetia canaliculata i espècies del gènero d'algues roges Hildenbrandia.[5]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Hydropunctaria amphibia es pot distinguir d'atres espècies dins del gènero Hydropunctaria per vàries característiques. Una de les diferències clau és l'estructura del peritecio, que en Hydropunctaria amphibia té la part superior plana o crenulada (en una vora festoneado o en muescas), a diferència de l'àpiç més comunament redonejat o sumergit que es troba en atres espècies de Hydropunctaria. Ademés, Hydropunctaria amphibia té un desenroll més extens de teixit densament pigmentado en tot el seu tale. Esta pigmentació es manifesta com a barres allargades, de fins a 60 µm d'ample, que alcancen la superfície del tale. Estes àrees pigmentadas són particularment notables prop del marge del tale, a on s'alineen perpendicularment al marge i paraleles als clavills allargats que caracterisen a l'espècie.[3]

Un estudi va sugerir que una forma factible de distinguir entre H. amphibia i H. maura era la gruixa de la vora del tale i l'ample de les ascosporas.[6] No obstant, una publicació posterior va descobrir que estos caràcters se superponien en la població estudiada i que era més confiable utilisar la forma dels peritecios, l'extensió de la coberta del tale sobre els peritecios i la forma dels engrosamientos carbonosos.[7] Una atra font sugerix que quan està mullat, H. amphibia es torna més de color clar i translúcido en comparació a H. maura, per lo que les seues crestes es contrasten més clarament.[4]

En comparació, Wahlenbergiella striatula, una atra espècie de liquen marí que pot presentar crestes en la seua tale, diferix principalment en el tamany dels seus ascosporas, que són més chicotetes que les de Hydropunctaria amphibia.[3] Ademés, el seu tale té una matriu de punts que impartix textura a la superfície.[8]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Hydropunctaria amphibia és un de varis líquenes marins del gènero Hydropunctaria.[9] Creix en roques de la vora de la mar, tant silíceas com calcàrees.[3] En rares ocasions, s'ha registrat el seu creiximent en concret.[10] Per lo general, creix en la zona supralitoral, l'àrea per damunt de la llínea de marea alta de primavera que s'esguita regularment pero en poca freqüència. Per lo general, s'expon a la llum solar directa en estos llocs.[11] És una de les poques espècies capaces de sobreviure en estes condicions, per la seua extrema resistència a la dessecació. Atres organismes que es troben comunament en este hàbitat inclouen l'espècie de percebe Microeuraphia depressa i les espècies de caragols marins Melarhaphe neritoides i Echinolittorina punctata.[12] Hydropunctaria amphibia creix en el cinturó baix del seu parent propenc H. maura.[7]

El liquen està àmpliament distribuït en Europa, des del sur de Noruega fins al Mediterràneu i també en les costes ibèriques.[7] La cartografia detallada dels hàbitats llitorals que es troben a lo llarc de la costa catalana d'Espanya mostra la seua presència casi omnipresent allí.[13] En Amèrica del Nort, Hydropunctaria amphibia s'ha documentat en la costa Atlàntica, inclosa la zona llitoral de la costa de la Baïa de Fundy de Nova Escòcia,[14] la costa de Terranova i Labrador,[15] i l'Àrea Recreativa Nacional de les Illes del Port de Boston. En esta última ubicació, solament creix en àrees de baixa contaminació, lo que sugerix una baixa tolerància a la contaminació i un potencial d'us com bioindicador de la salut de la comunitat de líquenes marins.[16] En la costa oest, se sap que ocorre en Columbia Britànica. En Gwaii Hanaas, creix en la franja llitoral superior (definida com 0.3–0.8 m (1 peu 0 polzades – 2 peus 7 polzades) per damunt de la zona de percebes Fucus), més comunament en pedra calcàrea.[17]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El liquen va ser descrit originalment en 1807 pel botànic espanyol Simón de Roxas Clemente i Rubio, qui ho va classificar com una espècie de Verrucaria. La seua descripció llatina de l'espècie va ser Crusta subtartarea suborbiculari uniformi contigua aequabili picea nitida, tuberculis subcylindricis tandem subpatellulaeformibus ('La corfa és casi tartárea, suborbicular, uniforme, contigua, uniforme, de color negre obscur, lluent, en tubèrculs inicialment subcilíndricos i després eventualment alguna cosa en forma d'una chicoteta ròtula (ròtula)').[18][nota 1] En 2011, Claude Roux reclasificó el tàxon a Hydropunctaria,[19] un gènero prèviament ramificat de Verrucaria en 2009 per a formar el seu propi grup distintiu.[20] Alan Orange, aparentment inconscient d'esta transferència, va propondre una transferència similar ell mateixa a l'any següent.[21]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Species Fungorum - Species synonyms» (en en). Species Fungorum. Consultat el 2026-06-29.
  2. ↑ «Hydropunctaria amphibia (Clemente) Cl. Roux | COL» (en en). www.catalogueoflife.org. Consultat el 2026-06-29.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Verrucariales: Verrucariaceae, including the genera Agonimia, Atla, Bagliettoa, Catapyrenium, Dermatocarpon, Endocarpon, Henrica, Heteroplacidium, Hydropunctaria, Involucropyrenium, Merismatium, Nesothele, Normandina, Parabagliettoa, Placidopsis, Placidium, Placopyrenium, Polyblastia, Psoroglaena, Sporodictyon, Staurothele, Thelidium, Trimmatothele, Verrucaria, Verrucula, Verruculopsis and Wahlenbergiella».Revisions of British and Irish Lichens. Vol. 31.
  4. ↑ 4,0 4,1 Taylor, Ronald M. (1982). [1] (en en), O.S. Department of Commerce, National Oceanic and Atmospheric Administration, National Marine Fisheries Service.
  5. ↑ «"The ecology of marine (littoral) lichens on some rocky shores of Anglesey".».The Lichenologist..doi:10.1017/s0024282973000459.
  6. ↑ «"Estudi morfològic comparat de Verrucaria maura i V. amphibia en la Costa Vasca"».Acta Botanica Malacitana.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «"The lichen genera Collemopsidium Nyl. and Verrucaria Schrader from the Galician seashores (NW Spain)"».Nova Hedwigia..doi:10.1127/0029-5035/2005/0080-0073.
  8. ↑ «The Revision of Lichen Flora Around Maxwell Bay, King George Island, Maritime Antarctic».Journal of Microbiology (Seoul, Korea).61(2)
    159–173.ISSN 1976-3794.doi:10.1007/s12275-023-00015-x.Consultat el 2026-06-29.
  9. ↑ «"Classification of marine Ascomycota, Basidiomycota, Blastocladiomycota and Chytridiomycota"».Fungal Diversity.doi:10.1007/s13225-015-0339-4.
  10. ↑ «"The Lichen flora of coastal saline lagoons in England".».The Lichenologist..doi:10.1006/lich.2001.0344.
  11. ↑ «"Differential responses to salt concentrations of lichen photobiont strains isolated from lichens occurring in different littoral zones".».Plant and Fungal Systematics.doi:10.2478/pfs-2019-0016.
  12. ↑ «"Vertical zonation is the main distribution pattern of littoral assemblages on rocky shores at a regional scale".».Estuarine, Coastal and Shelf Science.doi:10.1016/j.ecss.2014.05.031.
  13. ↑ «Using catena for GIS-based mapping of NW Mediterranean littoral habitats».Estuarine, Coastal and Shelf Science.147
    56–67.ISSN 0272-7714.doi:10.1016/j.ecss.2014.05.030.Consultat el 2026-06-29.
  14. ↑ «"Vertical zonation of some crustose lichens (Verrucariaceae) in Bay of Fundy littoral zones of Nova Scotia".».Northeastern Naturalist..doi:10.1656/045.028.0306.
  15. ↑ «Mycotaxon 56: 163, 1995». www.cybertruffle.org.uk. Archivat des d'el original, el 2025-06-03. Consultat el 2026-06-29.
  16. ↑ «"Exploration of marine lichenized fungi as bioindicators of coastal ocean pollution in the Boston Harbor Islands National Recreation Area"».Rhodora..doi:10.3119/20-10.
  17. ↑ «"Lichen zonation on coastal rocks in Gwaii Haanas National Park Reserve, Haida Gwaii (Queen Charlotte Islands), British Columbia"».Canadian Field-Naturalist..doi:10.22621/cfn.v118i3.11.
  18. ↑ «Ensage sobre les varietats de la vinya comun que vegetan en Andalucia».Essay on the varieties of the common grapevine that grow in Andalusia] (PDF) (in Latin). Madrit: Imprenta de Villalpando.
  19. ↑ «"Flore et végétation dones lichens et champignons lichénicoles de quatre réserves naturelles dones Pyrénées-Orientals (France)"».Flora and vegetation of lichens and lichenicolous fungi from four nature reserves in the Pyrénées-Orientals (France)] (PDF). Bulletin de la Société Linnéenne de Provence (in French)..
  20. ↑ «"Generic classification of the Verrucariaceae (Ascomycota) based on molecular and morphological evidence: recent progress and remaining challenges"».Taxon.doi:10.1002/tax.581019.
  21. ↑ «"Semi-cryptic marine species of Hydropunctaria (Verrucariaceae, lichenized Ascomycota) from north-west Europe".».The Lichenologist..doi:10.1017/S0024282911000867.

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hydropunctaria_amphibia&oldid=813593»