Anar al contingut

Hussites

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cáliz, símbol hussita

En el terme de hussites o Iglésia hussita es definix la pertinença a un moviment reformador sorgit en Bohèmia en el XV. El nom procedix del teòlec bohemio Jan Hus. El moviment es va unir posteriorment al protestantisme.

En el Concili de Constanza, Jan Hus va ser condenat i ajusticiado el 6 de juliol de 1415 en la foguera. Hus mantenia una posició molt crítica front al poder eclesiàstic, posicions molt propenques a les de John Wyclif i els valdenses, opinions que varen influir en Martín Lutero.

Els hussites es varen dividir en dos grups: els moderats utraquistas i els radicals taboritas (de la ciutat de Tábor en Bohèmia del Sur). En 1420, despuix de la mort del rei Wenceslao, varen conseguir posar-se d'acort en un programa comú: els Artículs de Praga, en el que exigien al poder real el reconeiximent de:

  • La comunió baix les dos espècies (els comulgantes devien menjar l'hòstia i beure el vi)
  • La llibertat de predicació
  • La pobrea dels eclesiàstics
  • El castic dels pecats mortals per igual, sense distincions segons el ranc social o naiximent del pecador.

El rei Segismundo d'Hongria, germà de Wenceslao, es va negar a acceptar les seues peticions, per lo que els taboritas es varen sublevar provocant les guerres hussites (1419-1436). Al mando dels seus caudillos Jan Ž@iž@ka i Procopio el Gran, varen conseguir les victòries de Vítkov (1420), Pankrác (1420), Kutná Hora (1422), Ústí nad Labem (1426) i Tachov (1427). Els taboritas varen ser vençuts en Lipany en 1434 pels moderats, que s'havien aliat en els catòlics en la Lliga de Bohèmia. Despuix del Concili de Basilea i les conversacions de Praga varen ser acceptats els compactata (30 de novembre de 1436).

A la mort del jove rei Ladislao el Pòstum d'Hongria i Bohèmia en 1457, el regente chec Jorge de Podiebrad —d'inclinaments hussites— es va fer coronar rei dels checs enganyant als bisbes hongaresos, als quals els havia promés passar-se al catolicisme. Despuix d'açò el papa Pablo II va proclamar una creuada contra el rei hussita hereje, i Matías Corvino d'Hongria va respondre enviant el seu eixèrcit contra Podiebrad. Les tropes hongareses baix el mando de Blas Magyar i dirigides per guerrers com Pablo Kinizsi varen atacar Bohèmia en 1468, pero finalment solament varen conseguir conquistar els territoris de Silesia i Moravia per al rei Matías. En 1469 les forces del monarca hongarés varen forçar al sobirà chec a renunciar al seu tro, despuix de lo que Matías es va fer coronar immediatament rei de Bohèmia el 3 de maig d'eixe mateix any. Podiebrad va sugerir als nobles checs que triaren a Vladislao Jagellón, fill del rei de Polònia, com el seu successor en lloc de l'hongarés, pero això no va ocórrer aixina. En morir l'únic rei hussita, Jorge de Podiebrad, en 1471, va acabar definitivament dita «amenaça» per a Bohèmia i els seus successors seran tots catòlics.

La major part dels hussites de Bohèmia es varen vore influenciats, en el XVI, pel luteranisme. Els més fervents taboritas varen entrar en l'Iglésia dels Germans Moravos. Des de la segona década del XX existix una Iglésia hussita, escindida del catolicisme chec, que s'inspira en l'antiga tradició hussita.

Vore també