Anar al contingut

Hunaín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hunaín

Hunaín (en francés: هُنَيْن, en francés: Honaïne) és una chicoteta comuna del nort d'Argèlia propenc a Tremecén.[1] La seua activitat econòmica principal és la peixca i un turisme incipient. S'ha iniciat la construcció de la que serà la desaladora més gran d'Àfrica.

Dispon d'un port peixquer i d'un amarradero.

Toponímia

[editar | editar còdic]

anomenat pels espanyols en el XVI port d'One, o simplement One.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Alcazaba medieval d'Hunaín.

El diplomàtic nazarí León l'Africà va descriure la població com una de les alvançades de l'Edat Mija pel seu desenroll cultura i econòmic per les relacions comercials a lo ample del Mediterràneu.[3]

Despuix de la conquista espanyola d'Orà i Mazalquivir en 1509 es va convertir en el port més important del regne de Tremecén. No obstant, davant l'amenaça d'Orà per Hayreddin Barbarroja (conquista del Peñón d'Alger de 1529), la derrota de Formentera (1529) [1] i la possibilitat de que Hunaín es convertira en base de pirates berberiscos, el rei Carlos V va ordenar afiançar la plaça d'Orà per mig de l'ocupació d'Hunaín. En agost de 1531 una esquadra de 10 galeras i dos bergantines manada pel gran marí Álvaro de Bazán el Vell va partir de la península, va completar la seua tripulació en un total de 2000 hòmens en Oren i va partir a Hunaín. Va ser ocupada el 24 d'agost de 1531 per les tropes espanyoles, quedant una dotació de setcents soldats i vint peces d'artilleria en la seua alcazaba medieval. Els espanyols varen abandonar la plaça en 1534, destruint el port per a que no fora utilisat per pirates berberiscos. La presència espanyola en Orà (1509-1708) va detindre les relacions comercials que sustentaven l'economia del seu port, per lo que a població va caure en decadència en detriment d'Orà i Mazalquivir.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]