Hullera Vasc-Lleonesa

La Societat Anònima Hullera Vasc-Lleonesa, també coneguda per les seues sigles HVL, va ser una empresa espanyola fundada en 1893 que va tindre com a activitat principal l'extracció i comercialisació de carbó d'hulla en el nort del país. La seua àrea d'actuació estava concentrada en la conca lleonesa, encara que va tindre explotacions en la palentina. En la seua última etapa d'activitat, HVL va tindre una producció mija d'1.200.000 t de carbó. La seua sèu comercial va estar situada en el Passejada de la Castellana de Madrit.

Història

La societat va ser fundada en Bilbao el 19 d'octubre de 1893 per un grup d'empresaris vascs en un capital d'1.375.000 pessetas, i el seu primer president va ser José de Amézola i Viriga, màxim accioniste de la mateixa. El seu objectiu principal era l'explotació de les conques carboníferas de León i Astúries, concentrant la seua activitat inicial en la conca Ciñera-Matallana, en la Montanya Central lleonesa. El seu primer gran contracte ho firma en 1896 en la Companyia dels Camins de Ferro del Nort d'Espanya, per a suministrar combustible mineral a l'empresa ferroviària.

La necessitat del carbó de les conques lleonesa i palentina en la siderúrgia viscaïna va propiciar la construcció del Ferrocarril de la Robla, inaugurat en 1894, i que va propiciar l'envolament de la companyia, que va alcançar les 100.000 t de producció en 1912. En 1909, la societat adquirix Hulleras de Ciñera, que disponia d'explotacions en Santa Lucía i La Vinya de Gordón.

En 1942, l'empresa va ser adquirida per l'empresari lleonés Emilio del Valle Egocheaga. A partir de llavors, va experimentar un creiximent substancial; en 1951 construïx en La Robla una planta per a fabricar aglomerados, que suministra a RENFE 250.000 t a l'any per a l'alimentació de les seues locomotoras. Entre els anys 1960 i 1970, l'empresa alcança el seu llímit de producció, aplegant a les 870.000 t. En 1966 HVL es va vore involucrada en una de les seues operacions més controvertides, quan va adquirir en la conca de Barruelo de Santullán (Palència), l'empresa Hullas de Barruelo, que es trobava baix control estatal, presentant un ambiciós proyecte de reestructuració. Pero en 1967, i alegant que l'Estat no havia complit en les ajudes pactades, l'empresa va declarar la crisis total de les instalacions i va solicitar a la Delegació de Treball el tancament de les mateixes i l'acomiadament de tots els seus empleats. Aixina, entre 1969 i 1972, la conca hullera del Rubagón, va cessar en la seua activitat despuix de 100 anys d'història. També en 1966, la companyia es fa en el 50% d'Hullas de Sabero, encara que en el temps es convertix en accionista majoritària.

La construcció, en 1971, de la central tèrmica de la Robla va supondre un punt d'inflexió per a HVL, convertint-se en el seu principal client, lo que va obligar a renovar les instalacions, construint-se en la localitat un nou lavadero de carbó que va assumir tota la producció de la companyia. L'entrada d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea i la seua política de tancament d'instalacions deficitàries va supondre un dur colp per a tot el sector en general, i HVL va cessar la seua activitat en Matallana de Torío i posteriorment també en Hullas de Sabero.

L'empresa va començar el XXI basant-se en el seu proyecte "Nova Mina", una moderna explotació de 12,7 km² en una inversió de 270 millons d'euros i en unes reserves de carbó calculades fins a l'any 2025.

El 28 d'octubre de 2013, la companyia va sofrir un dels accidents més greus de la seua història moderna, en produir-se un escape de gas grisú en el Pou Emilio del Valle de Santa Lucía de Gordón, en León, que va provocar la mort de sis miners, i ferides greus a atres cinc.

L'1 de giner de 2019 va finalisar la seua activitat extractiva de carbó despuix de més d'un sigle de treball, com a conseqüència de les polítiques encaminades a reduir la dependència del carbó com a font d'energia.

Fundació HVL

En 1995, la companyia va crear la Fundació Hullera Vasc-Lleonesa, un proyecte cultural destinat a la gestió del patrimoni documental de l'empresa, la promoció de la cultura i el patrimoni de León i el seu província, la publicació de llibres i la gestió de l'Escola de Formació Professional que posseïx en La Robla.