Hullas del Vedat Cortés

Hullas del Vedat Cortés (HCC) va ser una empresa espanyola l'activitat principal de la qual va ser l'explotació del jaciment carbonífero de Cerredo en el suroest d'Astúries. Constituïda en 1919, des d'eixe moment va formar part de les participacions industrials del Banc Pastor fins a l'any 2006. En eixe any va passar a formar part del grup de Victorino Alonso, per a ser absorbida en juny de 2008 per la Miner Siderúrgica de Ponferrada i constituir Vedat Miner Cantàbric.

Història

L'empresa es va constituir en 1919, en un capital de 5 millons de pessetes, per a l'explotació de les mines que Antonio Cortés i Méndez-Bálgoma aportava a la societat. La constitució de l'empresa va ser promoguda per Pedro Barrié de la Maza, i va entrar a formar part dels interessos empresarials del Banc Pastor —llavors Banc Nebots de Juan Pastor—.

El vedat Cortés era —segons informació publicada en 1919 per la Revista Industrial-Minera Asturiana i firmada per l'ingenier de mines Celso R. Arango— un conjunt de concessions i demasías, de 1175 ha d'extensió, situat en les localitats de Cerredo (Degaña) i Monasteri de Hermo (Cangas de Tineo, actualment Cangas del Narcea). D'entre les concessions del vedat destacaria la que li dona nom, Cortés, en una extensió de 736 ha. Antonio Cortés ya havia solicitat en 1917 l'ajuda del Ministeri de Facenda, per mig d'un préstam hipotecari de 3 millons de pessetes per a l'explotació de la mina «Cortés». El 15 de novembre, en La Corunya, i en el nom de S.A. Hullas del Vedat Cortés, Mines de Cerredo i Anexes, es varen firmar els seus estatuts. Despuix de la seua adaptació a la llei de Societats Anònimes (1989), va canviar la seua denominació a Hullas del Vedat Cortés, S. A.

Cotisació en bossa

Va cotisar en bossa des de 1987 fins a l'any 2007. En juny de 1987 va solicitar i va ser admesa a cotisar en la Bossa de Madrit, despuix de 45 anys repartint dividents. Va cotisar en el mercat de roglades fins a l'any 2003, en que va començar a cotisar dins del mercat continu. En juny del 2003 el valor va ser inclós en l'Índex General de la Bossa de Madrit i va ser exclós en decembre de 2006.

OPA

El 23 de decembre de 2005 Comile —empresa del grup de Victorino Alonso— va presentar una oferta pública d'adquisició sobre el 100% de les accions de Hullas del Vedat Cortés a un preu de 10,70 euros, autorisada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors el 28 de març de 2006. únicament a l'espera de l'informe del Servici de Defensa de la Competència. En la data de presentació de la opa l'accioniste majoritari de Comile era Antracitas Calello, S.A., que a la seua volta posseïa un percentage de control del 61,55% de la Miner Siderúrgica de Ponferrada (MSP). A la seua volta la Fundació Barrié de la Maza posseïa 845 accions de HCC (0,024% del total), directament, i a través del Banc Pastor 2.068.886 accions (57,871%), existint un acort verbal de venda a Comile.

Finalment, la opa va rebre l'aprovació de Competència, per no semblar que poguera «obstaculisar el manteniment d'una competència efectiva» en la mineria de carbó destinat a la generació d'energia elèctrica. Este informe es recolzava i era consistent en el solicitat pel Servici de Defensa de la Competència a la Comissió Nacional d'Energia (CNE), que també va aprovar l'operació. El resultat final de la opa va ser un èxit, en l'adquisició per part de Comile de 2 775 207 accions de les 3 575 000 accions de la societat, el 57,87% del capital social.

Exclusió

El 10 de giner de 2007 Hullas del Vedat Cortés va solicitar l'exclusió de negociació de les seues accions en les bosses de Madrit i Valéncia, realisant una opa sobre les 799 793 accions que no estaven en poder de Comile, al preu de 10,70 euros. Com a resultat adquirix 723 824 accions (el 90,43% de les mateixes). En conseqüència, les accions de Hullas del Vedat Cortés varen deixar de cotisar el 8 d'agost de 2007.

Absorció

Finalment, el 26 de juny de 2008, les juntes d'accionistes de Hullas del Vedat Cortés i Miner Siderúrgica de Ponferrada (MSP) varen aprovar la fusió d'abdós societats. La MSP va absorbir a HCC i, posteriorment, va passar a denominar-se Vedat Miner Cantàbric.

Mineria del carbó en Cerredo

L'activitat principal de l'empresa va ser l'extracció de carbó en els voltants de la vila de Cerredo, en el concejo asturià de Degaña, en les proximitats del llímit en la província de León. El jaciment, estefaniense, és la prolongació en Astúries de la conca de Villablino, en més de 20 capes explotables. Despuix de dos décades d'inactivitat, en la década de 1940 va començar el laboreo de forma continuada del jaciment. En l'any 1975 va començar l'explotació a cel obert.

El destí principal de la producció va ser la generació d'energia elèctrica, primer en la central tèrmica Compostilla II i finalment en la d'Anllares, abdós en la província de León.

Jaciment

El camp d'explotació es troba en la denominada conca de Villablino, que pren el seu nom de la localitat lleonesa, situada en el centre de la mateixa. Dita conca està datada en l'Estefaniense (Carbonífero superior) i està formada per un sinclinal asimètric, l'eix del qual s'orienta segons la direcció este-oest. En la branca nort del sinclinal les capes té un inclinament aproximat de 45°, mentres, que en la sur són casi verticals, en alguna inversió local. El sinclinal s'estén, majoritàriament, per la província de León i es prolonga cap a l'occident per territori asturià fins a Monasteri de Hermo, en el concejo de Cangas del Narcea. La part asturiana de la conca és denominada com a conca de Degaña per autors com Gutiérrez Claverol i Luque Cabal.

En concret, el jaciment explotat es va enquadrar en el Inventari de recursos de carbó en Espanya, dins de la zona del Bierzo-Villablino, en la subzona Nort, en les conques de Villablino, Tormaleo i Sant Emiliano. En esta zona es varen incloure totes les zones mineres dins de l'àrea d'influència de la central tèrmica Compostilla II, la majoria d'elles en la província de León. En la Actualisació de l'inventari de recursos nacionals de carbó (1982), el jaciment és classificat com una subzona dins de la zona de Villablino, junt en les Villablino, Tormaleo i Monasteri de Hermo. La separació entre la subzonas de Monasteri de Hermo i de Cerredo està format per una falla de direcció SO-NE, que independisa les llabors subterrànees del grup Cerredo i les de grup La Braña, de Vedat Miner del Narcea. Per l'extrem oriental, la separació en la subzona de Villablino és la collada de Cerredo, llímit provincial.

En el camp d'explotació de HCC, el sinclinal de Villablino es troba dividit per una falla vertical en el seu eix, que eleva el bloc nort. Al nort, el Estefaniense de Cerredo se situa discordante sobre terrenys més antics, mentres que la seua vora sur està format per un cabalgamiento, conegut com la falla de Villablino.

Laboreo

Antiga torre del cable aéreu, en La Collada.

Segons Suárez Alonso (1977), l'explotació de carbó en el vedat Cortés havia començat en 1917, per la Primera Guerra Mundial. En 1919 es constituïa l'empresa S.A. Hullas del Vedat Cortés, Mines de Cerredo i Anexes, que va continuar en el laboreo fins a 1926.

En 1941, en la Segona Guerra Mundial, es recomença el laboreo de la mina de montanya, per damunt de 1322 m, en dos grups miners, denominats Mangueiro i Jatera. La producció es traslladava per mig d'un ferrocarril propi, de 600 mm d'ample de via, fins a la veïna província de León, a través del port de Cerredo, llímit provincial. Al final de la llínea el carbó era descendit per mig d'un pla inclinat fins al lavadero de la companyia en la localitat de Caboalles de Dalt (Villablino). L'edifici del lavadero, que subsistix encara que en ruïnes, se situa en el parage conegut com Caminosu, en la marge dreta de la riera de la Fleitina. Des d'este lavadero, el carbó llavat es transportava a través del ramal de Caboalles de Dalt a Villablino del ferrocarril Ponferrada-Villablino i per la llínea principal fins a la capital berciana, a on l'empresa tenia un cargadero de RENFE.

En 1955 obté autorisació per a substituir per mig d'un telefèric miner monocable el transport per ferrocarril, que a la seua volta havia substituït al transport per carruages. Dit cable aéreu va funcionar des de 1957 fins a 1972. En eixe any es concentren els dos grups miners existents en un denominat Cerredo. La principal infraestructura minera d'este grup són les solsides d'accés a 6 pisos, des de la cota 1074 de l'1.º fins als 1649 m del 6.º. Estes solsides són travesseres generals situats en el mateix pla vertical, que, situat en el centre de la correguda de les capes, dividix el camp d'explotació en dos mitats, este (I) i oest (W). Ademés, les instalacions d'exterior —lavadero, tallers, etc— se situen a bocamina del primer pis. En el travesser general d'este primer pis se situa la cinta transportadora general, que extrea la producció de tota la mina subterrànea, en destí al lavadero. El carbó arrancat descendia per gravetat per l'interior de la mina. La producció llavada es transportava per mig de camions. Per al seu transport, l'empresa va construir, a partir de 1976, una pista minera a través del port de Valdeprado, que comunica Cerredo en Palaus del Sil, en la província de León.

Cel obert

L'explotació del jaciment a cel obert va començar en l'estiu de 1975. L'explotació a cel obert es va interrompre en setembre de 1978 per problemes en l'estabilitat dels talúsés i al rebuig de la central elèctrica de Compostilla a admetre carbons que no anaren de producció subterrànea. En 1983 va presentar el pla de llaborés corresponent per a recomençar l'explotació.

Métodos d'explotació

Interior

La pròpia empresa senyala, en el seu lloc web i en les memòries anuals, que va començar la mecanisació de l'arrancada, en ariets, raspalls i rozadoras, en l'época de 1966 a 1976. El Inventari de recursos nacional de carbó: zona El Bierzo-Villablino indica que l'arrancada mecanisada supon el 42% de la producció de l'any 1973. Esta mecanisació consistia en raspalls i rozadoras (Anderson Mavor AB-16 i KT-1), en entibación hidràulica individual (raspall), autodesplazable (Anderson) i de fusta (KT). Per als tallers d'arrancada manual, en martell picador, senyala com a majoritari el método de pous i rampones, en mampostas de fusta i farcidura en la part superior. El restant de tallers, de potència inferior a 1 m, es duyen en front alineat, en claus de fusta. L'informe Desenrolle de nous métodos en llabors en pendent o verticals, elaborat per l'Empresa Nacional Adaro d'Investigacions Mineres en 1980 per al Ministeri d'Indústria i Energia d'Espanya, se senyala que Cerredo va ser, junt en Carbons de Berga, la primera mina d'Espanya en contar en un tajo completament mecanisat en entibación marchant autodesplazable.

El Pla Director de la conca de Villablino afig a les màquines d'arrancada citades les rozadoras russes TEMP-1, que en 1979 es varen utilisar en 4 tallers junt a l'Anderson en un atre. En conjunt, els 5 tallers mecanisats varen donar eixe any una producció bruta de 218 428 t d'un total de 307 704 t de mineria subterrànea (70,99%).

Gutiérrez Peinador senyala que en Cerredo es va realisar un ensaig d'un dels tres sistemes de mecanisació integral en front invertit en «cert grau d'aplicació» en la mineria espanyola del carbó. Este sistema, d'orige soviètic i conegut com Ucraina, es compon d'un sosteniment autodesplazable KGU i una rozadora elèctrica, que en el cas de Cerredo va ser una Poisk-2. En l'ensaig es va afegir un voltó articulat per al arriostramiento de les piles de la entibación. L'ensaig va ser finançat per la Comissió de les Comunitats Europees.

Cel obert

El Inventari de recursos de carbó d'Espanya (febrer de 1979), senyala que l'explotació a cel obert, de gran entitat, destacava junt a les de Puertollano i Ariño, totes elles posteriors a la de Ponts de García Rodríguez i anteriors a la de Meirama —les grans mines a cel d'obert d'Espanya, de lignit—. El Inventari classifica la curta com «de tècniques americanes», per a roques dures, que es caracterisen per l'us d'excavadores i volquetes. En este cas, de 7 m³ i 50 t, respectivament, per a donar una producció aproximada de 200 000 tt en 1977, en una ràtio de 15 m³/t.

Capes

Les capes explotades es troben en la branca nort del sinclinal, en buzamientos de 40° en la zona este que disminuïxen fins als 25° en el llímit oest. El jaciment està formada per una série de seqüències estratigráficas cíclicas (ciclotemas) de caràcter molásico. El ciclotema complet comprendria els següents elements, de sostre a mur:

• Lutitas
• Capa de carbó
• Lutitas
• Areniscas
• Conglomerats

La gruixa de cada element és variable, aplegant a desaparéixer algun terme del ciclotema, que són més incomplets cap al sostre de la formació.

A la seua volta, dins de la formació es distinguixen 2 trams. En el superior, d'uns 700 m de gruixa predominen les areniscas i els conglomerats de gra gros, i en ell es troben la majoria de les capes (fins al mur de la capa IV). En l'inferior, de 400 m, es troben el restant de les capes i predominen les lutitas i areniscas de gra fi.

En el jaciment s'han reconegut més d'una decena de capes, que agrupades per paquets, es mostren en la taula, de sostre a mur.

Capes en el grup Cerredo

Paquet	Capa	Potència (m)
Inesperada	Carmen	0,50
	Inesperada	1,80-2,00
	María	0,80-1,20
	Vapora	0,50-0,60
	Pitusa	1,00-1,10
	Eldita	0,40-0,45
	Partida	0,35-0,40
Rosari	Benvinguda	0,90-1,00
	Paquita	0,80-1,00
	Rosari	1,70-2,00
Paulina	I	0,70
	Anita	0,50-0,60
	Z	0,40-0,70
	Paulina	0,60-0,80
	Berta	1,30-1,80
	Bruta	0,90-1,10
Calderón o Inferior	Patricia	1,20
	I	0,60-0,70
	II	0,50-0,80
	III	0,30
	IV	1,00

D'acort al ciclotema indicat la pràctica totalitat d'elles tenen les seues hastiales constituïts per pissarres (lutitas) llevat contades excepcions. Dins d'elles, les principals capes expotadas són Inesperada, Benvinguda, Rosario, Berta i Bruta.

Algunes de les capes han segut correlacionadas en les de grups miners adjacents. Aixina, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya va establir que la capa Paulina del grup homònim de la MSP coincidix en la del grup Cerredo. Lo mateixa es pot dir per a la Rosario, denominada com a Ampla. Per l'atre extrem, la capa Patricia es denomina Elena en el grup La Braña, de Vedat Miner del Narcea.