Anar al contingut

Hubal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hubal (àrap هُبَل) és una de les principals divinitats preislámicas adorada fonamentalment en la Kaaba, La Meca.

Hubal com a antic deu llunar de mig orient està associat en el deu semita Baal i en Adonis o Tammuz, els deus de la primavera, la fertilitat, l'agricultura i l'abundància. Els orígens del cult a Hubal són incerts, pero el seu nom es troba en inscripcions nabateas en el nort d'Aràbia (en tot el territori de l'actual Síria i Iraq).

Hubal en La Meca

[editar | editar còdic]

Segons el historiador àrap coetáneo Hisham Ibn Al-Kalbi en el seu Llibre dels Ídols, el cult a Hubal va ser introduït en La Meca per Khuzaymah ibn-Mudrikah ibn-al-Ya's' ibn-Mudar,[1] pero una atra tradició, registrada per Ibn Ishaq, sosté que va ser Amr ibn Luhayy (líder de la tribu Khuza'a i fill de Luhay), qui va dur a la Meca el gran ídol.

L'ídol de Hubal va ser colocat junt al pou sagrat en l'interior de la Kaaba, a on va ser adorat com una de les principals deidades de la tribu Khuza'a. Açò succeiria entorn a finals de el IV. Més vesprada els Quraysh es varen convertir en els protectors del santuari i de l'ídol, suplantant als Khuza'a.

L'ídol tenia forma humana i era d'àgata roja (encara que Al -Azraqi, un comentariste islàmic contemporàneu, ho va descriure com de "perla de cornalina"). L'ídol va tindre un braç trencat fins que la tribu dels kuraischitas (tribu Quraysh), que li considerava un dels seus deus majors, li va posar un atre d'or massiç. Al-Azraqi també es referix a que Hubal "tenia una volta per al sacrifici", i que l'ofrena consistia en cent camellos.[1]

En eixe moment, Hubal, com a deu llunar, deu de la ciutat i de la família i Senyor de la Casa (Kaaba) era el de més alt ranc dels 360 ídols venerats en el santuari. Junt a ell, s'adorava principalment a la deesa del sol (al-Lat), a la deesa Venus (al-Uzza) i a la deesa Manat (del destí), a les que es consideraven filles d'Allah-Taala, el deu suprem.

Quan l'ídol es va traslladar dins de la Kaaba, hi havia sèt fleches front a ell, que es varen utilisar per a l'adivinaació llançant-les davant l'estàtua. La direcció en la que les fleches apuntaven contestava les preguntes que se li feyen a l'ídol, estes preguntes es feyen en els casos de mort, virginitat i matrimoni. Segons Karen Armstrong, en el seu llibre Islam: Una breu història, la Kaaba es va dedicar a Hubal, i hi havia ademés 360 ídols que provablement representaven els dies de l'any.

Segons un relat registrat per Ibn Al-Kalbi, el yayo de Mahoma Abd al-Muttalib va prometre sacrificar en honor a Hubal a un dels seus dèu fills. Va consultar les fleches de adivinaació de Hubal per a saber qué chiquet devia elegir. Les fleches apuntaven al seu fill Abd Allah ibn Abd al-Muttalib, el futur pare de Mahoma. No obstant, va ser salvat quan 100 camellos varen ser sacrificats en el seu lloc.[2] Quan era chiquet, Mahoma seria igualment dut davant Hubal pel seu yayo.

L'accés a l'ídol va ser controlat per la tribu Quraysh. Devots del deu varen lluitar contra els seguidors del profeta Mahoma durant la batalla de Badr en 624. En esta ocasió, les tropes de Mahoma varen ser derrotades i el líder de la tribu Quraysh Abu Sufyan ibn Harb va dir que ell li havia demanat a Hubal ajuda per a esta batalla i que la derrota de Mahoma va demostrar que Hubal era superior al Islam.[3]

No obstant, quan Mahoma va conquistar La Meca en l'any 630, va posar fi a la tradició dels Quraysh del cult als ídols i va destruir l'estàtua de Hubal junt en les dels atres 360 ídols de la Kaaba i el temple va ser consagrat a l'únic deu, Allah.

Orige del cult

[editar | editar còdic]

És possible que hi haja algun fonament de veres en el història de que Amr va viajar a Síria i havia dut d'allí els cults de les deeses Uzza i Manat, i els havia combinat en el de Hubal, l'ídol de la tribu Khuza'a.[4] Segons Al-Azraqi, l'image de Hubal va ser duta a la Meca "de la terra de Hit en Mesopotamia" (Hit és una antiga ciutat actualment en Iraq). L'investigador nortamericà-libanés Philip Khuri Hitti, relaciona el nom de Hubal d'una paraula aramea per a l'esperit, i sugerix que l'adoració a Hubal va ser importada a la Meca des del nort d'Aràbia, possiblement de Moab o Mesopotamia.[5]

Hubal pot haver segut la combinació de les paraules Hu, que significa "esperit" o "deu", i de la paraula Baal, que era el deu de Moab i que significa "mestre" o "senyor". Fòra del sur d'Aràbia, el nom de Hubal apareix només una volta, en una inscripció nabatea[6] en a on és mencionat junt en els deus Dushara i Manawatu (este últim, com Manat, va anar també molt popular en La Meca). Sobre estes escasses referències s'ha sugerit que Hubal en realitat va poder haver segut un deu nabateo o inclús un sacerdot o rei nabateo deificado. Puix també existixen inscripcions en el que la paraula Hubal sembla ser part dels noms d'una persona, traducible com "fill de Hubal" o "fet per Hubal".[7]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Francis E. Peters, Muhammad and the origins of Islam, SUNY Press, 1994, p109.
  2. ↑ Muhammad ibn Jarir al-Tabari, The History of the Prophets and Kings, 1:157.
  3. ↑ A. Guillaume, The Life Of Muhammad: A Translation Of Ibn Ishaq's Sirat Rasul Allah, 2004 (18th Impression), op. cit., p. 386.
  4. ↑ Maxime Rodinson, 1961.
  5. ↑ Hitti, History of the Arabs 1937, p. 96-101.
  6. ↑ Corpus Inscriptiones Semit., vol. II: 198; Jaussen and Savignac, Mission Archéologique en Arabie, I (1907) p. 169f.
  7. ↑ John F. Healey, The religion of the Nabataeans: a conspectus, BRILL, 2001, pp.127-132.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Jairat Al-Saleh (1990 quarta edició, Editorial Anaya), Ciutats fabuloses, príncips i yinn de la mitologia àrap, ISBN 84-207-3616-3.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hubal&oldid=867436»