Huaca Mangomarca
El complex arqueològic Mangomarca (en quechua: Manqu Marka ‘poble del senyor’), conegut també com la Huaca Mangomarca o Temple Nou de Mangomarca, és un lloc arqueològic ubicat en el districte de Sant Joan de Lurigancho, en la ciutat de Llima, capital del Perú. És un conjunt arquitectònic fet a pur de tapial i atobó, que va florir durant l'Intermig Tardà, com a capital del curacazgo de Lurigancho o Ruricancho, que obedia al Señorío Ichma (900-1470 d. C.). En 2017, la Municipalitat de Sant Joan de Lurigancho va evaluar el Complex Arqueològic Mangomarca, després de més de 50 anys de haver estat abandonat.[1]
Ubicació geogràfica
[editar | editar còdic]Està ubicada a l'altura de la quadra 20 de l'avinguda Santuari, en l'urbanisació Mangomarca, districte de Sant Joan de Lurigancho, ciutat de Llima, capital del Perú. Entre els cerros de Campoy i Lima, es troba situada a 220 m s. n. m. en la marge dreta del riu Rímac, i està rodejat per lomas o estribacions andinas, que enverdecen durant el hivern (de juny a setembre). Prop es troben atres importants complexos arqueològics: Fortalea de Campoy i cerro Lurigancho.
Cronologia
[editar | editar còdic]- Intermig Tardà. Curacazgo de Lurigancho, Cultura Ichma, entre 1000 a 1470 d. C.
- Horisó Tardà. Cultura Inca, entre 1470 a 1532 d. C.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cybertesis.
- BIBLIOGRAFÍA
- :Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 2, p. 302. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-214-2
- Enzo Nulli Perdicci: Complex arqueològic de Mangomarca
- Ravines, Rogger: Les cultures preincaicas. Tom II de l'Història General del Perú, p. 411. Lima, Editorial BRASA S.A., 1994. ISBN 9972-9735-5-7
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huaca Mangomarca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.