Hospital de convalescents

Els hospitals de convalescents, convalescències o cases de convalescència eren institucions que acollien als malalts eixits d'uns atres hospitals per a passar la convalescència.
Justificació
La justificació dels hospitals de convalescència es troba en una época en que les mínimes condicions d'higiene i salubritat no estaven assegurades en els hospitals convencionals. Les convalescències afanyaven el cabal restabliment dels malalts, preservaven a estos de les recaigudes i els lliuraven de les eventualitat d'infecció i de contagi inherents a tot hospital. La variació de llit, d'aire, d'aliments, de horisó i de relacions es considerava que eixercia el més saludable influix en aquells que a penes eixits del perill d'una malaltia greu, veen compromesa la seua convalescència pel temor d'afeccions contagioses, per les emanació deletéreas, per l'agitació nocturna i els crits d'un delirant, etc., si continuaven en el hospital.
En els hospitals que no tenien anexes cases de convalescència era molt comuna vore les convalescències bruscament interrompudes per algun d'eixos fatals incidents. En dits hospitals, que eren els més, els llits casi mai estaven desocupadas; el llit calent del que acaba d'eixir es donava, sense orear ni expurgar, al que entra en seguida d'aquell: unes voltes per falta de temps i unes atres per falta de conte o de bona voluntat. Les Convalescències aclaririen els llits i podrien donar temps per a tot.
La concessió de convalescències i la fixació del número de dies devien deixar-se absolutament a discreció del mege. En alguns hospitals hi havia una sala de convalescència, com a bàsica mida de higiene.
Història
El religiós espanyol Bernardino d'Obregón, despuix de haver fundat, en 1567, la coneguda congregació hospitalària dels enfermers obregones, va erigir en el carrer de Fuencarral de Madrit baix l'advocaació de Santa Ana, un hospital de convalescència que també servia de seminari per a chiquets òrfens i asil d'expósitos.
En Amèrica el primer hospital per a convalescents va ser fundat en Guatemala pel germà franciscano espanyol Pedro de Sant Josep de Betancur (1626-1667), també fundador de l'Orde dels Betlemitas.[1]
En 1662 es va fundar en París un hospital de convalescents de 22 llits i en 1680 (havent-se posat la primera pedra el 26 de març de 1629) va quedar definitivament erigida en Barcelona, per la generositat de varis particulars, un hospital de convalescents excelent, ben dispost, sense que el higienista trobara en ella una atra reparació que el d'estar intramurs i, sobretot, massa pegada a l'hospital general de malalts. A instàncies de Gerard van Swieten, va fundar la reina María Teresa I d'Àustria un hospital de convalescents en Viena, etc.
Vore també
- Hospital de Santa María de Convalescents
- Hospital de la Misericòrdia (Madrit)
- Hospital de convalescents de Sant Bernardo
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hospital de convalecientes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.