Hospital Suec-Noruec

El Hospital Suec-Noruec va ser una institució hospitalària fundada en 1937 en Alcoy (Alacant), pionera en la seua época i sorgida en el context de la guerra civil espanyola.
Història
Creació
L'inici de la guerra civil espanyola, en l'any 1936, va despertar en la societat escandinava la solidaritat de la població més progressista cap a a l'Espanya republicana i democràtica. Pocs mesos despuix de l'inici de la guerra, tant en Noruega com en Suècia es varen constituir comités d'ajuda a Espanya. Estos, estaven impulsats per organisacions socials i polítiques de variada naturalea, generalment progressista, i que varen recaptar fondos monetaris per a l'ajuda humanitària al poble espanyol i es canalisaven per mig de la CICIAER.
Gràcies a esta recaptació popular va ser possible l'ajuda humanitària escandinava, que en la primavera de 1937 va crear en Alcoy l'Hospital Suec-Noruec. L'hospital va ser ràpidament dotat de material i personal sanitari.
Segons el professor Ángel Beneito Lloris (historiador alcoyà que ha publicat un llibre sobre este tema), el comité conjunt escandinau va contactar en febrer de 1937 en la ministra de sanitat, Federica Montseny, oferint-li un hospital complet valorat en unes 250.000 corones per a atendre als ferits del front bèlic. A canvi, els nòrdics només varen demanar un espai adequat i alluntat del front. Despuix de barallar diferents opcions, la República va seleccionar un edifici de recent construcció en Alcoy (en la retaguàrdia), que estava destinat a albergar l'Escola Industrial i encara per inaugurar.
Funcionament durant la guerra
L'hospital es va inaugurar com a tal, el 25 d'abril de 1937 i unes 30 persones (entre meges, enfermeres i personal auxiliar) es varen desplaçar a Alcoy per a atendre este hospital de campanya. Abans de delegar l'atenció de l'hospital (despuix de l'estiu de 1937), es varen assegurar que el Suec-Noruec quedara en mans d'un mege de prestigi. Es va elegir al doctor Manuel Bastos Ansart, una autoritat en el tractament de ferides de guerra que va aplegar a Alacant des de Madrit, a on treballava en l'Hospital Militar número 1. Este va passar a dirigir els quirófans, pero va declinar dirigir l'hospital, que finalment va assumir el doctor Alonso Encalado Ruano.
Despuix de la marcha dels nòrdics, el nou centre es va denominar Hospital Militar Base, i va acollir malalts i ferits fins al 16 d'octubre de 1938, quan va ser atacat en el quarto bombardeig que va sofrir la ciutat. Uns proyectils varen explotar al costat de l'hospital, si be, no va caldre llamentar víctimes mortals, les autoritats sanitàries varen decidir evacuar l'hospital, traslladant als pacients a atres dos centres de campanya en Ontinyent i La Vila Joiosa. En eixe moment l'hospital contava en unes 700 llits i uns 685 pacients.
Posguerra
El paper de l'actual Edifici Viaducte de l'Escola Politècnica Superior d'Alcoy (EPSA) no va finalisar en eixe moment, ya que en guanyar les tropes franquistes en 1939, va passar a ser utilisat com presó.
En 1943 finalment l'edifici va deixar de funcionar com a presó i va ser assumit pel Ministeri d'Educació per a la recuperació de l'Escola Industrial (per a la qual havia segut construït a principis del XX). Els sòtols que abans varen ser celes varen passar a ser aules docents i laboratoris d'investigació.
Impulsors
El Dr. Manuel Bastos Ansart era una autoritat internacional en el tractament de ferides de guerra. Va crear el primer Institut Ortopédico i de Rehabilitació d'Inválidos, era vicepresident de la Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola i havia fundat la Societat Espanyola de Cirugia Ortopédica i Traumatologia. El Dr. Bastos va publicar numerosos artículs i llibres sobre el tractament de les fractures i de feridas per arma de fòc. En finalisar la guerra i despuix de la conversió de l'hospital en presó, el Dr. Bastos va ser detingut i condenat a 12 anys i un dia de presó per ajuda a la rebelió, que va complir treballant en el Hospital Provincial de Castelló sense eixir d'ell. Va morir el 21 de giner de 1973 estant en possessió de diferents premis, entre els quals estava el Premi Virgilio, distinció que s'otorga als cirugians més eminents del nostre país.
El doctor Bastos va tindre gran relació en el mege noruec Kristian Gleditsch i la seua dòna Nini Haslund, qui va gestionar el centre sanitari. Segons Beneito, esta dòna va ser «la persona de la delegació escandinava que va passar més temps en Alcoy i que més va ajudar directament al bon funcionament del centre».
Per atres motius ben diferents hi ha hagut persones lligades a este edifici, com l'alcalde republicà Evaristo Botella, el poeta Joan Valls, el sindicaliste Enrique Vañó i l'anarquiste Enrique Barberá, Carrasca. Varen ser alguns dels centenars de presoners polítics que varen passar per este edifici i alguns dels quals varen acabar sent eixecutats pels franquistes.
Nils Petter Gleditsch, és fill de Kristian Gleditsch (mege) i de Nina Haslund (gestora de l'Hospital Suec-Noruec), ademés és membre del International Peace Research Institute, Oslo (PRIO), a on edita un periòdic sobre investigació per la pau. Recentment va tindre l'oportunitat de realisar una emotiva visita a este edifici.
Titularitat
Despuix de 104 anys des de la seua cessió, actualment la finca de l'edifici Viaducte està inscrita en el Registre de la Propietat d'Alcoy a nom de l'Universitat Politècnica de Valéncia.
Inicialment l'únic propietari de la finca, des de l'any 1785, era la “Corporació Fàbrica Panys Alcoy” (actualment La Textil Alcoyana). En 1906 la citada entitat va cedir la finca gratuïtament a l'Estat (Ministeri d'Instrucció Pública) per a la construcció d'un edifici educatiu que albergara les dos Escoles, Elemental i Superior d'Indústries d'Alcoy. Despuix de successius canvis de denominació, en 1972 l'Escola d'Ingenieria Tècnica d'Alcoy es va integrar en l'Universitat Politècnica de Valéncia i posteriorment en 1985 l'Estat va traspassar les universitats i les seues propietats a la Comunitat Valenciana. Eixe mateix any l'Universitat Politècnica de Valéncia va assumir la titularitat dels bens traspassats per l'Estat en constituir el seu Consell Social. En l'any 2010, despuix de documentar totes estes vicissituts històriques, el Registrador va tindre a be inscriure la finca a nom de l'Universitat Politècnica de Valéncia (prèvia inscripció a favor de l'Estat).[1]
Referències
- ↑ Candela, Mario. «La Politècnica escritura al seu nom l'edifici del Viaducte als 104 anys de la seua gestació - Informacion. és». Diari Informació. Consultat el 29 d'abril de 2017.
Fonts
- Ángel Beneito Lloris, L'Hospital Suec Noruec d'Alcoy durant la Guerra Civil Espanyola. Alfa Edicions Gràfiques, Alcoy, 2004. ISBN 84-95614-50-2
- Ángel Beneito Lloris; Jon Olav Myklebust "Escandinaus en Alcoy: solidaritat internacional en temps de guerra". ZOE image Arts, Alcoy, 2011. ISBN 978-84-614-7031-0
Enllaços externs
- no International Peace Research Institute, Oslo (PRIO), a on treballa Nils Petter Gleditsch
- Documental Corones de Vida (Visual Produccions)
- L'Hospital Suec-Noruec, exposició
- Escola industrial en Alcoy Turisme
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hospital Sueco-Noruego» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Edificis i estructures d'Alcoy
- Espanya en 1937
- Espanya en 1938
- Campus d'Alcoy
- Antigues presons d'Espanya
- Arquitectura de la província d'Alacant
- Hospitals de la Comunitat Valenciana
- Segona República Espanyola en guerra
- Edificis i estructures desapareguts d'Espanya
- Guerra civil espanyola en la província d'Alacant
- Hospitals d'Espanya del sigle XX
- Sanitat en la província d'Alacant
- Sanitat Militar d'Espanya
- Patrimoni de la Comunitat Valenciana