Hospital Nacional Arquebisbe Loayza
El Hospital Nacional Arquebisbe Loayza (HNAL) és un centre hospitalari públic ubicat en Llima (Perú). És administrat pel Ministeri de Salut del Perú. Va ser fundat pel primer arquebisbe del Perú, Gerónimo de Loayza en 1549 com a Hospital de Santa Ana, el qual va prestar servicis de salut a la població indígena i a dònes pobres. A inicis de el XX, la Beneficencia Pública de Lima va mamprendre la construcció del seu actual local en l'avinguda Alfonso Ugarte.
Història
[editar | editar còdic]El més lluntà antecedent de l'actual Hospital Loayza és el Hospital Santa Ana dels Naturals o La nostra Senyora de Santa Ana, el hospital més antic de Lima.[1] Est va ser fundat en 1549 pel primer arquebisbe del Perú i d'Amèrica, Jerónimo de Loayza.[2] En eixe llavors estava ubicat en la plazuela del mateix nom, contigu a l'iglésia parroquial de Santa Ana, en la ciutat de Llima, capital del Virreinato del Perú (actualment pel Jirón Antonio Miró Quesada, en la Tancada de Lima).[3]
De la mateixa manera que els hospitals de Sant Andrés, Sant Bartolomé i el Refugi d'Incurables, este hospital colonial era de tipo claustre.[3] El seu propòsit era donar atenció a la gent pobra d'abdós sexes, en la seua majoria indígenes afectats per les malalties duta pels espanyols durant la conquista.[4] Des dels seus inicis, el hospital també va atendre negres africans esclavizados.[2] El mateix arquebisbe Loayza va fallir en 1575 en una chicoteta habitació del hospital i va ser enterrat en el pati del local, fins que posteriorment els seus restants varen ser traslladats a la cripta de la Catedral de Lima.[1][3] De la seua administració es varen encarregar les germandats de la misericòrdia i de la caritat, fundades en 1559 a raïl d'una epidèmia de pesta que va assolar el país.[3] En 1732 el hospital va passar a ser administrat pels bethlemitas.[2]
Establida la República del Perú, el hospital Santa Ana es va convertir en un hospital militar, per decret de Simón Bolívar (1824), que va confirmar un decret en el mateix sentit donat José de Sant Martín. Durant el govern d'Andrés de Santa Creu va deixar de tindre eixa funció (1836).[3]
En 1841, baix el segon govern d'Agustín Gamarra, el Hospital de Santa Ana es va convertir en un hospital dedicat a l'atenció exclusiva de dònes de baixos recursos econòmics.[3] Això va ocórrer a raïl del tancament del Hospital de Dònes de Santa María de la Caritat, a on havia funcionat, des de 1830, la Casa de la Maternitat de Lima, les pacients de la qual varen ser traslladades a el hospital de Santa Ana.[3]
El hospital de Santa Ana va acaronar a la Maternitat de Lima de 1841 a 1857, i de 1881 a 1925. El mege de l'Universitat de Sant Marcos Constantino T. Carvallo va habilitar un ambient del hospital com a sala quirúrgica per a l'ensenyança ginecológica. Dita sala, coneguda com la Sala de les Mercés, va anar el primer quirófan modern del Perú.[5] En este es varen aplicar les tècniques modernes de la cirugia, en émfasis en els métodos d'esterilisació i en l'asèpsia quirúrgica.[5] Carvallo va dictar el 17 d'agost de 1898 en el hospital de Santa Ana la primera classe de ginecologia impartida en el Perú.[5]
Ya considerat com una relíquia històrica de l'assistència hospitalària nacional, el Hospital de Santa Ana va funcionar fins a 1925, quan va ser clausurat, en ser reemplaçat per un hospital més modern, el Hospital Arquebisbe Loayza, erigit en l'avinguda Alfonso Ugarte.[6] En una part de l'extens terreny que va ocupar el vell Hospital de Santa Ana, es va elevar posteriorment l'edifici de la Maternitat de Lima, actualment Institut Nacional Matern Perinatal.[3]
Hospital Nacional Arquebisbe Loayza
[editar | editar còdic]El Hospital Santa Ana es trobava a càrrec de la Beneficencia de Lima.[6] En 1902, degut a que les seues instalacions es trobaven deteriorades, esta va decidir construir en la seua tongada un nou i modern hospital sobre un terreny de la seua propietat situat en l'avinguda Alfonso Ugarte, prop de la Plaça Dos de Maig, en el Centre de Lima.[6] La Resolució Suprema que va aprovar la seua construcció es va donar el 27 de giner de 1905, baix el primer govern de José Pardo.[4] Per a tal efecte es va constituir un comité eixecutiu d'assistència social i hospitalària, presidit pel mege i filántropo Augusto Pérez Araníbar, el verdader impulsor de l'obra.[7] En 1912 se li va encarregar el disseny del nou edifici a l'arquitecte francés Claudio Sahut, i el proyecte va meréixer la Medalla d'Or en l'Exposició Internacional de Higiene.[6] Per raons econòmiques, d'este disseny solament es va poder construir el mur perimetral i algunes fonamentacions.[6]
La construcció del hospital va escomençar el 25 de maig de 1915, baix el primer govern d'Óscar R. Benavides, qui va posar la primera pedra. En eixe llavors erl lloc estava el llímit de la ciutat, en el traçat de la Muralla de Lima, demolida en 1871.[8] Va ser inaugurat despuix d'un important retart l'11 de decembre de 1924, baix el govern d'Augusto B. Leguía, sent batejat en el nom de Hospital de Dònes Arquebisbe Loayza, en honor al seu fundador colonial.[4] Tot el personal i equip de l'antic hospital Santa Ana va ser traslladat a la nova sèu.[4] L'administració va quedar a càrrec de les filles de la caritat de Sant Vicente de Paúl. La seua primera superiora administradora va ser sor Rosa Larrabure, que va desenrollar una important llabor social; va ser també la primera directora de l'Escola Nacional d'Enfermeria.[3] El primer mèdic director del Hospital va ser el cirugià Juvenal Denegri.[3]
De la mateixa manera que el seu antecessor, el Hospital Arquebisbe Loayza va seguir brindant atenció preferent a dònes de baixos recursos econòmics, fins a mediats dels anys 1990, quan va escomençar a atendre a pacients d'abdós sexes.cita requerida El 31 de giner de 1974 va passar a dependre del Ministeri de Salut.[4] Els seus servicis cobrixen un ampli palmito d'especialitats.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Coello, Antonio Algunes notes sobre l'antic Hospital Refugie d'Incurables: hui Institut Nacional de Ciències Neurològiques Arkinka Vol. 22, no. 273 (ago. 2018) p. 82-87.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tardieu, Jean-Pierre, el%20art%C3%ADculo-39275-1-10-20140802.pdf?sequence=2 Algunas notas sobre el antiguo Hospital Refugio de Incurables: hoy Instituto Nacional de Ciencias Neurológicas, Bolletí de l'Institut Riva Agüero, 29 (Lima, 2002): 159-208.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Hospital Nacional Arquebisbe Loayza». www.hospitalloayza.gob.pe. Consultat el 2022-03-11.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (1996).Anals de la Facultat de Medicina.UNMSM.Llima, Perú:57(2)ISSN 1609-9419.Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Enrique Bonilla Vaig donar Tolla (dir.). Junta d'Andalusia (ed.): «Llima i el Callao: Guia d'Arquitectura i Paisage» (PDF).
- ↑ Basadre, 2005, p. 275.
- ↑ Enrique Bonilla Vaig donar Tolla (dir.). Junta d'Andalusia (ed.): «Llima i el Callao: Guia d'Arquitectura i Paisage» (PDF).
- ↑ «Hospital Nacional Arquebisbe Loayza: Els nostres servicis». www.hospitalloayza.gob.pe. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Basadre, Jorge (2005). Història de la República del Perú Plantilla:Sense cursiva, 9.ª edició, Llima: Empresa Editora El Comerç S. A.. ISBN 9972-205-75-4.
- Rabí Chara (1999). Història de la Medicina Peruana, 1.ª edició, Llima: Gràfica Fina E.I.R.L.. ISBN 9972-678-02-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hospital Nacional Arzobispo Loayza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.