Plaça Dos de Maig
La plaça Dos de Maig està ubicada en la ciutat de Llima, capital del Perú, en el creuament format per les avingudes Colonial, Alfonso Ugarte i Colmena. Va ser construïda per a perpetuar la memòria d'un fet d'armes que va tindre com a escenari la baïa del Callao el 2 de maig de 1866, en el que un gran número de valents peruans varen combatre contra l'Armada Espanyola. S'alça allí el cridat “Monument a la Victòria del 2 de maig”, puix dit combat és festejat en el Perú com un triumfo de les seues armes, en el marc de la guerra hispà-suramericana.
Història
[editar | editar còdic]Els inicis de la plaça Dos de Maig es remonten al primer govern de Mariano Ignacio Prat. Pocs dies despuix del combat del 2 de maig de 1866, el Govern va dispondre que en el lloc cridat, en l'época colonial, Óval de la Reina (a on, orientada cap a la mar, s'alçava la Portada del Callao), s'erigira un monument per a perennizar dit trobada bèlica. Per a la seua construcció, es va obrir a concurs públic, les bases del qual establien que el monument devia ser de marbre i bronze, tindria un o més cossos i en la seua base es colocarien quatre estàtues, representant als països membres de la Cuádruple Aliança contra Espanya: Perú, Bolívia, Chile i Equador. En el seu cim es colocaria el bust de José Gálvez Egúsquiza, el secretari de guerra que morira heroicament en el combat, i en bajorrelieves es representarien els principals episodis del combat. També en els llocs convenients es colocarien els noms de tots els combatents caiguts eixe dia.
El govern peruà (el Secretari del qual de Govern i Obres Públiques era llavors José María Químper) va nomenar com comissionat de les obres al poeta Numa Pompilio Llona, qui va permanéixer sèt anys en Europa complint dit encàrrec. Es va donar com a determini el 21 de giner de 1868 per a presentar els esbossos. Un més despuix, entre 36 propostes, es va declarar unànimement com a guanyadora al proyecte de l'arquitecte francés Edmond Guillaume i el seu compatriota l'escultor Leon Cugnot, que varen eixecutar l'obra en París.
Tot anava encaminat d'acort al plantejament original, fins que, el 25 d'abril de 1868, el govern va decidir fer un canvi radical: l'escultura de Gálvez ya no devia anar, puix es va considerar que el monument devia tributar homenage a tots els defensors del Callao i no solament a un individu en particular. Guillaume i Cugnot varen atendre el demanat i varen reemplaçar l'estàtua de Gálvez per la de la Victòria, similar al del Geni de la Llibertat en la Plaça de la Bastilla de París.
El monument va ser inaugurat el 29 de juliol de 1874,[1] ya baix el govern de Manuel Pardo, sent ministre de Govern i Obres Públiques Francisco Roses.[2] El seu cost va ser de 220.000 francs. El seu trasllat i colocació varen demandar uns 10 000 francs.
.jpg){kind=link}
El viager alemà Ernst W. Middendorf, que va recórrer el Perú a fins de el XIX, va descriure aixina al monument:
En 1924, durant el govern d'Augusto B. Leguía, el hacendado trujillano Víctor Larco Herrera va finançar en els seus propis recursos la construcció de huit edificis elegants, de tres pisos i que emulaven a les edificacions de les places parisenques. El pla original va ser de l'arquitecte francés Claudio Sahut, havent culminat la construcció, en algunes modificacions, l'arquitecte polac Ricardo Malachowski.
En les últimes décades, la plaça va ser caent en abandó. En els edificis hi havia ferreteries i fàbriques de cuiro que funcionaven clandestinament.
En l'any 2011, grups de manifestants varen acampar per varis mesos en la plaça, originant sérios danys.
A mitan de l'any 2014, la Municipalitat de Lima va fer pintar els edificis i allumenar la plaça. Semanes despuix, el 16 d'octubre de 2014, aproximadament a les tres i mija de la vesprada, es va iniciar un incendi que va consumir el pis superior d'un dels edificis que rodegen la plaça. L'incendi va deixar 11 ferits.[3][4][5]
La nit de l'1 de giner de 2017, durant les celebracions per l'any nou, un nou incendi es va registrar en un dels edifici monumentals que rodegen la Plaça Dos de Maig. En el local funcionava una galeria a on es venien equips i instruments musicals i està ubicat a un costat de la sèu de la CGTP.[6] Després d'este voraç sinistre, la Municipalitat de Lima va declarar inhabitable l'edifici i els locals compromesos en l'incendi pel greu dany sofrit en les parets de quincha i atobó, aixina com la destrucció dels sistemes d'energia elèctrica.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diari El Comerç, 31 de juliol de 1874
- ↑ Castrillón Vizcarra, Alfonso. «Escultura monumental i funerària en Lima» (en espanyol) (PDF). www.urp.edu.pe/. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 20 de novembre de 2014.
- ↑ «[1]», La República. Consultat el 17 d'octubre de 2014.
- ↑ «[2]», El Comerç. Consultat el 17 d'octubre de 2014.
- ↑ «[3]», RPP. Consultat el 17 d'octubre de 2014.
- ↑ «Plaça Dos de Maig: incendi en immoble ya va ser controlat | Lima | Societat | El Comerç Peru». elcomercio.pe. Consultat el 11 de giner de 2017.
- ↑ «[4]». Consultat el 11 de giner de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza Dos de Mayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.