Monument commemoratiu del combat del Dos de Maig
El Monument Commemoratiu al Combat del Dos de Maig es troba en l'óval de la plaça del mateix nom, en la ciutat de Llima, Perú. Va ser elaborat per a rendir homenage a José Gálvez Egúsquiza i va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació pel Ministeri de Cultura en 2018.[1] Representa la germandat dels països de Perú, Chile, Equador i Bolívia.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]El monument, realisat de pedra marbre i bronze, es compon d'una vereda circular i jardí circular seguit d'una segona vereda posada en comunicació en la primera per mig d'un passera enlozado de basamento de granit de les traces d'una reixa dorada en farols de capitel quadrat, pedestal estriado i fuste en fulls de llorer, la seua base és circular, les reixes de fierro compostes per farols, es dividix en segments en els barrots adornats en branques de palmeres i llorers.
La seua plataforma és enlosada en marbre, el monument en la part de dalt del basamento establit en pla circular, és montada per almenas destinades al recort de la torre de la Mercé, en la qual va perir el coronel Gálvez. Sobre esta primera part s'eleva la segona en el contorn de la qual han segut desenrollats sis baixos relleus en bronze que representen els principals actes de la lluita; és dir 1º els preparatius de la defensa del Callao, 2° La torre de la Gràcies al principi del combat; 3. El contralmirante Mendes Núñez ferit a bordo de la “Numància”; 4° Les greus averies dels navío de “Vila de Madrit” i “Berenguela”, 5° La flota espanyola posada fòra de combat; 6° L'entrada triumfal de les tropes en la ciutat de Lima.
A esta part del monument seguix un pedestal quadrat adornat en pilars als ànguls. Sobre les quatre faç descollen l'estàtua en bronze de les quatre repúbliques aliades “Perú”, “Chile”, “Bolívia” i “Equador” en els quatre cantons es llig l'inscripció “Unió Americana”.
En el friso, les inicials de cada República es mesclen en els adorns; i en els cantons s'entrellacen de dos a dos. Els escuts d'armes de les quatre repúbliques formen el coronamiento de les quatre fases del pedestal, l'estàtua del Perú ocupa la faç principal mirant al Callao, el zocalón que soporta és més eixint que el de les atres estàtues i als seus peus l'estàtua de José Gálvez en agonia.
La canya o fuste de la columna, es compon de dos péntols de marbre, que la seua juntura està situada al terç de la columna, esta juntura està coberta en un anell de bronze del com es destaquen quatre proes també de bronze, en la part inferior de la canya és adornada en guirnaldas, corones i palmes grans més dalt de l'anell, el capitel té quatre escuts, els quals estan suspesos guirnaldas i són sobrats per branques de llorer. En estos escuts existixen sobreixents les inicials de cada República.
Sobre el capitel una base de bronze sosté una esfera o globo sobre la qual reposa l'estàtua de la victòria, feta en bronze, empinada en ales semidesplegadas; en el seu cap du la corona triumfal que representa la victòria, en la mà dreta du la seua espasa i en l'esquerra un full de palma.
A inicis del 2020, es varen iniciar els estudis tècnics per a escomençar el procés de recuperació del Monument. “Luis Martín Bogdanovich, gerent de Prolima, va senyalar que estes restauracions es realisen en el marc del bicentenario per al benefici de tots els peruans.”
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]
Si be l'idea d'alçar un monument als héroes del combat del 2 de maig va estar present des del dia següent del combat en 1866, recent en 1874 va ser inaugurat. En la segona mitat de el XIX el Perú passava per la seua última fase de la bonança del guano, lo que va permetre la construcció de grans monuments i iniciar els primers proyectes urbanístics en Lima. En este context, el monument del Dos de Maig buscava mostrar el triumfo i l'unió americana, per tal motiu, devia ser representat en un tamany monumental. El proyecte es va iniciar en el govern dictatorial de Mariano Ignacio Prat i va ser inaugurat en el de Manuel Pardo, durant este periodo el país va passar per grans successos com les guerres civils entre caudillos militars, el mejoramiento de l'infraestructura de la ciutat de Lima, entre unes atres. L'importància d'este monument ha segut poc valorada, a pesar de que la seua presència va ser un element modernizador per a la capital peruana.
Concepció i fabricació
[editar | editar còdic]Després del combat del 2 de maig de 1866 es va realisar una colecta entre la comunitat per a construir un monument per a commemorar esta data gloriosa. El 3 de maig de 1866, el president Mariano Ignacio Prat va traure un decret en el qual descrivia les característiques que tindria dit monument i cóm es conseguiria la seua respectiva elaboració. Es va comissionar al poeta i diplomàtic equatorià Numa Pompilio Llona per a conseguir el model, per ad açò va viajar a París a on va convocar a un concurs internacional per a trobar el disseny; a l'any següent es varen publicar les bases del concurs. El 14 de febrer de 1868 es va donar el veredicte del jurat donant com a guanyadors a la proposta presentada per l'arquitecte Edmundo Guillaume i l'escultor Louis-Léon Cugnot. Els proyectes es varen expondre en el saló de honor del Palau de l'Indústria de París en 1872; de la mateixa manera, en les parts terminades es va alçar una maqueta del monument, el qual va ser expost front a dit edifici.
Pedro Gálvez Egúsquiza, germà del héroe del 2 de maig, va anar l'encarregat de traslladar el monument al Perú. No obstant, va vore que l'escultura la victòria alada era molt gran; per esta raó, es va decidir construir una escultura més menuda. El 3 de maig de 1872 es va celebrar en París un contracte entre Gálvez, qui també fungía de ministre plenipotenciario de la República de Perú en França, a nom de l'arquitecte Guillaume. En decembre del mateix any varen aplegar al Perú els encarregats de l'obra per a coordinar l'entrega i almagasenament del monument.
En 1874 es varen enviar les parts del monument i va ser ensamblado en Lima per Nicolás Mequer. La primera pedra va ser colocada en 13 de maig de 1873, sent inaugurada finalment pel president Manuel Pardo en 28 de juliol de 1874.
La primera escultura de la victòria alada no va sobreviure a l'ocupació chilena en Lima, la qual va ser extreta del port del Callao i duta a Talca. El 24 de maig de 1940 quan un gran terremot va sacsar la ciutat de Lima, molts monuments varen ser afectats, entre ells el més danyat va ser el dedicat al 2 de maig, la columna de marbre va poder soportar el sisme, pero l'escultura de la victòria alada va caure al sol partint-se en dos; no obstant, no va sofrir danys severs, la seua reconstrucció va durar a penes un any.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Resolució Viceministerial N° 053-2018-VMPCIC-MC https://www.gob.pe/institucion/cultura/normas-llegals/203967-053-2018-vmpcic-mc
- ↑ El monument al Combat del 2 de Maig en Lima: un símbol americanista front a Espanya, 1866-1874. https://search.proquest.com/openview/6afc33i7daf5ce5dcf77f7113023a191/1?pq-origsite=gscholar&cbl=29341
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CASTRILLON, Alfonso. Escultura monumental i funerària en Lima. http://www.urp.edu.pe/urp/modules/institutos/invest_mus/escul_monufune.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- LLONA GASTAÑETA, Teresa María (1966). Numa Pompilio Llona i el monument 2 de maig. Lima: Cía. d'Impressions i Publicitat.
- MAJLUF, Natalia (1994). Escultura i espai públic. Lima, 1850-1879. Lima: Institut d'Estudis Peruans.
- A. Laos, Ciprianoa (1927). Llima "La ciutat dels virreyes": (el llibre peruà), Editorial Perú, pp. 59-60. OCLC 55387767.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento conmemorativo del combate del Dos de Mayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.