Home de Minatogawa

Rèplica de l'esquelet de l'home de Minatogawa 1, exhibit en Tòquio.

El home de Minatogawa és el nom que rep un grup de Homo sapiens prehistòrics habitants d'Okinawa, Japó, representat per quatre esquelets, dos hòmens i dos dònes, i alguns ossos aïllats datats entre 16 000 i 14 000 anys abans de Crist. Es troben entre els esquelets més antics d'homínits descoberts fins ara en Japó.

Descobriment i conservació

Els esquelets varen ser trobats en la pedrera Minatogawa, de roca calcàrea, situada a 10 km al sur de Naha, prop de l'extrem sur de l'illa Okinawa, per l'empresari i arqueòlec aficionat Seiho Oyama, que es percató de la presència de fragments d'ossos fòssils en alguns blocs de pedra de construcció que havia comprat a la pedrera, i durant dos anys va vigilar cóm la pedrera era explotada. En 1968 Oyama va reportar la troballa d'un os humà en la pedrera a Hisashi Suzuki, professor de l'Universitat de Tòquio.

Un equip dirigit per Suzuki va excavar el lloc durant tres temporades (1968, 1970 i 1974). Les seues troballes varen ser descrites en 1982 per H. Suzuki i K. Hanthara.

Els esquelets de Minatogawa, que componen el descobriment de 1970, es conserven en el Museu d'Antropologia de l'Universitat de Tòquio, Tòquio (Japó).

Descripció

Es va trobar que tots els esquelets havien quedat enterrats dins d'una fissura vertical en la roca de pedra calcàrea, d'aproximadament 1 metro d'ample, que s'havia omplit durant milenis per residus d'argila roja mesclada en travertino, fragments de pedra calcàrea i ossos. L'excavació de Suzuki es va llimitar a la part de la fissura que va ser exposta en la cara de la pedrera, a 5 m d'altura i 20 m per damunt del nivell de la mar actual, i es va estendre aproximadament 6 m des de la vora del tallat.

Els ossos recuperats d'eixa fissura pertanyien a entre 5 i 9 individus distints (dos varons i el restant dònes), mesclats en més de doscents fragments de cérvols i ossos de javalí. Les troballes es trobaven en una banda diagonal que s'estenia cap a avall i cap a davant en uns 6 metros dins de la fissura. L'esquelet més al fondo, Minatogawa I (un varó d'uns 25 anys), estava de peu, pero els seus ossos estaven en la seua majoria en les seues posicions anatòmiques. Els atres esquelets varen ser trobats en els seus ossos mesclats i escampats varis metros. L'esquelet IV, en particular, es va trobar com dos conjunts d'ossos separats un parell de metros. El seu cràneu tenia una perforació que semblava haver segut causada per una punta dura aguda, i els seus braços semblaven haver-se fracturat, abdós, de la mateixa manera. Suzuki conjeturaba que els individus varen ser assessinats en llances o fleches d'enemics que després canibalizaron a les seues víctimes (fracturant ossos en el procés) i després varen tirar els restants en la fissura, que va ser utilisada com a abocador de fem (lo que explica els ossos d'atres animals, també caçats i consumits).

Els individus eren més be baixos (al voltant d'1,55 m per als varons i 1,40 m per a les dònes) i la seua capacitat craneal estava prop de l'extrem inferior de la gama dels grups prehistòrics Jōmon (que varen ocupar l'illa fa entre 10 000 i 2 000 anys) i els japonesos moderns. Les dents estaven molt desgastats, lo que sugerix una dieta abrasivo. En una de les mandíbules, els dos incisius mijos havien segut extrets al mateix temps, molt abans de la mort, una costum que se sap que també va ser practicada pel poble Jōmon.

Els geólogos han estimat que la fissura va ser creada per un estimulant que es va inclinar i es va fracturar en les capes de roca calcàrea, fa més de 100 000 anys. Fragments de carbó en la fissura han segut datats per radiocarbonoo en al voltant de 16 000 i 18 000 anys arrere.