Hoʻoponopono
Hoʻoponopono és una tradició hawaiana dirigida a la resolució de problemes interpersonals, basada en la reconciliació i el perdó.
És similar a atres tradicions presents en cultures distribuïdes per les illes del Pacífic Sur. El hoʻoponopono tradicional era practicat pels chamans o curanderos, preferentment per un membre de la família.
Actualment el terme s'utilisa principalment per a nomenar una pràctica de sanación, que va ser adaptada en 1976 des de la tradició original per Morrnah Nalamaku Simeona, i difosa originàriament per Estats Units a través de les creències Nova Era.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula hawaiana es traduïx com a correcció o supervisió.[1]
Pràctica tradicional
[editar | editar còdic]
Hoʻoponopono es definix en el diccionari hawaiano[2] com a «higiene mental: conferències familiars en a on les relacions es corrigen a través de l'oració, discussió, confessió, arrepenediment, compensació mútua i el perdó». Lliteralment, hoʻo és un vocablo utilisat per a convertir en verp al sustantiu següent. En este cas transforma en verp al sustantiu pono, que és definit com
«bondat, rectitud, moralitat, qualitats morals, procediment apropiat o correcte, excelència, benestar, prosperitat, benefici, condició verdadera o natural, deure, adequat, propi, just, virtuós, equitatiu, beneficiós, exitós, en perfecte orde, precís, correcte, facilitat, aliviat, deure, necessari».
Ponopono és definit com «endreçar; posar en orde o en forma, corregir, revisar, ajustar, esmenar, regular, arreglar, rectificar, ordenar, arreglar ordenada o pulcramente».
La prominent erudita hawaiana Mary Kawena Pukui va escriure que era una costum en el Hawái antic[3] i açò es recolza en històries tradicionals de vells hawaianos contemporàneus.[4] Pukui (naixcuda en 1895), va començar a registrar observacions i experiències de la seua infància en el seu llibre[5] publicat en 1958. L'escritor Max Freedom Long, qui va viure en Hawaiʻi de 1917 fins a aproximadament 1926, va documentar hoʻoponopono tradicionals tal com els celebraven les famílies hawaianas, en el seu llibre publicat en 1936.[6]
A pesar de que la paraula hoʻoponopono no va ser usada, alguns dels primers historiadors hawaianos varen documentar una creència en la que malalties eren causades per trencar kapu, o lleis espirituals, i que la malaltia no podia ser curada fins que qui la sofrira hi haguera expiado eixa transgressió, freqüentment en l'assistència d'un sacerdot que orava (kahuna polix) o un sacerdot sanador (kahuna telʻau). Es buscava el perdó dels deus[7][8] o de la persona en qui hi haguera una disputa.[9]
Pukui ho va descriure com una costum en a on els membres d'una família es reunien en atres membres de la seua família no tan immediats a on «posaven en orde» relaciones familiars disfuncionales. Algunes famílies es reunien diària o semanalment, per a previndre que sorgiren problemes.[10] Uns atres quan alguna persona s'emmalaltia, creent que la malaltia es devia a la tensió de l'ira, culpa, recriminacions i falta de perdó.[11] Kupuna Nana Veary va escriure que quan qualsevol dels chiquets en la seua família s'emmalaltien, la seua yaya preguntava als pares: «¿Qué han fet?» Creïen que solament es curaria en el perdó sancer de la família completa.[12]
Hoʻoponopono corrig, restaura i manté bones relacions entre els membres de la família i els seus deus o Deu en aplegar a les causes i orige del problema. Generalment el membre més antic de la família les conduïx. Ell o ella reunixen a la família, si la família no pot resoldre algun conflicte involucren a algú alié a qui respecten.
El procés comença en oracions. Es fa una declaració del problema i es discutix la transgressió. S'espera que els membres de la família resolguen els problemes i cooperen, no que s'aferren als errors comesos. Es prenen un o més moments de silenci per a reflexionar en l'enredre d'emocions i lesions. Els sentiments de tots són presos en conte. Despuix es confessen, arrepenedixen i perdonen. Tots lliberen (kala) a l'atre, ho solten. Es desprenen del passat (ʻoki), i junts conclouen l'event en un festí ceremonial cridat pani que freqüentment inclou menjar limu kala o alga kala, que simbolisa la lliberació.[13]
En una variant usada per la família de kahuna Makaweliweli de l'illa de Molokaʻi, la finalisació del hoʻoponopono es representa donant-li a la persona perdonada una lei (Hawaii) feta de la fruta de l'arbre de hala.[14]
«La tia» Malia Craver, que va treballar en els Centres infantils de la Reina Liliʻuokalani (QLCC per les seues sigles en anglés, Queen Lili Children's Centers) durant més de 30 anys, va ensenyar cursos de hoʻoponopono tradicional. El 30 d'agost de 2000, va parlar en les Nacions Unides sobre això.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pukui, Mary Kawena; Elbert, Samuel H. (1986). Hawaiian Dictionary: Hawaiian-English, English-Hawaiian (en en), University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0703-0.
- ↑ Pukui, Elbert
- ↑ Pukui, Haertig, Lee, p. 61-62, 67
- ↑ Chai, p.47-50
- ↑ Pukui, Handy, p. 184-5
- ↑ Long (1936) p. 246-248; Long (1948), pp. 250-2, 279, 303. Encara que no tot en eixos llibres és tradicional hawaiano, eixes seccions en particular són descripcions autèntiques de hoʻoponopono.
- ↑ Kamakau, p. 95
- ↑ Mal, p. 75 (English)
- ↑ Titcomb
- ↑ Chai, pp. 52-54
- ↑ Pukui, Haertig, Lee, p. 60
- ↑ Veary, p. 34
- ↑ Pukui, Haertig, Llig p. 60-80
- ↑ Lee, p. 49
- ↑ http://archives.starbulletin.com/2000/08/09/news/story9.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoʻoponopono» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.